El Grup Iris ha ampliat el termini per a les donacions fins a final del mes de novembre, una decisió per intentar promoure la solidaritat i augmentar els «granets de sorra» que formen el motor econòmic de l'entitat. Des del confinament, la junta va replantejar la cinquena edició, on patrocinadors i col·laboradors continuen majoritàriament en un any marcat per la pandèmia, intentant arribar a les xifres d'edicions anteriors.

Malauradament, la cinquena edició de la Cursa de la Dona de Figueres haurà de ser diferent.

No sé si dir malauradament. Són aprenentatges de la vida. Aquesta et posa unes pedretes al camí i has d'aprendre a passar sense entrebancar-te. Teníem ganes de fer-la molt especial, per ser la cinquena, i ho haurem aconseguit per la Covid-19. Ens ha representat un esforç mental i estructural, canviar moltes coses que funcionaven per si soles. En ple confinament vam veure que la cosa no pintava bé. No podíem arriscar-nos a aglomerar cinc o sis mil dones i els seus acompanyants i vam tenir clar que no la faríem presencial.

No veurem la marea rosa. Què busquen per substituir-ho?

Somio obrir el mòbil i que tothom vegi samarretes de color rosa, des de casa, cuinant, mirant la televisió, passejant individualment, si es pot. Que tothom entengui que es tracta d'una cursa solidària. Ja sé que no la podrem fer com abans, però la solidaritat és precisament això. No es fa la cursa presencialment, però de tu depèn que moltes persones que estan patint aquesta malaltia puguin continuar amb els seus tractaments. Ens agradaria arribar a les quantitats d'altres anys, seria una prova que la solidaritat continua viva, tot i la Covid.

Sembla que han trobat el suport de col·laboradors i patrocinadors.

Segurament, és la notícia més important. Hi ha gent que ha fet esforços per poder-nos ajudar i tothom fa el que pot en la mesura del possible. No són bons temps, tothom està patint molt per la incertesa i la inestabilitat. És d'agrair molt i un 99% de patrocinis i col·laboradors continuen ajudant-nos aquest any. És moltíssim i hem quedat gratament sorpreses. Hi ha molta solidaritat i no ens ho sembla.

I els voluntaris?

És una de les potes de la nostra taula. Estan encantats d'ajudar-nos i els sap molt de greu que no es faci la cursa. Aquell dia s'aixequen a les cinc del matí, sempre amb un somriure. No té preu això, no és pagat amb diners. També surten a la samarreta, són igual d'importants.

Com van les inscripcions?

He après que sempre s'ha de ser positiu, però estem molt per sota de les edicions anteriors. Som més de mil quatre-centes. És molt amb la situació que estem vivint, perquè tenim la pressió de la televisió, les xarxes socials, i preocupa la salut. Ho entenc, i encara gràcies tenim molta gent, no ens podem queixar. Estem molt agraïdes perquè vol dir que tota aquesta gent ha pensat en nosaltres i han estat capaços de veure que necessitem aquest motor econòmic per poder fer els mateixos serveis com fins ara. És evident que de subvencions no vivim.

Tot i fer la lectura positiva, estan doblant esforços.

Hem fet una cadena de voluntàries que venen matí i tarda a Valosport. Estem donant la samarreta en el moment de la inscripció i evitem el trànsit de persones. Ens hem hagut d'adaptar i reinventar aquests dies.

Com animaria la gent a participar en aquesta edició?

Creus que seria possible que la gent es plantegés una Cursa de la Dona a Figueres sense ser presencial? La gent continuaria ajudant? Jo crec que sí. Si expliquem bé que la cursa, a part de ser un acte festiu, la paraula més gran que l'acompanya és la solidaritat, i entendran que aquest donatiu són el nostre motor. Aquests nou o deu euros ajuden una persona que ho passa molt malament, que passa un procés de càncer. Hi ha una part on la sanitat no arriba, que és on intentem arriba nosaltres. Donem la samarreta a canvi d'aquest granet de sorra com a mostra d'agraïment.

Per tant, la samarreta és el símbol del Grup Iris?

És el símbol del que fem, la visualització del Grup Iris. Si tu tens un familiar o un amic o amiga que li passa i has vist la samarreta, podràs dir-li que hi ha una associació a Figueres que t'ajudarà tant com podrà o sabrà. Hi ha una part econòmica. Entenem que són moments complicats, però aquests diners han de servir per fer la reflexió que estàs ajudant a una persona que li ha tocat viure això. No és fàcil passar un càncer de mama. Per tant, fem una crida a la solidaritat, encara que no anem totes juntes, celebrem-ho tots junts, en homenatge a les persones que ja no hi són, que ho estan passant, els que ho han passat, els que ho passaran i a tots aquests familiars que els acompanyen. Grup Iris estem per això, per intentar ajudar. Ho fem a gust perquè el retorn que tenim és doblement gratificant.