Les federacions catalanes han hagut d'afrontar una aturada de dos caps de setmana per combatre el coronavirus. Des de la UFEC, Gerard Esteva i Viladecans (Barcelona, 09-08-1984) denuncia que la mesura no va acompanyada per cap ajuda a l'esport «per compensar una crisi induïda».

És inevitable preguntar si la situació és tan preocupant com per aturar les competicions esportives catalanes.

La veritat és que el Govern ens ha transmès la necessitat d'aturar al màxim els moviments de la població i, certament, l'esport mou Catalunya. Si s'aturen totes les competicions, és evident que si el que es pretén és evitar els desplaçaments i el moviment de la població, això tindrà una incisió els caps de setmana. Si la situació es troba tan desbocada com marquen els científics, pot tenir sentit en un context d'aturada general fer-ho amb les competicions.

Quin és l'objectiu de l'aturada?

Frenar els desplaçaments. Hem de pensar que estem parlant de més de quinze mil partits per cap de setmana, gairebé sis-cents mil esportistes que si comptem l'entorn familiar puja a més d'un milió de persones.

Des de la UFEC, és un escenari que es tenia contemplat?

La veritat és que la incertesa de la pandèmia ens ha de fer pensar en situacions extraordinàries i la previsió que hem de fer és d'incertesa absoluta. És evident que s'han de prendre aquestes mesures. Tot i que no és un escenari desitjat, aquest s'ha contemplat des de l'inici.

Ha generat malestar entre clubs i federats, justificant que la pretemporada «ha funcionat bé», s'han aplicat tots els protocols i han invertit en mesures de seguretat com per ara prémer el fre. Què en pensa?

Aquest és el nostre principal argument. L'esport no transmet la Covid i és segur. De fet, hem pogut demostrar que en aquest inici de temporada hem fet milers d'entrenaments i partits, aplicant els protocols que s'han pactat amb Salut Pública, el Secretari General de l'Esport i les Federacions. Òbviament, com en tota la societat, hi ha hagut casos positius, però gràcies a aquests protocols tan estrictes que hem aplicat a la nostra pràctica esportiva hem aconseguit tenir el control de tota la situació. És evident que funcionen i que l'esport és completament segur.

Quines són les repercussions immediates per a les diferents federacions?

Això trasbalsa els plans de les federacions i les lligues. Hi ha moltes lligues i competicions que s'han d'anul·lar i que no es podran tornar a fer, i altres que s'han de posposar. És important que les mesures d'aquests quinze dies no s'allarguin en el temps.

Econòmicament també és un greuge per federacions i federats entenem.

Òbviament. Aquesta situació fa que molts serveis que estaven contractats s'hagin de posposar. Al final, qui crea aquesta crisi és la política, ja que és una crisi induïda. Tot i que és cert que hi ha un virus que fa mal a la gent i ens provoca situacions d'estrès a l'àmbit sanitari, també és cert que les decisions que es prenen són a l'àmbit polític. Veiem que hi ha territoris que decideixen aturar les competicions i altres que, amb el mateix índex, decideixen no fer-ho. Està clar que el que està posant en perill econòmic la situació són les decisions polítiques que es prenen.

Alguna de les federacions catalanes es troba en perill de desaparèixer en aquest camí que vivim?

La veritat és que més que les federacions, que en alguns casos també es posa en situacions d'escac econòmic, les entitats estan en un moment molt delicat amb moltes baixes dels socis o d'abonats. Els patrocinadors han caigut estrepitosament i estem en una situació molt delicada i crítica. Només cal veure el màxim exponent de l'esport català, el Barça, que també està patint una greu crisi econòmica.

Per exemple, la federació catalana de futbol va sorprendre amb un comunicat hores abans de materialitzar-se la mesura que «tot continuava endavant fins que fos oficial». Quina interpretació en fa?

Això té una explicació molt coherent i penso que la Federació Catalana de Futbol va actuar molt encertadament. Qui suspèn les competicions no són les federacions, sinó una ordre a través d'un decret executiu de la Generalitat per ordre del Procicat. Per tant, qui crea aquesta crisi i aquest greuge econòmic organitzatiu és una decisió política per combatre el coronavirus. Per tant, que la federació digui que tot continua endavant fins que es faci oficial l'ordre executiva té tot el sentit del món.

Al final, l'aturada de les competicions ha arribat abans del que tenien previst?

L'aturada de les competicions i les restriccions en instal·lacions esportives depenen exclusivament dels índexs de transmissió del virus. És una variable que nosaltres no podem controlar.

Creu que es podrà reprendre l'activitat després de quinze dies o es manté a l'aire la situació? Entenem que depenem de les dades epidemiològiques?

Sí, fem l'esforç aquests quinze dies, però creiem que això no es pot allargar sine die, perquè crearia un greuge a les entitats i l'esport incalculable. A més a més, aquesta aturada no ha vingut acompanyada per cap ajuda complementària. Als països desenvolupats, quan es fan aturades i afecten de forma induïda, el primer o segon que es fa és acompanyar aquesta mesura restrictiva amb suport. En aquest cas, Catalunya suspèn per decret, però no acompanya amb cap ajuda econòmica per compensar aquest desequilibri.

Des de la UFEC, i vostè com a president, creieu que aquesta serà la nova normalitat de l'esport?

Esperem que no. Esperem que com va dir el ministre Illa que aquesta vacuna pugui fer-nos tornar a la normalitat anterior. No té cap sentit plantejar-nos que la nova normalitat és una crisi constant induïda per decisions subjectives per batre el coronavirus. Això és insostenible, necessitem ajuda i mesures d'acompanyament per això i esperem que puguem tenir una nova normalitat com la d'abans del coronavirus per poder practicar l'esport i seguir amb els diferents àmbits econòmics.