Perfumerías Avenida, València Basket i Spar Girona; tots tres amb sis victòries després de sis jornades de lliga abans del duel d'aquesta tarda a Fontajau (19.00) entre l'Uni i l'equip valencià, que, aquest sí, sembla que vol acabar de fer el pas definitiu per convertir-se en l'alternativa als dos grans. I d'on ha sortit aquest València? Doncs dels diners, i la passió pel bàsquet, d'un dels empresaris més rics de l'Estat, el propietari de Mercadona, Juan Roig, que després d'anys de centar-se en l'equip masculí de l'ACB va obrir el focus amb la construcció de l'Alqueria, un gran complex amb tretze pistes d'entrenament, i la creació d'un equip femení al club que, en tot just el seu tercer any a la màxima categoria, ja mira de cara els dos grans amb un equip amb jugadores com la bescanonina Queralt Casas, l'australiana Bec Allen (22 punts contra l'Uni l'any passat amb el Gdynia a Palau en el partit del dia de la inundació de Fontajau), l'alemanya i companya de Gray aquest estiu a la WNBA Marie Guelich, i la durant anys combativa pivot del Perfumerías Avenida Laura Gil.

«Tothom del món del bàsquet té clar que el València Basket és un equipàs amb jugadores de molta qualitat i una plantilla inacabable, que no en pots dir només tres o quatre perquè segur que te n'estàs deixant una bona colla», avisava ahir Èric Surís, tècnic de l'Spar Girona, sobre un València que, amb Rubén Burgos a la banqueta des de la seva arribada a l'elit, no només compta amb Queralt Casas, a qui van seduir amb un contracte per temporades quan estava jugant Eurolliga amb el Sopron (Hongria), Allen, Guelich o Gil. A la plantilla taronja hi ha dues bases amb partits a la selecció espanyola absoluta, Leticia Romero i Cristina Ouviña; una nord-americana, Celeste Trahan Davis, que ha jugat a Fontajau amb el Castors Braine en Eurolliga, on era una referent amb un físic privilegiat per jugar de «tres»; dues veteranes amb moltes hores de vol com Anna Gómez i María Pina; o una pivot de dinou anys, Raquel Carrera, cridada a tenir un paper clau en el bàsquet estatal d'aquí a ben poc temps.

El nou València encara està lluny del nivell d'aquell Ros Casares que, amb Roberto Iñíguez a la banqueta i una constel·lació d'estrelles com la mateixa Laia Palau, la nord-americana Maya Moore o l'asustraliana Lauren Jackson, va dominar el bàsquet europeu guanyant l'Eurolliga del 2012. Ara, però, amb Juan Roig al darrere, el projecte sembla pensat per tenir una estabilitat que no va tenir un Ros Casares que, poques setmanes després de guanyar l'Eurolliga, anunciava que desapareixia com a club per manca de viabilitat econòmica. El València Basket vol anar més a poc a poc i, de moment, en la seva tercera temporada a l'elit ja es veu en cor de plantar cara als dos grans.