Sergio Cortés va fer 27 anys el passat dilluns. Felicitacions d´amics i familiars, com toca, encara que el millor regal arribaria un parell de dies després. Les aturades de Marcos Pérez, l´encert de Youssef Zayzoun i sobretot el seu golàs de falta per arrodonir una vibrant segona meitat de la pròrroga donaven al Llagostera la possibilitat de fer encara més gran una història que cada temporada que passa continua escrivint pàgines pel record. La Copa Federació és blaugrana i encara que el calendari gairebé no deixa temps per assimilar-ho, perquè la Lliga no s´atura, Cortés té temps de reflexionar sobre el que li acaba de passar. Ell, un picapedrer del futbol amb més de 200 partits a la Segona Divisió B, qui sospira encara per fer el salt de categoria. El mateix que ha tastat el futbol base de clubs com el Mallorca o el Reial Madrid. Pencaire, pacient i conscient d´on és i fins a on pot arribar. És l´autor d´un dels gols més importants en tota la història del Llagostera.

Viu tot just la seva segona temporada al club però ja se n´ha adonat de què va la cosa. «Cada any hi passen coses aquí», diu i amb raó. «La fita és històrica. Era un títol que no teníem. L´assaborim perquè ens ha costat molt. Vam començar la competició amb il·lusió i hem tingut la sort de jugar a casa sempre contra rivals molt difícils. A còpia d´esforç, treball i sacrifici vam arribar a la final». Allà, la història que tothom ja coneix. No tant el que vindria abans. «La pallissa en autobús va ser considerable. A més fa un mes i mig que estem jugant el dimecres i el diumenge. Això fa que el títol tingui encara més mèrit, que sigui més èpic el que hem aconseguit». La final es decidira a l´últim sospir, amb Cortés fent l´1-2 de falta. Recorda perfectament els instants just abans de xutar-la. «L´àrbitre ens va dir que ja estava, que si no entrava aniríem als penals. Li vaig dir a l´Èric (Jiménez) que xutaria jo. Va venir un rival i va xutar la pilota quan ja l´havia platat. Coses del futbol per intentar distreure´m, però vist ara ens va anar prou bé perquè vaig fer un autèntic golàs». Llavors, l´èxtasi. «Vaig començar a córrer, veient com tothom em perseguia i els companys de la banqueta sortien com bojos. Va ser èpic, una passada». Ho valora com l´èxit «més important» de la seva carrera i no en dubta gens ni mica. «Vaig guanyar la Copa Catalunya i també he pujat a Segona B amb el filial del Mallorca, però per com s´ha produït tot, aquesta és la victòria a la qual li dono més valor». S´explica: «La gent de Segona B som més modestos, no podem guanyar títols cada dos per tres i no estem acostumats a jugar amb tanta freqüència. Això fa que tot el que hem aconseguit sigui majúscul».

Qui li havia de dir anys enrere, quan va decidir jugar a futbol al seu poble, Cardedeu. No va ser fins que va aterrar al Divisió d'Honor del Badalona que va fer el primer pas, però el xip el va canviar quan va fitxar pel Reial Madrid. El club blanc va pagar 40.000 euros per ell i Mariano Díaz. L'experiència va durar ben poc. Temps suficient, això sí, per valorar-la. «És un altre món. Les instal·lacions, sobretot. Vivia pel futbol i ens cuidaven moltíssim». També ha jugat al Burgos, Cornellà, Ebro i Mallorca B. A Palma va coincidir amb Pep Lluís Martí, exentrenador del Girona. «Jo estava al filial però entrenava amb el primer equip i ell era un excel·lent company. Ja se li veien maneres d'entrenador pels consells que et donava». Després de voltar va triar «la millor opció» quan va acceptar la proposta del Llagostera el 2019. L'objectiu, ara per ara, és clar: «Vull pujar, sigui a Segona A o a la nova categoria». Qui sap, potser ho fa i en té la culpa un gran gol seu de falta.

Ni 24 hores havien passat de l´èpica victòria a Las Rozas que el trofeu que acredita el Llagostera com a vigent campió de la Copa Federació es podia veure ahir a l´Outlet que Tèxtil Tarragó té a la localitat gironina. Tothom qui ho vulgui pot acostar-se, en horari de botiga, per poder-lo veure i fer-se si cal una fotografia.