«Fa quatre anys, quan en Xavi (Fernández) va agafar l'equip després de la destitució d'en Miguel Ángel (Ortega), vam tenir clar que ens havíem equivocat i que havíem de buscar algú que entengués la manera de ser del club i de la gent de Girona. I per això vam anar a un entrenador que estava a la quarta divisió masculina (Èric Surís), perquè enteníem que havia de tornar una mica al que havia estat l'etapa d'Anna Caula i que calia tornar a gironitzar la banqueta; i això també ens ha mogut una mica amb l'Alfred (Julbe), algú que ens entengués». Amb aquesta reflexió, dilluns en la presentació de Julbe com a nou tècnic, el director esportiu de l'Uni, Pere Puig, recordava que en les onze temporades de l'equip a la màxima categoria l'estabilitat sempre ha arribat de la mà de tècnics que coneguessin bé la realitat de Girona. Amb l'excepció de Roberto Íñiguez, un tècnic que menja a part en el bàsquet femení europeu, sempre que l'Uni ha buscat entrenador a fora de l'ambient de l'Uni i del bàsquet gironí, l'aposta li ha sortit creu.

Ni Joan Carles Díez, ni Ramon Jordana, ni MIguel Ángel Ortega van poder consolidar-se a la banqueta de Fontajau (cap dels tres va acabar el seu primer curs al club) i, més enllà dels dotze partits amb títol inclòs d'Iñíguez o de l'interinatge (amb una final perduda) de Xavi Fernández, el creixement i estabilitat de l'actual Spar Girona han arribat de la mà de dos tècnics gironins, Anna Caula i Èric Surís. Entre els dos han dirigit el 77% dels partits que ha disputat l'Uni, tant en competició estatal com internacional, des que el club es va estrenar a Lliga Femenina-1 el setembre del 2009 en un partit a la pista del Perfumerías Avenida.

Per darrere de Surís en el rànquing hi ha tres tècnics de fora de Girona -Miguel Ángel Ortega (35 partits), Ramon Jordana (20) i Joan Carles Díez- que no van acabar la seva primera i única temporada a l'equip; Roberto Íñiguez i Xavi Fernández, amb dotze partits cadascú, que van rellevar Jordana després de la seva dimissió i Ortega (destituït), respectivament. Els tretze partits de Joan Carles Díez a la banqueta de l'Uni són a l'inici de la segona temporada al club, quan Anna Caula va decidir fer un pas al costat, però, per Nadal, amb poca química entre Díez i algunes jugadores importants del vestidor, la mateixa Caula va decidir tornar-se a posar a la banqueta, on continuaria fins al final del curs 2013/14.

Amb un partit, Alfred Julbe s'ha afegit aquesta setmana a la llista, però, dilluns, tant ell com Pere Puig ja van deixar clar que el seu cas és diferent del de Díez, Jordana o Ortega perquè coneix molt bé tant la ciutat com el club pels dos anys que va col·laborar amb Anna Caula fent tasques de tecnificació al primer equip. «Vaig arribar aquí amb 29 anys, per tant ja fa més anys que visc a Girona que no pas vaig viure abans de venir», va dir Julbe, que «com a ciutadà de Girona» va assegurar que fa temps que veu amb molt bons ulls la feina feta pel club: «Fa anys que a l'Uni es porten jugadores amb molt criteri esportiu i estètic que fa que Girona, sense ser una ciutat de les més grans, sigui una de les deu millors d'Europa en bàsquet femení».