Què és millor, ser el finalista de la Copa Federació, o rebre l'Espanyol a la Copa del Rei?

Les dues coses són prou importants, deixem-ho en un empat. Jugar la final de la Copa Federació no ho hem fet mai. És un premi esportiu, perquè ens donaria un títol en l'àmbit espanyol; social, per la repercussió que pot tenir, i econòmic, perquè si guanyes t'emportes 90.000 euros. Jugar contra l'Espanyol també ens va molt bé a la Copa. Són un equip de Primera que per les circumstàncies està a Segona. Serà un orgull i un honor rebre'ls.

Tenen clar que contra l'Espanyol a la Copa podran jugar al Municipal?

Jo dono per fet que jugarem a casa, cada vegada que em pregunten sobre això. No ho poso en dubte perquè si ho fes, potser sorgiria el dubte. Entenc que un club com l'Espanyol no dirà que no vol venir a jugar al camp del Llagostera. Són un equip senyor, que sempre ajuda el futbol català, i a nosaltres, en particular. Ara tenim dos jugadors seus cedits aquí. No hi ha d'haver cap problema, de fet el València ja hi va venir a jugar.

Què hi pot guanyar, el Llagostera, en aquestes competicions?

Com aquell qui diu, cada eliminatòria de Copa que passem ens cobreix, o gairebé, un mes de sous de la plantilla. Fixi's del que es tracta. Guanyar la final de la Copa Federació ens aportaria 90.000 euros, més de dos mesos, i només pel fet de ser finalistes ja en tenim garantits 30.000. Però això només ens serveix per tapar els forats que provoca la pandèmia. Un club com el nostre no té ajudes de les institucions, ni d'empreses molt grans al darrere que hi posen els diners que fan falta. Aquesta temporada estem preocupats perquè la dificultat econòmica és extrema per la caiguda d'ingressos.

Com es fabriquen els gols a pilota parada, claus un altre cop per eliminar l'UCAM?

L'estratègia necessita un factor molt important: que els jugadors hi creguin. Menys el porter, perquè està molt lluny, tots els altres futbolistes hi intervenen. Tenim moltíssimes jugades entrenades, de córners, de faltes laterals, de serveis de banda... i en totes cada jugador té un objetiu. Uns despisten, altres arrosseguen, d'altres bloquegen, i n'hi ha que colpegen i n'hi ha que defineixen. A força de treball i com que els números ho avalen, quan dius d'anar a fer estratègia tots els jugadors hi posen la màxima atenció perquè saben que pot ser decisiu. I més en una lliga amb tanta igualtat tàctica i física. L'estratègia és un fet diferencial que et fa guanyar partits. Si jo tingués mitjans i fos a Primera tindria un entrenador de córners, un de serveis de banda i un de faltes laterals. Hi ha molt per explorar.

Com explica que el Llagostera encara segueixi sorprenent?

Hi posem molta il·lusió. La presidenta fa una feina impagable. Sovint parlem de la qüestió esportiva i ens oblidem de la que és realment important, la que fa que l'esportiva funcioni. L'Isabel fa de tot. Amb la seva gent treballen perquè dins de la modèstia puguem treballar amb les millors opcions. I nosaltres formem un cos tècnic que porta molts anys junts i ja fem les coses de memòria. Tots els meus col·laboradors són gent de club, que no estan aquí per la qüestió econòmica, perquè valen molt més del que cobren.

Té la sensació que els han donat per morts molts cops i sempre acaben traient el cap? Quan van baixar de Segona A a Tercera molts ja ho veien com el final del projecte.

Competim molt bé i traiem un rendiment extraordinari a jugadors pels quals hem apostat i que potser l'any anterior competien una categoria per sota. O a cedits que al seu club no acabaven de rendir i aquí veus que són molt bons. O gent veterana que a Llagostera té una segona joventut, com per exemple l'Aimar. O jugadors molt fidels que estan aquí deixant de cobrar molt més en altres llocs. Miri en Nahuel, que vam fitxar nosaltres de l'Horta i ara està a Segona amb l'Albacete. I tants d'altres. Al final ens hem anat fent un prestigi i la gent vol venir. El que sí que és veritat és que ens hem acostumat que coses com les de classificar-nos per la final de la Copa Federació siguin normals. Quan és una cosa extraordinària. Ens hem acostumat que el Llagostera faci coses impossibles, però cada vegada estem més a la vora del final, et vas cremant, trobes moltes dificultats, i tot costa més.

D'on treu la motivació? S'acosta el seu final d'etapa al Llagostera?

Qualsevol cosa que faig és perquè estic motivat per fer-la. I ho dono tot. Aquesta és la motivació. Sí que està a la vora el final perquè això és impossible, ja. Abans teníem més ajudes econòmiques i ara la dificultat és extrema i disposem de menys mitjans. Segurament ha arribat l'hora que jo vagi amb la meva gent cap a un altre costat si surt un projecte esportiu xulo. Però de moment gaudim de la situació que tenim. Poden passar moltes coses, encara. Si podem acabar amb un premi gran, ja no dic tornar a Segona, sinó com el de jugar l'any que ve a la Primera Divisió RFEF, la nova categoria intermitja, amb ingressos importants, i que faríen no haver d'anar tant al límit, potser seguiríem amb aquesta il·lusió. Però és complicat sortir a l'autopista amb un Seat Toledo i competir amb un BMW i un Mercedes.

A què dedica més temps ara, a l'empresa o al futbol?

A Segona A dedicava un 95% al futbol. Ara és un altre escenari. Jo treballo set dies a la setmana, moltes hores, i veig molts de partits. Però ho faig a gust, igual com la presidenta. Faig a gust l'anar a fer mercats, estar al magatzem, anar a entrenar, anar a veure partits... sinó no ho faria. Estic content i no em queixo.

Aquest Llagostera té data de caducitat?

El futbol base està molt ben posicionat. I el primer equip també, a l'hora de competir. Per ser viable hauríen de millorar les condicions econòmiques o que pugéssim de categoria, encara que fos aquesta nova Segona B Pro perquè sinó tard o d'hora sempre hauríem de quedar últims. Al Llagostera no li pertoca estar a Tercera ni a Primera Catalana. Clubs com el Palamós, el Blanes, el Lloret, Palafrugell, Palamós, històrics de Tercera, en molts casos competeixen per sota del nostre filial o a la seva mateixa categoria!.

Jugadors com Ortuño, Mata, Sergio León, Granell, René, Alcalá els va «descobrir» vosté igual com tècnics com Machín, Òscar Álvarez o Jordi Guerrero. Tots continuen a l'elit.

Jo n'estic molt orgullós. Els caps de setmana m'agrada veure si puc els equips on són. Amb la majoria encara hi tinc relació, com amb en Machín.

Com s'encerten els fitxatges?

Hi ha molts factors. Si a un jugador no li veus facultats, ja no t'hi fixes. Després busques altres coses. Si és competitiu o no; si és professional o és un perdut; si és bona persona o mala persona; si és bon company dels entrenadors o t'esvera el vestidor... després els has de donar molta confiança, ser valent, no casar-te amb ningú, i fer jugar a qui més rendeixi.