La mort de Diego Armando Maradona aquest 25 de novembre passat ha precipitat tota una allau de records i memòries guardades al calaix durant dècades. Perquè gairebé tothom que ha compartit època i passió pel futbol amb Maradona en guarda una anècdota, un fragment d'història sobre què feia i on anava un dels jugadors més grans que ha donat el futbol i, a la vegada, un símbol que va aixecar la moral d'aquella Argentina deprimida per la dictadura a la dècada dels vuitanta i l'episodi de les Malvines. L'Alt Empordà va viure el seu capítol particular amb l'argentí, almenys públicament, ja que aquests dies es recorden les visites de Maradona arreu, i hauria estat un habitual d'aquí. Poc després de la seva arribada a Catalunya, l'any 1982, va fer la seva primera aparició coneguda a la comarca, gràcies a un dels seus entreteniments principals a part del golf: la cacera.
Un aristòcrata barceloní amb propietats al municipi de Cistella convidava assíduament jugadors del Barça de l'època per compartir jornades de cacera en una finca privada, una invitació gairebé mensual per a moltes figures blaugranes que van trepitjar territori altempordanès. Aquesta informació va ser publicada per aquest mateix setmanari la setmana que van venir cap a l'Alt Empordà un grup format per Javier Urruti, José Ramón Alexanko, Periko Alonso, Quini i Maradona.
«Llavors tenia el restaurant Can Kiku de Lladó, i vam fer l'esmorzar i el dinar per anar de cacera a Cistella. També vaig anar amb ells a la finca», recorda Francesc Marcè, fundador i llavors president de la Penya Blaugrana Alt Empordà. Després d'una jornada de cacera i els àpats pertinents, Marcè va proposar al grup de jugadors de fer una visita a la seu de la Penya Blaugrana que ell mateix presidia, en aquell moment a l'avinguda Salvador Dalí de Figueres. «Els vaig proposar d'anar a fer una visita a la Penya abans de tornar a Barcelona. Em feia molta il·lusió i de seguida em van dir que sí, però ens van posar una condició», explica Marcè.
En boca de Quini, els jugadors van demanar que Maradona pogués marxar abans que els altres. I és que cal recordar que pocs dies després de la visita, de la qual n'hi ha constància que fos el 22 de desembre del 1982, es va fer oficial que l'argentí patia hepatitis, tot i que mai s'ha descartat que fos una cortina de fum per amagar una altra malaltia o xacra que no es volgués fer pública llavors. «Recordo que no es trobava gaire bé, estava impacient i tenia molta set. Dos o tres dies després van dir que tenia hepatitis i va estar dos o tres mesos fora dels camps sense jugar», recorda.
La visita a la Penya Blaugrana
Després de la jornada a Cistella, la delegació blaugrana va enfilar cap a l'antiga seu de la Penya Blaugrana Alt Empordà, on es va preparar una rebuda multitudinària als jugadors del Barça, amb Maradona al capdavant. «Era una altra època. Vam poder parlar amb ells, fer-nos fotos i van ser molt agradables. Van passar per Figueres abans de tornar cap a Barcelona», explica.
Complint amb la condició establerta, uns vint minuts després, Maradona va marxar cap a casa. Tanmateix, Urruti, Alexanko, Alonso i Quini van seguir amb la visita a l'avinguda Salvador Dalí en un ambient festiu, en l'única cita pública de l'argentí a l'Alt Empordà. «Alguna vegada sembla que sí que van tornar uns quants d'aquests, però no en públic», rememora Marcè que, juntament amb el llavors vicepresident de l'entitat, Joaquim Torrent, formen un dels testimonis que recorden perfectament aquella primera visita de Maradona a l'Alt Empordà, a Cistella i Figueres.
