La marató de Nova York s'ha celebrat a l'Alt Empordà. En plena pandèmia, una de les proves més emblemàtiques per als corredors s'ha adaptat al format digital per celebrar-se en més de cent trenta països diferents. Mireia Clotet (Vic, 04-04-1969) ha completat els quaranta-dos kilòmetres i escaig de recorregut lliure, finalitzant simbòlicament la marató tot resseguint el camí de la Muga des de Sant Llorenç fins a Empuriabrava. Als seus cinquanta-un anys, havent començat «tard a córrer», l'esportista dels runners
«Quan vaig complir els cinquanta anys, em vaig proposar fer la marató de Nova York algun dia. Vaig veure que aquest any era oberta a tothom a través d'una aplicació i no m'ho vaig pensar», explica Clotet sobre l'inici del repte. Després de decidir-ho en ferm, la seva colla de corredores del Corriols Extrem han decidit acompanyar-la i organitzar la logística perquè la vigatana completi amb èxit el repte des de Sant Llorenç de la Muga fins a Empuriabrava, tot resseguint el camí del riu. Una ajuda fonamental segons Clotet, que va comptar amb tota mena de suport en tot el recorregut del repte. «Em van fer avituallaments a Boadella, Pont de Molins i abans de Castelló. M'acompanyaven dues persones en bicicleta i una corria amb mi en els diferents trams. Ha estat màgic fer-ho en companyia», comenta.
La corredora ha completat la seva primera marató, i és que després de fer la Mitja de Barcelona, Clotet es va apuntar a la Marató barcelonina prevista pel dia 15 de març, una data memorable, no per la prova esportiva, sinó per l'inici del calvari de la pandèmia actual. Tot i això, els entrenaments van continuar amb l'objectiu de superar una barrera psicològica que Clotet ha trobat en el kilòmetre quaranta-un. «Hi ha alguna cosa mental on el cap et diu prou. Però tu continues». I així ho va fer fins a la meta.Dia a dia
Clotet ha substituït Staten Island per Sant Llorenç, el camí que ressegueix el riu ha emulat Brooklyn, Queens, Manhattan o Central Park, fins a la desembocadura a Empuriabrava que, per un moment, es va convertir en la línia de meta de Tavern on the Green. Tot i això, les ganes i la il·lusió de fer algun dia la marató novaiorquesa es mantenen latents, però tenint en compte la situació actual. «M'encantaria fer-la allà, però soc conscient que tinc una edat. A més, ves a saber com estarem els pròxims anys amb la situació actual. No sé quan es podrà fer una cosa tan gran de nou», explica Clotet, tot pensant en el «dia a dia» per no perdre el ritme i continuar gaudint de l'esport, independentment del lloc.
