El Bàsquet Girona va firmar una pretemporada immaculada, amb ple de victòries i aixecant el primer títol de la història del club, la Lliga Catalana guanyada al Lleida. Però a la LEB Or ja són figues d'un altre paner i després de quatre partits, i havent-ne guanyat només un, l'equip de Carles Marco comença a fer tard. En una lligueta d'onze no hi ha pràcticament temps per a res, i derrotes com la d'ahir a Osca, contra un rival directe, amb baixes, i que tot just dimarts havia pogut reprendre els entrenaments després d'uns casos de covid a l'equip, es poden pagar molt cares. Més si, als vestidors, el propi entrenador reflexiona que el rival ha tingut «més il·lusió i ganes» per guanyar, i admet la seva «decepció» per no haver sabut «motivar» els jugadors.

El Girona, certament, és un equip difícil de guanyar, ara bé, de la mateixa manera fins ara s'ha mostrat com un equip massa anàrquic i que camina a batzegades. Venien els de Carles Marco de no haver pogut remuntar 19 punts contra el Castelló, tot i acabar perdent de només dos. Ahir a Osca el partit va començar molt bé. L'encert exterior, capitalitzant per Font, disparava el Girona amb 12 punts d'avantatge (6-18) a poc menys de tres minuts per acabar el primer quart. Ara bé, quan el canell de Parejo (27 punts ahir) va començar a entrar en calor, els locals no van trigar a tornar a entrar al partit. A cinc minuts pel descans Round feia l'empat (27-27), i malgrat que una nova rauxa anotadora, de nou amb Font, enviava els gironins als vestidors 7 amunt (34-41), la sensació era que hi havia encara molt per millorar.

Els de Marco van aconseguir marxar de nou només arrencar el tercer quart (del 46-45 es va passar al 46-55). I aquí es van repetir els mateixos pecats que a la primera part: un altre cop apareixia la boira, l'Osca li tornava al Girona el parcial de 10-0, i el marcador es situava 56-55, obligant el tècnic visitant a demanar temps mort. Un triple de Cubillan posava el 61-58 per tancar el parcial. En l'últim quart el Girona va arribar a perdre de sis (64-58) però un bàsquet de Rozitis ja en l'últim minut situava el 73-75. Els locals van provar dos triples, sense sort, i a 1,8 segons una falta va permetre a Carter forçar la pròrroga (75-75). En el temps extra l'Osca va creure, efectivament, molt més en les seves possibilitats, segurament perquè el Girona ja havia deixat escapar el partit massa vegades. Quatre triples locals (Lafuente, Parejo, Carter i Cubillan) no van trobar, ja, resposta.