L'altempordanès Roger Brugué Ayguadé (Bàscara, 22-9-1996) és una de les cares visibles del Nàstic de Tarragona de la Segona Divisió B. Suma la cinquena temporada a l'entitat des de la seva arribada al filial i aquest curs ha demostrat galons portant el 10 d'un dels històrics del futbol català, aspirant a tot aquest any.

Sembla que l'equip es troba en plena forma.

Sí. Feia anys que veníem amb una dinàmica negativa. Les coses s'han fet bé, hem mantingut el bloc i l'entrenador. L'equip creu en el que fem, estem treballant bé i al final sabíem que els resultats acabarien arribant.

Què ha canviat respecte a la temporada passada?

Crec que ens va afectar el fet de baixar de Segona Divisió. Potser ens vam sobrevalorar i pensàvem que guanyaríem els partits amb l'escut, i no va ser així. El primer dia ja vam perdre contra el Llagostera a casa. L'equip no va rendir com esperàvem i, entre una cosa i l'altra, vam començar amb resultats negatius. Un cop ets a baix és molt complicat sortir d'aquestes dinàmiques, tots els partits són molt competits.

Al final, la Segona B és sinònim d'igualtat màxima.

Exacte. En aquesta lliga tothom competeix. L'últim pot guanyar al primer i s'ha d'estar molt concentrat en cada moment, no hi ha partits fàcils.

Fins a quin punt hi té mà Toni Seligrat en aquest canvi?

Estic molt còmode amb l'entrenador, la veritat. En Toni ha aconseguit una cosa molt complicada, ha fet que l'equip sigui molt solvent i segur. Això no ho teníem i hem fet un pas endavant defensiu molt important. És un entrenador que té els conceptes molt clars i nosaltres estem a mort amb ell.

Precisament, arriba de marcar un doblet contra l'Andorra. Com ho recorda?

Doncs... imagina't! Una autèntica bogeria. Estàvem perdent després d'una bona primera meitat, ens marquen el segon i ens quedem amb deu al minut 75. L'equip es posa les piles per intentar salvar-ho i reaccionem. Marquem el primer, el segon, el tercer i matem el partit amb el quart a l'últim minut. Va ser increïble, no recordo haver-ho vist mai, i els més veterans, tampoc.

El primer gol seu és el més maco que recorda vestint la samarreta del Nàstic?

Sí, més maco i més important. Un gol de volea, amb la dreta i directe a l'escaire... és complicat que en faci algun més.

Per gols i actuacions s'ha convertit en un fix a l'equip.

Soc ambiciós i treballo per ser titular, jugar minuts i demostrar el que calgui per ajudar l'equip. He jugat d'inici pràcticament tota la temporada passada i aquesta, però segueixo amb la màxima exigència per treballar i mantenir-ho. Hi ha molt bons jugadors a l'equip i, si et relaxes, et poden prendre el lloc.

Porta el 10 d'un històric. Ha trobat el seu lloc a Tarragona?

Sí. Penso que he fet un pas endavant. Sembla una bestiesa, però per a mi no ho és. Intento estar a l'altura d'aquest dorsal.

El defineixen com el jugador franquícia. Què en pensa?

Puc entendre la situació, m'estan sortint bé les coses i a l'equip també. Intento aïllar-me de les coses bones i les dolentes, perquè això del futbol és una muntanya russa.

Alguna assignatura pendent a títol personal?

Estic treballant amb un coach que m'està ajudant molt. Intento no pensar en les coses que no depenen de mi, donar-ho tot i penso que les recompenses arriben. Sí que és veritat que he hagut de millorar molt en l'aspecte defensiu i estar més concentrat. El míster m'ho ha demanat des del principi i, si volia jugar, havia de complir i ser seriós en l'aspecte defensiu. M'he posat la roba de treball i he après a competir. He de controlar més les targetes grogues també, però no penso en res que no sigui donar el màxim.

En aquests moments hi ha renovació en marxa o ofertes d'altres equips sobre la taula?

La veritat és que és aviat. M'estan sortint molt bé les coses i no vull descentrar-me en res que no sigui el joc. Això no depèn de mi, estic molt centrat a fer les coses bé i el que hagi de venir vindrà. Prefereixo no donar-hi massa voltes al futur en aquests moments. Estic tranquil, estic bé i vull seguir així.

Com recorda el pas de la Pobla al primer equip?

Va ser bastant progressiu. El debut va venir amb Rodri. Estava a casa, no entrenava ni amb el primer equip, i un divendres es va lesionar Uche. Em truca Rodri i em diu que agafi les coses que estava convocat per anar a Lugo. Vaig jugar deu minuts, vam perdre, però vaig poder debutar. Em vaig quedar amb ells i vaig participar en dos o tres partits més aquella temporada. L'any següent em vaig guanyar el lloc amb Gordillo i gairebé fins avui.

Tot va ser tan rodat com sembla des de fora?

Va ser molt difícil, més del que et pugui explicar. Al final, et pares a pensar i és complicat que un jugador del filial pugi al primer equip i es mantingui. Vaig tenir l'oportunitat, però no em sentia preparat com ara. Sortia tens, no gaudia gaire els partits, els resultats no acompanyaven i era una situació complicada, amb molta pressió. Va ser una època difícil. Tot han estat complicacions, baixar en un club com aquest és complicat. No ha estat gens fàcil.

El canvi ha estat mental, doncs?

Sí. També físic, es nota quan entrenes amb professionals. Però mentalment em noto molt més madur que amb dinou anys, més preparat. He tingut molta progressió aquests anys, i estem aconseguint anar pel bon camí, individualment i col·lectivament.

Quin objectiu és marca l'equip?

És clar. Estem en un club molt ambiciós, on tothom és conscient que l'objectiu és pujar a Segona A. En el cas de no poder-ho fer, hem d'arribar com a mínim a la Segona B Pro. Si no, seria un fracàs absolut.

I personal?

No lesionar-me, jugar el màxim de minuts i ajudar l'equip. Sé que tinc un paper important al Nàstic i vull demostrar-ho. La veritat és que no em pesa.

I pel futur?

Vull jugar a Primera, com he somiat tota la meva vida. Ja he aconseguit arribar al futbol professional. M'agradaria no només debutar, sinó ser un jugador important a Primera Divisió algun dia.