Passen els anys, s'encadenen temporades, i el Llagostera continua sempre allà, abonat a les gestes, per molt que cada vegada sigui més difícil mantenir-se a aquest nivell. No esgoten la capacitat de sorprendre Oriol Alsina i Isabel Tarragó, el tàndem irreductible que explica el miracle. Aquest curs, marcat per la pandèmia, i amb més modèstia que mai, els blaugranes ja han disputat per primer cop la final de la Copa Catalunya, s'han classificat per a la Copa del Rei, amb el premi de rebre l'Espanyol, i ahir van aconseguir el bitllet per lluitar contra el guanyador del Las Rozas-Leioa d'avui (12 h) per la Copa Federació. De vuit partits, no n'han perdut cap.

La gesta històrica d'ahir, que pot acabar aportant 90.000 euros per als blaugranes, un autèntic tresor (pel fet de ser finalistes ja en tenen assegurats la meitat, 45.000), la van aconseguir amb el seu estil característic: marcant dos gols a pilota aturada i resistint com animals en una segona part on l'UCAM Múrcia es va fer amo i senyor del partit aprofitant que Sascha havia sigut expulsat per doble groga tot just iniciar-se la segona part. Els visitants, líders del seu grup de Segona B i candidats a tornar al futbol professional, van tenir el 0-1 poc després del quart d'hora però la rematada de Mounir aprofitant un mal refús de Marcos la va treure Monreal de sota els pals. Aquest ensurt va despertar els locals, que amb el partit d'anada i tornada van aprofitar la pilota aturada per colpejar abans del descans. Primer, gràcies a una falta lateral, un petit córner, al segon pal, on Dubasin va cedir la pilota al cor de l'àrea perquè Viale afusellés, i poc després amb una contundent rematada de cap del central a la sortida d'un córner servit per Pau.

L'escenari era inmillorable però l'expulsió de Sascha ho va trastocar. El Llagostera va fer aleshores un autèntic exercici de resistència, encara més exigent a partir del minut 70, pel 2-1 de Ramon, però que va acabar, merescudament, amb final feliç.