Nova derrota del Bàsquet Girona, i ja en són tres consecutives, contra l'Almansa després de caure per 78-89 en un partit on els homes de Carles Marco van ser superats en tot moment pels manxecs, que no els van donar l'oportunitat de posar-se en cap moment per davant en el marcador.

Qui es pensés que el periple del Bàsquet Girona per la LEB Or seria bufar i fer ampolles anava molt errat. Qualsevol petit detall pot equilibrar la balança cap a bé o cap a malament. De fet, Carles Marco ja va avisar a la prèvia que els seus homes necessitaven més esforç i sacrifici. Concretament en l'aspecte defensiu on en la seva visita a la pista del Levitec Osca van pagar-ho car. Ahir el rival era un Almansa que visitava el pavelló de Fontajau amb un balanç de dos triomfs i les mateixes desfetes; i arrossegant una victòria conreada la setmana passada contra el Real Canoe, també patint.

Els homes de Marco tenien apresa la lliçó i durant els primers minuts de l'enfrontament no deixaven que els rivals poguessin agafar cap rebot ofensiu per culminar les segones jugades. A això, els gironins van establir una pressió a tota la pista amb l'omnipresent Albert Sàbat orquestrant l'equip. Els visitants no podien anotar, però els gironins tampoc i es van veure forçats a llençar des de la línia de tres per obrir el marcador. Fins a quatre llançaments consecutius, gràcies a vàries pilotes robades de Busquets, van errar els locals que es veien incapaços de trepitjar la pintura. Fins al minut 4 no van poder estrenar el marcador.

A partir de l'esvaïment del nerviosisme per part dels dos conjunts els cops van anar esdevenint-se constantment. Triple cap aquí, triple cap allà. Amb un mencionat Busquets molt actiu encapçalant la puntuació dels seus. El final del primer quart l'empat a 18 era present a l'electrònic sense que els gironins s'haguessin posat en cap moment per davant. El segon quart va ser una travessia pel desert. En cinc minuts només dos punts pels homes de Marco, mentre que els visitants es van posar deu per sobre gràcies a una de les seves majors virtuts: la potència física. El marcador era de 20-30 quan Sevillano des de la línia de 6,25 metres va fer despertar els seus. Un miratge ja que a la següent jugada els manxecs van retornar-li el cop per posar la desena com a avantatge. Al final els jugadors van desfilar cap als vestidors amb el partit no trencat (41-45).

Amb retard va començar la segona part per culpa del marcador. Al principi semblava que funcionava, després que no i un altre cop sí. Com el joc del Bàsquet Girona, que quan prometia que s'aproximava per capgirar el marcador, els manxecs ho aturaven amb diversos triples. Això va fer molt mal als locals que quan restaven cinc minuts per acabar el tercer període anaven onze punts per sota. No seria la màxima desavantatge, perquè va arribar als 14. Els nervis i la tensió eren presents. Sobretot en Garcia, que errant un triple i lamentant-se, va protestar una acció arbitral que li va costar la tècnica. Un triple de Sevillano va maquillar el marcador al final del tercer quart, 56-65. Calia reaccionar, i els gironins ho van fer. Com si es tractés d'un pur concurs de triples va anar passant el darrer període. Es van posar a dos punts, però va ser insuficient. Al final 78-89 i tercera jornada sense conèixer la victòria pels gironins.