? Vint-i-set anys després que la seva etapa al Valvi s'acabés amb una derrota contra el Càceres a Fontajau, Alfred Julbe torna a entrenar en un pavelló que, per a alguns, va tenir en l'ara tècnic de l'Spar Girona un dels motius de la seva construcció. El creixement esportiu, i social, que va tenir el Valvi des de la seva arribada el 1989, i les famoses goteres televisades en un partit a Palau, varen accelerar la construcció d'un pavelló que Julbe només va poder gaudir quatre partits. Gairebé tres dècades més tard, Julbe no creu que ell sigui el culpable que Girona es decidís a tirar endavant el pavelló, però sí que ho vincula a la bona feina d'aquell Valvi Girona. «El que sí que va ajudar molt, i aquí sí que hi tinc a veure, és que en el seu moment impulséssim quatre o cinc jugadors de Girona que sortien a jugar, no a fer de floreros, com Jordi Puig, Alfons Ribas, Toni Espinosa, Joan Colomé, Gerard Darnés... Això va ajudar una mica a canviar les prioritats, crec que en aquell moment l'auditori anava per davant i al final el pavelló poliesportiu el va avançar», explica Julbe, que recorda com, un cop en marxa el projecte del pavelló, sí que hi posava cullerada: «Després sí que vaig estar en les converses sobre com havia de ser el pavelló perquè, per exemple, jo era molt pesat en que les cadires havien de ser molt còmodes, com van acabar sent, perquè odio les que et trobes en molts pavellons; o, sobretot, insistint que hi havia d'haver la pista annexa». En qualsevol cas, Julbe té ben clar que el mèrit de les bondats de l'actual pavelló de Fontajau va ser de l'arquitecte Esteve Bonell: «Vam tenir la sort que per fer Fontajau vam comptar amb una persona de molt alt nivell que ja havia fet el pavelló de Badalona i un altre de petit, però molt bonic, com el de Banyoles».
