05 de desembre de 2020
05.12.2020
L'Empordà

L’Uni es regala una alegria europea

L’Spar Girona derrota l’Schio amb Sonja Vasic decidint un final ajustat i acaba la bombolla d’Eurolliga amb dues victòries

05.12.2020 | 06:30

Fontajau està tan buit com durant el partit, però hi ha molta més eufòria. Les jugadores de l'Schio ja al vestidor i, sobre la pista, les de l'Spar Girona improvisen (o potser no era el primer cop...) una coreografia de «La Macarena». A les grades, sentida «abraçada» amb els colzes entre el director esportiu, Pere Puig, i el president Cayetano Pérez. Tot i els maldecaps, algunes emprenyades, i massa nits sense dormir, l'Spar Girona havia aconseguit organitzar la bombolla de l'Eurolliga i, a sobre, guanyar dos partits que posen l'equip entrenat per Alfred Julbe de ple en la lluita per acompanyar l´Ekaterinburg avançant fases en la competició quan el gener es jugui, en una altra bombolla, la segona volta d´aquest grup. Ni els 28 punts i 11 rebots de Gruda, ni els 32 tirs lliures que van tirar les italianes, ni un final ajustat on Sonja Vasic i Laia Palau van deixar clar que si han estat grans estrelles és per algun motiu, van impedir la victòria contra l´Schio. Un 85-81 que, això sí, va estar mutilat perquè la gent de l´Uni ho va haver de mirar per la televisió i les jugadores no van poder dedicar «La Macarena» a ningú.

Sandrine Gruda té 33 anys i el seu millor bàsquet, quan jugava a l'Ekaterinburg o a la WNBA, ja es comença a escriure en passat. Però a l'Schio, amb el seu compatriota Pierre Vincent a la banqueta, la pivot francesa continua regalant lliçons de bàsquet. Sobretot si les rivals no la castiguen gaire exigint-li apujar el nivell d'intensitat. En un intercanvi de cistelles et pot fer un estrip. I el partit d'ahir a Fontajau va començar sent un autèntic recital d'anotació. Dels que solen agradar més al públic que als entrenadors. Encara que Alfred Julbe no sigui un dels que més els molesta veure un marcador com el 19-21 del minut 7 (amb 10 punts de Gruda). Estava clar que mantenir un ritme que al final del partit deixaria els dos equips per sobre dels 100 punts era impossible. Els canvis, quatre de cop a cada equip, els descansos de Gruda en l'Schio i les alternatives de Julbe en defensa (va aparèixer una zona 1-3-1 que sempre ha agradat al tècnic) van jugar més en benefici de l'Spar Girona que no pas de l'Schio.

Quatre punts seguits van obligar Vincent a aturar el partit (29-21) només de començar el segon quart i van precedir el que seria el màxim avantatge de les gironines abans del descans (32-23). La diferència no va anar més enllà perquè, això sí per a desesperació de Julbe, el partit va passar de ser molt agradable per a l´espectador (en aquest cas només televisiu) a molt més travat amb els àrbitres xiulant moltes faltes. I precisament de les faltes, o millor dit dels tirs lliures, va sobreviure l'Schio fins al descans. En els dos primers quarts, les italianes en van tirar 19. En van fer 16 i gràcies a ells només perdien 7 quan van marxar cap als vestidors (46-39).

Les italianes acabaven de la primera demostració de com sap sobreviure un equip, unes jugadors i un tècnic (Vincent va ser seleccionador francès durant anys) amb moltes hores de vol. La segona demostració va arribar en el tercer quart. Just després que, en un dels millors moments de l´Uni, Laia Palau posés les gironines 10 punts per sobre en el marcador (55-45). La reacció va ser fulminant: parcial de 2-13 i Harmon posava l´Schio (57-58) per davant sense que hagués fet la sensació que no havien fet res més que apujar un punt la intensitat defensiva. El partit ja estava allà on volien les italianes: igualat fins al final i amb l´Uni molt carregat de faltes amb tècnica inclosa a Julbe a cinc minuts del final (69-70).

Sandrine Gruda ho ha estat gairebé tot en el bàsquet, però Laia Palau i Sonja Vasic també. I les dues són fiables en un final ajustat. Com, amb el seu cor, també ho és Labuckiene.

A tres minuts per acabar, Vasic posava l'Uni cinc punts per davant abans que l'equip rebés el cop de la cinquena falta de Gray (78-73). L'Schio seguia, però, allà i, qui si no, Gruda anotava el 81-81. Quedava menys d'un minut i, mentre a Gruda se li escapava una pilota que acabava de recuperar, Vasic anotava el 83-81 i, després d'una bona defensa i un tir fallat per Achonwa, també el 85-81 final. Una altra nit per recordar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook