L'Olot continua sense aixecar el cap aquesta temporada. Ahir a Andorra es presentava una bona oportunitat per espantar fantasmes, però novament un error defensiu va ser l'únic que va necessitar el rival per endur-se els tres punts. En aquest cas va ser Goujón el que no desaprofitaria un regal de Soler per posar l'1-0 que seria definitiu.

Raúl Garrido volia canviar les coses i sorprenia al Principat amb un canvi de sistema del clàssic 3-5-2. El tècnic valencià va apostar per un inicial 4-4-2 acusant les baixes de Ballesté i Pedro del Campo, i deixant a la banqueta jugadors com Xumetra o Eloi Amagat. En el seu lloc, entrarien Batalla, Barnils, Kilian i Salinas. L'últim, en estat de gràcia després de marcar un gol la temporada passada, compartiria davantera amb Juan Delgado.

El duel no va ser gaire lluït durant el primer quart d'hora, però l'Olot mostrava una cara competitiva pressionant constantment als centrals andorrans. Tot i això, no es va veure cap ocasió al Prada de Moles per part de cap conjunt. Al final seria l'equip de Nacho Castro que aprofitaria una nova errada de Soler al minut 18. El valencià va regalar l'esfèrica a Goujón que es va quedar sol en una posició immillorable al centre del camp olotí perquè es dirigís sol cap a la porteria de Batalla i batés sense dificultats al porter de Balaguer. Cop dur per a un Olot que s'ha mostrat dèbil mentalment durant tota la temporada. Per a més inri, acte seguit Carles Mas es retiraria del terreny de joc lesionat. No hi havia gaires alternatives a la banqueta i Garrido va decidir donar entrada a Xumetra.

El contratemps es va notar en el joc de l'Olot, que va cedir completament la iniciativa a l'Andorra i li va costar sortir al contracop. De fet, en un dels pocs intents que va provar, Salinas va comprometre Bañuz. Al final no va passar res, i la mitja part va ser la millor notícia. Temps per intentar buscar solucions i tornar a agafar forces.

Es notaria el discurs de Garrido al descans. El primer xut de l'Olot arribaria al minut 48, quan Escoruela buscava sorprendre Bañuz amb una falta escorada a l'esquerra de la porteria andorrana. Poc després Kilian, aquesta vegada de cap, tornava a incomodar el conjunt local. Els vermells continuaven pressionant amb bastanta eficàcia, perjudicant la sortida de pilota andorrana, però aquesta era l'única nota positiva, perquè el marcador no es movia i el temps continuava el seu curs.

El perill visitant arribaria sobretot explotant la velocitat per la banda. Per mala sort, la muralla defensiva dels andorrans repel·lia els cops amb més o menys encert. Xumetra i Moha tindrien les millors ocasions ja a les acaballes del partit. El de l'Estartit era protagonista en gran part dels intents, majoritàriament com a assistent, però també va gaudir de la seva oportunitat per avançar l'Olot. Finalment, no va ser així i els de la Garrotxa tornarien d'Andorra sense cap punt ni sense cap gol.

Costa de creure que aquest mateix Olot aconseguís tan bones xifres la temporada passada. Aquest 2020 està sent una galleda d'aigua freda sobre l'altra. Un cop acabat el partit, la imatge dels visitants capcots al mig del Camp de Prada de Moles era molt representativa. Dimecres, nova oportunitat per començar una bona dinàmica: Olot-FC Barcelona B (16.30 h).