17 de novembre de 2020
17.11.2020
L'Empordà
Xavi Fernández. Director general de l'Spar Girona.

«Crec que l'Eurolliga es farà a Girona, i espero que amb públic a Fontajau»

20.11.2020 | 06:30
Xavi Fernández, ahir al pavelló de Fontajau, on treballa com a director general de l'Uni.

Estem en pandèmia, els pavellons estan tancats i els ingressos baixen, però l'Spar Girona canvia d'entrenador, organitza fases d'Eurolliga... Són valents o inconscients?

Intentem ser fidels a una filosofia i, a vegades, pot semblar contradictori, però som un club que estem acostumats a obrir camí i que ningú ens regali res. I això, a vegades, fa que ens toqui prendre decisions que comporten assumir un risc. Però aquest és el tarannà del club. Estem preocupants per la situació que ens envolta, però aquesta preocupació no ens farà aturar.

L'Eurolliga es jugarà tant sí com no a Fontajau?

Ara com ara, parlant de la pandèmia, ningú és capaç de fer pronòstics. Ho hem vist en els governs i la seva gestió del coronavirus. No podem fer de futuròlegs, però veient les dades dels últims dies sembla que el dia 23 tornarem a la situació d'abans d'aquestes últimes restriccions. En el nostre cas, això significaria poder tenir públic als partits i, amb independència de si finalment hi ha públic o no, que l'Eurolliga es jugués segur a Fontajau.

Amb públic? Això no és ser molt optimista?

Sense entrar en optimisme o pessimisme, si les dades de la pandèmia continuen baixant, ja no només per al bàsquet, sinó també per a la cultura o per a la restauració, confio que es pugui tornar a les mesures anteriors, que a nosaltres ens limitava l'aforament a un màxim del cinquanta per cent de la capacitat del pavelló de Fontajau.

Si l'Eurolliga es pot jugar amb públic, serà només per a abonats de l'Spar Girona?

En el rànquing de prioritats, la primera és encabir tots els nostres abonats. Estàvem al voltant dels 1.600 i amb l'atractiu de l'Eurolliga pensem que encara alguns que tenien pendent renovar o que no s'havien decidit a abonar-se per primer cop, ho acabin fent. L'any passat vam arribar als 2.600 i, per tant, encara tenim marge. Però, en l'actual situació de pandèmia, tampoc volem arribar al màxim de seients que podem oferir, que són una mica més de 2.000.

A Girona, avui les restriccions són molt fortes i d'aquí a dues setmanes volen que a Fontajau es pugui veure jugar l'Uni contra un equip rus, un d'italià i un de Letònia. No són molt atrevits?

No sé si la paraula és atrevit o veritablement no tenim més remei que anar sempre un pas endavant. El club no ho ha tingut mai fàcil. Jo vinc de l'experiència del masculí i, veritablement, en el femení has de treballar sempre el doble per aconseguir el mateix, o menys. Aquesta és la realitat, però l'esperit d'aquest club és no queixar-nos i veure sempre què podem fer per fer un petit pas més cap a dalt. I aquest petit pas més comporta decisions com fer casals d'estiu enmig d'una pandèmia amb més de 400 participants, organitzar una bombolla d'Eurolliga i, en la mateixa línia, una decisió com la de destituir l'entrenador que per alguna gent potser va ser una sorpresa. No havíem perdut cinc o sis partits, no hi havia xiulets a la grada... Res d'això havia passat, però crèiem que havíem de millorar.

Ser millors no per guanyar, sinó per poder ser viables.

Nosaltres pensem que la forma de sobreviure era oferir un espectacle de qualitat. Aquesta és la nostra onzena temporada a Lliga Femenina-1 i al començament venia el públic fidel de bàsquet femení o altres, simplement, per la novetat. En aquests anys ens hem hagut de sentir moltes coses, com aquella frase tan horrible que «el bàsquet femení no és ni bàsquet, ni femení»; però estem en un moment que podem dir molt orgullosos que fem un molt bon bàsquet i que és molt femení. No renunciem als valors del club i ens toca lluitar molt en un dia a dia complicat enmig de la pandèmia.

Contra l'Ensino, en el primer partit d'Alfred Julbe a Fontajau, es va veure un bon bàsquet. Llàstima que no hi hagués públic.

El canvi de rumb ha d'anar més enllà del partit contra l'Ensino. Nosaltres esperem un pas endavant en els partits importants. D'aquí a un parell de setmanes, amb l'Eurolliga serà un primer tast per veure com respon l'equip amb el nou entrenador, després vindrà el partit de Salamanca...

Com veu Julbe?

Ha vingut amb molta il·lusió i, al mateix temps, amb humilitat per primer aterrar i després veure com pot ajudar-nos a millorar. Hi ha detalls seus que a mi m'agraden molt com, per exemple, que, aquesta setmana que hi havia descans al primer equip pels compromisos FIBA, ell ha estat entrenant amb les jugadores joves que quedaven aquí i amb algunes del segon equip. De dilluns a divendres, cada dia matí i tarda.

Parla molt d'espectacle, però ara a Fontajau no es pot jugar amb públic. Té sentit el bàsquet amb el pavelló buit?

Crec que jugar sense públic és un moment puntual. En la primera onada era inviable continuar amb les competicions si no es feien bombolles com les que va fer l'ACB a València, però el que està passant ara crec que és un fet puntual i que aviat tornarem a jugar amb públic. Amb restriccions d'aforament, però amb espectadors perquè la seva presència és imprescindible per a nosaltres i tots esperem el moment, sigui aquesta temporada o la vinent, de tornar a veure Fontajau ple fins a la bandera.

I què passaria si el dia 23 els pavellons continuen tancats?

Doncs si el 23 ens diuen que hem de continuar jugant sense públic, doncs jugarem sense públic. Després analitzarem la situació i prendrem les mesures que calguin.

Si les restriccions s'allarguen, s'hauran de tornar les quotes als socis.

Tothom està veient que la voluntat del club és la de no resignar-se. Des del primer hem negociat amb Procicat i Ajuntament perquè el projecte pogués continuar amb tot el seu sentit. Evidentment s 'hauria de posar el tema de les quotes, de moment hem jugat un partit sense públic, i a final de temporada veurem quin han estat el perjudici per als aficionats i si la gent ho vol actuarem en conseqüència. Esperem que els partits sense públic a Fontajau siguin els mínims possibles.

Si haguessin de tornar gran part de les quotes d'abonament, la viabilitat del club estaria en perill?

L'esforç econòmic és de tanta magnitud que si traiem les quotes, les quines, els ingressos per venda d'entrades, restem part dels casals, tenir uns centenars d'abonats menys... Si sumem tot això, evidentment posaríem en perill la viabilitat del club. Tampoc és una situació nova i penso que el futur del club està assegurat, però s'hauria de veure quin seria el nivell competitiu. Aquest any hem rebaixat el pressupost, però com que tot el mercat ha baixat nosaltres hem pogut continuar fent un equip competitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook