El Bàsquet Girona juga aquesta tarda a Osca en un partit de la quarta jornada de LEB Or que ha estat penjant d'un fil tota la setmana. Un positiu per coronavirus en el cos tècnic de l'equip aragonès va forçar la suspensió del Canoe - Osca del passat cap de setmana i, d'entrada, semblava que també impediria que es jugués el d'avui. Les noves proves, amb tota la plantilla de l'Osca negatiu, i el canvi de dia d'ahir al vespre a aquesta tarda (19.00, laligaesports.tv), han acabat donant llum verda a un partit on el Bàsquet Girona es trobarà amb un jugador que farà rebrotar, si unes molèsties al turmell no ho impedeixen, la nostàlgia entre els vells aficionats del Valvi: Ignacio Rosa. Un aler pivot de 2,07 d'alçada i 21 anys i amb més afició a tirar triples que a barallar-se sota cistella que recorda, dins de la pista, el seu pare. Juan Rosa va jugar a l'ACB amb el Valvi en dues etapes entre el 1989 i el 1995, de la mà de l'ara nou tècnic de l'Uni Alfred Julbe, que el va portar a Girona des del Joventut, on ja havia estat treballant en la conversió de pivot a aler alt. En les seves cinc temporades al Valvi, entremig en va jugar una a Múrcia, de Juan Rosa encara el rècord de la seva bona des de la línia de tres punts amb una planta que, per exemple, li va permetre quedar subcampió del concurs d'esmaixades del 1989 per darrere de Rickie Winslow i la sensació que les lesions li van impedir acabar sent un jugador més important en el bàsquet estatal.

Si Juan Rosa es va formar a Badalona, on va arribar als 16 anys, el seu fill Ignacio ho va fer al bàsquet base de l'Unicaja, que el va captar dels equips de Los Barrios, club on el seu pare es va retirar jugant a LEB el 2002. Subcampió d'Europa sub-20 amb la selecció espanyola, Ignacio Rosa es va desvincular de l'Unicaja després de dues cessions a LEB Or, Oviedo i Castelló, per encetar a Osca el seu tercer any a la catetoria amb només 21 anys. El seu joc de «quatre obert» encaixa perfectament a l'estil dels aragonesos perquè, com apuntava ahir Carles Marco, «l'Osca és un equip amb jugadors molt dinàmics, amb jugadors més petits que Castelló i Alacant, amb cinc oberts i talent per buscar els 1x1 que juguen més per conceptes i no tan estructurats com l'Alacant o el Castelló».

Un joc que encaixa bé en la manera de veure el bàsquet d'Ignacio Rosa que, jugant de quatre titular en els dos partits que ha pogut jugar l'Osca, ha tirat més cops de tres punts (1o) que no pas de dos (8). Amb 11 punts i 3 rebots per partit, Rosa és una de les peces importants dels aragonesos al costat del pivot català Ramon Vila i dels tres petits que juguen per fora: Cubilan, Parejo i el nord-americà Carter. Per al partit d'avui, el tècnic de l'Osca, David Gómez, també recupera l'aler Jorge Lafuente, que no va poder jugar fa dues setmanes contra el Múrcia perquè havia estat contacte estret d'un positiu per coronavirus. De moment, l'Osca ha perdut els dos partits que ha jugat: a la pista del Granada (89-75) amb 21 punts de Carter i 16 de Vila; i al seu pavelló davant el Múrcia (69-82) amb 11 punts de Vila i 11 més de Rosa.

«No sé si ells tindran angoixa per guanyar el primer partit, o com reaccionaran després d'haver estat confinats i haver de parar d'entrenar, però nosaltres estem enfocats en fer el millor partit possible mirant les coses que no estem fent bé», explicava ahir Carles Marco, que va mirar de no magnificar la preocupació al club pel rendiment de Davis Rozitis en aquest inici de Lliga. Ens preocupa a tots, però ho hem d'intentar relativitzar; sempre havia tingut bons percentatges prop de cistella i en aquests tres partits no els ha tingut. Li hem de donar confiança i ell ens n'ha de donar a nosaltres perquè els seus companys el segueixin buscant. S'està entrenant bé i li acabaran sortint les coses».