És cert que tot plegat la Divisió d'Honor Plata fa quatre dies mal comptats que ha aixecat el teló de l'actual temporada i que, veient quin és el panorama per la pandèmia, qui sap si el curs continuarà el guió previst o viurà alguna interrupció que ningú desitja. Però la pilota ja roda, s'han disputat tres jornades i cap dels dos representants de la demarcació, Sarrià i Bordils, han estrenat el seu caseller de victòries. Tant un com l'altre juguen avui. Ho fan a casa, amb menys públic a les graderies del que a jugadors i membres del cos tècnic els agradaria. I també amb la necessitat de començar a guanyar, rebent dos rivals que, ara mateix, es troben ben a prop a la classificació.

Un rival «dur» com l'Eivissa visita el Sarrià. Salva Puig, l'entrenador, el considera un equip «fort», amb «experiència» de primer nivell d'algun dels seus jugadors, i amb perill en el llençament exterior. «Acaba de pujar, però serà complicat guanyar», ho remata. Té tota la plantilla disponible i li toca deixar algun jugador fora de la convocatòria per la cita d'aquest vespre (20.30 hores) a casa. De moment, un empat i dues ensopegades. Però res que preocupi fins ara. «Està clar que la igualtat serà la nota dominant en tots dos grups, com s'està veient. Nosaltres estem treballant bé. És qüestió d'evitar les desconnexions, de ser més regulars i no encaixar parcials massa amplis perquè després ens toca recuperar», explica.

La situació del Bordils és gairebé calcada. Tercer per la cua, amb un únic punt gràcies a un empat i un parell de derrotes. Rep al Blanc-i-Verd (19.30 hores) el Teucro, conjunt que tampoc ha guanyat, però que ha jugat un partit menys. «És un equip molt lluitador, amb jugadors que coneixen la categoria. Espero un duel disputat els 60 minuts», diu Pau Campos, el tècnic, qui no podrà comptar amb els lesionats Carles Pou, Oriol Márquez i David Masó. «No hem guanyat fins ara però hi ha hagut un canvi d'intensitat. Aquesta setmana s'ha vist una altra cosa i estic molt content. Segur que donarem una millor imatge». Marko Dzokic és el líder dins i fora de la pista i l'extrem Ángel Iglesias hi aporta l'experiència i el desequilibri. Són les dues grans amenaces del que «ara per ara és un rival directe».