Jordi Bonet: «Hi ha qui no sap com funcionem i ens tira pedres o bastons a les rodes»

Les competicions territorials han durat dues setmanes i la base ni ha començat. Era inevitable?

Primer de tot hi ha una institució que t'obliga a fer-ho. La Generalitat és un òrgan principal i tots sabem en quina situació està el país. Com a Federació Catalana de Futbol, hem demostrat que els casos de Covid-19 dins el futbol són mínims, parlem de menys del 5%. Crec que no calia, però no podem anar en contra de la màxima institució. Entenem que aquesta última tancada demostra que el que no seria gaire lògic és que pari tothom i el futbol continuï. Fa quinze dies crèiem que no era oportú, però en aquests moments hem de ser solidaris amb el país.

Creu que només seran quinze dies més?

Sempre m'ha agradat ser optimista, i creia que aquesta setmana passada jugaríem. Amb el pas dels dies vaig ser més realista, però ara torno a ser optimista. Crec que podrem tornar a competir, però no de la mateixa manera, a porta oberta. Ens deixaran tornar a fer activitat esportiva, és necessari per a tothom. Segurament, la primera setmana no es podrà jugar, ja que vindrem d'un mes d'aturada i els equips han de tornar a entrenar, però l'altra creiem que podrem reiniciar les competicions.

Entenc que les principals interessades en tornar a competir són les federacions?

Sí, però no per la mutualitat o el que es diu a les xarxes. Les principals interessades en jugar som les federacions, perquè estem tibades per clubs, jugadors, entrenadors, tothom. Es deia que hi hauria menys fitxes i equips aquest any, i puc dir que estem per sobre de la temporada passada. La gent té ganes de fer el que feia fins ara, sobretot, esport. Creiem que és important que empenyem pel bé de tothom.

I si no es pot tornar a competir fins al 2021?

Queden les jornades per recuperar durant el campionat. Iniciarem la competició amb la jornada que toqui aquell cap de setmana. Vol dir que si no es recupera durant el calendari, potser haurem d'allargar la competició.

Molts federats reclamen la devolució de les quotes en cas de no jugar.

Tenim diferents plans treballant. Comptem que la federació pot aguantar set o vuit setmanes sense competició. Quatre d'aturada i una per recuperar la forma són cinc. Entenem que no jugarem el 25 de desembre, però si un altre dia d'aquelles dues setmanes o per Setmana Santa, recuperacions entre setmana a part. Si això s'allarga molt més, buscarem alternatives, el que tenim clar en aquests moments és que volem competir. Depèn de com ho fem, hi haurà un abonament, com s'ha fet aquest any amb un 25% aproximadament de la mutualitat. Si fas el càlcul, correspon als dos mesos i mig que no es van jugar. Un jugador o jugadora paga a la federació una mitjana de setanta-cinc euros l'any perquè pugui entrenar i jugar a canvi d'una seguretat mèdica i quedi cobert. Un amateur paga més i un benjamí menys, és un valor de mitjana. No paguen tres-cents o quatre-cents euros com he sentit a dir. Una altra cosa és la quota del club. Som conscients que s'ha pagat i no ha començat la competició, però també que si hi ha una demora o un temps que no s'ha jugat, representarà un retorn de cara a la pròxima temporada.

Com explicaria el comunicat del dia abans de les mesures i la suspensió de les competicions?

Nosaltres hem de tenir un escut per sobre nostre per fer les coses. No podem treure un comunicat amb les competicions en marxa sense un decret de la Generalitat perquè no seria legal. Si no és oficial, qualsevol club ens podria denunciar per aturar la competició, i tindria les de guanyar judicialment. Nosaltres hem de mantenir les lligues fins que és oficial. Per això les discrepàncies de fa quinze dies. Si el decret hagués sortit el dilluns següent i no el dijous, s'hauria d'haver jugat, perquè no es podia aturar la competició en marxa unilateralment. Per això ho vam suspendre quan va sortir al DOC.

És viable la competició en temps de pandèmia?

És complicada. No coneixíem la pandèmia, ens va semblar que la començàvem a entendre i ens ha tornat a enganyar. Si veiem que parem un mes, juguem dues setmanes i tornem a parar haurem de valorar alternatives.

Sobre l'aturada, o «crisi induïda» com es diu des de la UFEC, anirà acompanyada d'alguna ajuda?

Són uns cinquanta milions d'euros per a l'esport i la cultura. Serem els primers a posar-nos en contacte amb els clubs, ja que no és una ajuda per a la federació.

Perquè els clubs estan encara més tocats econòmicament.

Quan va acabar el confinament em van preguntar si ajudaríem els clubs i vaig contestar que la federació sempre estarà al seu costat. Sempre. Diners no podem donar, però hem aportat una subvenció de gairebé vuit milions d'euros en temes mutuals, inscripcions, desplaçaments o mantenint les campanyes «tots som un equip» i «orgullosa». Som conscients que hi ha molts clubs amb dificultats i estarem al costat de tots els que necessitin ajuda, des del més petit fins al més gran. No hi haurà cap nen o nena que deixi de jugar a futbol perquè no pugui, l'ajudarem al màxim. Tenim la nostra fundació que fa el que pot amb les àrees socials dels municipis. Farem el possible perquè tots els clubs continuïn existint i no es perdi ni un sol federat.

L'esport clama poder sobreviure o, almenys, entrenar. Quina posició té respecte a la frenada en sec?

Crec que l'aturada ha acabat de perjudicar el club, perquè mentre el nen o nena continua entrenat, el pare continua pagant la quota, ja que està prestant el seu servei, encara que no es jugui el cap de setmana. Parar quinze dies ho solucionarà reduint la mobilitat? Tant de bo, però crec que poc. Sí que hi ha jugadors que es desplacen, però és un percentatge mínim, una altra cosa són els partits.

Sobre el toc de queda, com s'entén el futbol amateur obligat a tancar a les nou del vespre?

Vam parlar amb la Secretaria General de l'Espot i la UFEC. Fins on sé, s'estava estudiant i estava molt avançat poder allargar fins a les deu del vespre. Ens posen en el mateix sac en la subvenció amb la cultura, però no en horaris. És incongruent i s'hauria allargat l'horari sense aquesta última aturada.

Creu que l'esport és un focus per a infeccions?

La FCF ha presentat un informe on s'han disputat 17.000 partits amb un 4% d'infectats, que poden ser pel futbol, o no. Els protocols han funcionat. Se'ns ha fet poc cas en aquest sentit

El que arrossega l'esport a la deriva és la situació general?

Sí. Penso que ens han aturat perquè s'han frenat molts sectors i per reduir la mobilitat. En els primers quinze dies era poc creïble, ara s'ha aturat el país.

Les competicions estatals i internacionals aguanten les restriccions. Es mantindrà en el temps aquesta excepció?

La pandèmia ens ha fet aprendre que no podem parlar a una setmana vista. Continuen perquè estan molt més regulades. La federació espanyola ha subvencionat PCRs setmanals. Si hi ha un positiu queden aïllats, i tres en els equips de Segona B. Això amb la base o territorial és inviable pel volum de jugadors i jugadores. Crec que les estatals aguantaran, però a porta tancada, com volem fer nosaltres si reiniciem les competicions.

Com s'entén el futbol base o regional a porta tancada?

Sabem que són situacions no normals i esperem que passin ràpidament, però tenim dues opcions: jugar o no jugar. Si volem fer-ho i ens marquen unes normes per sobre nostre, s'haurà de fer a porta tancada.

Quin moment li ha tocat gestionar, oi?

De la mateixa manera que és molt maco anar a la Nit dels Campions i entregar premis a més de mil nens i nenes, o anar a veure partits, ara hem de saber gestionar temps difícils. Hem d'estar a les bones i a les madures, i ens ha tocat una de grossa. Fa dos anys que passem per moments durs des del canvi de president, amb Joan Soteras està anat de primera, però hem topat amb aquesta pandèmia on no parlem de futbol, sinó d'altres coses. La federació està en un bon moment, és una institució molt important i hi ha gent que li està agradant posar bastons a les rodes. Hi ha qui no sap com funcionem i ens tira pedres. He estat entrenador, president i coordinador, sé de què va aquest món i conec aquesta casa. Prefereixo parlar cara a cara i solucionar els problemes.

Des de la FCF, hi ha espai per a l'autocrítica?

Per descomptat, no som els millors del món ni els més especialistes. Estem treballant en una institució molt gran, a vegades hem trigat a prendre una decisió perquè creiem que pot canviar. Cada any intento parlar amb tots els clubs, visitar-los i demanar què podem millor. Som els primers que ens hem de posar les piles i estar alerta, la situació és molt complicada. Es podria haver acabat diferent l'any passat o dir altres coses? Potser sí, però quan nosaltres diem que seguim és perquè ho creiem de veritat. No em fa res demanar disculpes a la gent, perquè m'agradaria que amb mi tinguessin aquest detall. A vegades ens hem equivocat, però mai amb mala intenció, al contrari, sempre buscant la millor solució per a clubs, jugadors i jugadores.