Els que dubtaven que el València és una seriosa, i real, alternativa al domini que Salamanca i Girona han exercit en el bàsquet femení estatal ja tenen la prova que els farà canviar d'opinió. Ni les assistències genials de Chelsea Gray, ni l'ofici de Laia Palau en el minut final, ni els punts de Reisingerova o Vasic. Res va poder evitar ahir que el València guanyés a Fontajau (58-68) en un final de partit que, davant tots els cridaners noms de l'Uni, va tenir com a gran protagonista una jove pivot gallega que la setmana vinent farà 19 anys, Raquel Carrera.

Que el València té jugadores per donar i per vendre era un fet sabut. Rubén Burgos compta amb una plantilla inacabable. Plena de jugadores de primer nivell. Potser cap nom tan enlluernador com Chelsea Gray o amb tants mèrits acumulats com Laia Palau o Sonja Vasic. Però és un equip realment consistent. I això ahir es va veure molt clar en el segon quart quan, després d'uns primers 10 minuts en què el públic de Fontajau s'havia enamorat encara una mica més de Gray (17-11), el València va anar traient jugadores i més jugadores de la banqueta per capgirar el partit. Primer amb un parell de pinzellades de talent de Leticia Romero, després amb la capacitat atlètica de Trahan-Davis per encarar la cistella contrària i, finalment, amb l'ofici de Queralt Casas, que va generar dos bons tirs per anotar els quatre últims punts abans del descans (27-35).

L'Uni va anar buscant i buscant la fórmula sense trobar-la durant bastants minuts. En el tercer quart, el València es va arribar a posar dos cops 11 punts per davant en el marcador. La darrera vegada, amb un 36-47 després d'un triple de Raquel Carrera, una pivot d'encara no 19 anys que tindrà un paper protagonista en el bàsquet estatal dels propers anys, sense que l'Uni intensifiqués l'entrada de pilotes a dins a Julia Resingerova ni Surís es decidís a jugar amb Gray i Palau plegades. Però, abans del final del quart, un 2+1 de la substituta de Reinsingerova, Giedre Labuckiene, i un triple de Palau van obrir la porta a un darrer quart molt igualat (42-47).

Sense Gray, sense Vasic, sense Reisingerova i demostrant que la seva rotació es pot estirar gairebé tant com la de les valencianes, l'Spar Girona va començar l'útlim període apujant el nivell en defensa. Amb Araújo, sempre Araújo, i Labuckiene per dins i amb Laia Palau al timó, les gironines es van posar dos punts per sobre en el marcador a cinc minuts del final (54-52). Un mi­nut després, Surís va moure peça per primer cop en aquest darrer quart fent entrar Reisingerova i Gray per Labuckiene i Palau, que seguia sense coincidir, ni un sol segon, amb la nord-americana en pista. El partit estava empatat a 54 i poc després va ser Vasic la que tornava a jugar. Quatre punts seguits de Raquel Carrera, dos tirs lliures i una cistella després d'una bona assistència de Gil, van posar el València sis per davant a encara no dos minuts del final de partit (56-62). Surís va demanar temps mort i, llavors sí, es va decidir a jugar amb Gray i Palau juntes. Però en aquells moments la jove pivot gallega ja estava decidida a ser la protagonista del final del partit. Carrera va robar una pilota defensant Reisingerova i, amb el 1,90 d'alçada, va creuar la pista per posar el 56-64 en el marcador. Una diferència que ja va ser impossible d'aixecar, al final 58-68.