13 de octubre de 2020
13.10.2020
L'Empordà

«Veig Girona de nou a l'ACB, ho té tot per tornar-hi»

15.10.2020 | 06:30
«Veig Girona de nou a l'ACB, ho té tot per tornar-hi»

Què va donar aquella Lliga Catalana de 1996 al Valvi?

Sobretot li va donar una credibilitat a un projecte que estava començant. Recordo que a l'equip hi havia Pep Cargol, el mateix Corchiani, que era un base molt cotitzat a Europa... Era una situació bastant similar a la d'ara, amb un Bàsquet Girona capaç de guanyar el títol contra un ex-ACB com el Lleida, ben consolidat, a més, a la LEB Or. Aquesta Lliga Catalana dona empenta al projecte liderat per Marc Gasol, que cada cop té més gent al darrere. Jo soc soci des del primer any i no sé quants n'hi ha ara, però la progressió deu haver sigut creixent.

Què en sap de Corchiani?

Està a Carolina del Nord. Ens seguim per Instagram, és un empresari que va obrir un restaurant al campus de North Carolina State. Segueix vinculat a la universitat però des de fora. Va ser clau aquell dia a Manresa. Ens va donar molt, no només amb aquella cistella que va valer un títol, sinó tot l'any, perquè era un base pur que organitzava a la pista. Des de Quim Costa que el Valvi no tenia un referent amb aquell domini en la posició de base. Ell duia la bola i sabies que no faríem bestieses. Era bon tirador i molt bon tio. A l'equip hi havia tres americans, ell, Middleton i Pelle, i cada un tenia la seva especialitat. Després podies tenir jugadors del país. Aquell equip va funcionar bé perquè érem 5 o 6 jugadors del país i això fa més fàcil que hi hagi química al vestidor. Amb bon criteri el Bàsquet Girona ha fet aquest any un equip també saben molt bé el que volíen, amb jugadors joves d'aquí, i una excel·lent relació amb clubs ACB per arribar a acords per cessions.

Pelle tenia una boa?

(Riu) Sí, tenia una serp. La va dur un parell de cops al vestidor. Al final li vam dir que no ho fes més...

Què pot donar al Girona el títol de dissabte?

El primer, un cert estatus. Fins ara el projecte de Marc Gasol ha anat creixent poc a poc. Un títol com aquest fa que el món del bàsquet digui «alerta, aquests ja són aquí!». Que això va seriosament, vaja. Tothom parla que Girona ha fet un bon equip, segurament un dels més joves de la categoria, i cauen bé, cauen simpàtics. Ara, aquesta temporada només hi ha un ascens a ACB i els clars favorits són d'altres clubs com Breogan, Palència o Corunya. El Girona ha de consolidar-se a LEB Or, sense renunciar a res, esclar, perquè té qualitat i talent. Però els diners que s'han gastat d'altres clubs com els que deia els fan a ells favorits per lluitar per pujar.

Girona és referent en bàsquet femení gràcies a l'Uni. Els 20 anys a l'ACB fan que encara sigui una plaça respectada dins del bàsquet masculí?

Girona té un pedigrí indiscutible. Un dels exemples és Fontajau. Hi ha pocs pavellons com aquest a LEB Or, potser només els d'equips exACB i el del Corunya. Fontajau també vesteix. Els tres jugadors que represento que han fitxat pel Girona (Dani Garcia, Aleix Font i Pep Busquets) quan van venir a la presentació van flipar amb Fontajau. Saben que estan a un lloc que ja ha sigut bàsquet ACB, i que aquí s'han retirat jugadors de primeríssim nivell internacional. En l'època Valvi tothom sabia que venint a Girona cobraves segur perquè hi havia un mecenes que es deia Joaquim Vidal. Ara és semblant. Se sap que el Bàsquet Girona és un club seriós on es cobra al dia. Quan un jugador hagi de triar entre Girona i un altre destí vindrà aquí per això, i per l'estructura organitzativa que han muntat... i que els fa anar per davant de clubs ACB.

Hi ha risc que Gasol repeteixi els mateixos errors que Akasvayu o el Sant Josep?

No. Impossible. Principalment perquè són els seus calers. Jo crec que la gent està engrescada amb el club i el projecte però a en Marc no se'l pot deixar sol. Han d'entrar-hi empreses a col·laborar, i em consta que això s'està fent i fent bé, implicant gent de Girona i jove, que té més ganes de treballar que de sortir als diaris.

És sostenible a Girona tenir futbol d'elit i bàsquet femení i masculí de primer nivell?

L'esport d'elit és impossible que sigui sostenible. El Bàsquet Girona fa anys que es passeja per les escoles xerrant sobre els valors de l'esport i fent-ho en anglès per donar consciència als nens i joves de la importància de l'idioma. Quin valor té això econòmicament? És aquí on les institucions han de crear uns intercanvis de valors, no donar diners perquè sí. En Marc ho està fent molt bé. Si és sostenible o no es veurà al final. D'entrada apostar per jugadors catalans amb ganes de reivindicar-se és una bona decisió.

Quin va ser el títol que més valora d'aquell Valvi?

Les semifinals de Korac van ser el segon pas. Va ser que la lliga catalana no fos casualitat. En aquella època el bàsquet espanyol anava a un nivell com el que s'està vivint ara a ACB, que Tenerife o Burgos en el passat són capaços de guanyar la tercera competició europea. Limoges tenia un equipàs entrenat per Dusko, gent de primer nivell de França i dos americans top. El més bonic va ser el viatge. No és el destí, sinó el trajecte. Rimini, Imola i Roma era per guanyar i no perdre, per una cosa maca. Aquells anys són els més bonics. Els dos primers anys esportivament van ser bonics. Veure Gasol, Sada, San Emeterio va ser molt bonic, però va tenir final no feliç.

Què es trobarà el club a la LEB Or?

El coronavirus ara ho marca tot, és una putada perquè genera una situació de molta incertesa. Si passa a l'ACB que s'hagi de cancel·lar un partit el dia abans, imagini's què pot passar a LEB Or o a LEB Plata. Em consta que a Girona es fan PCRs però no saps si el rival també. No hi ha cap protocol de la Federació, que ho ha deixat en mans dels governs regionals i dels clubs. Més enllà d'aquesta incertesa es trobarà una lliga maca, que degut a la crisi i a la retallada de pressupostos té molts jugadors espanyols, joves, alguns que provenen de LEB Plata, i amb pocs jugadors nord-americans. Serà una lliga competida on tothom podrà guanyar tothom.

Veu Girona de nou a l'ACB?

Em costa molt decidir entre mitjà, llarg o curt termini, però sí, el veig a l'ACB. Girona ho té tot per tornar a jugar a l'ACB. Ara els ascensos són reals, tenim un pavelló preparat i a més el club disposa d'un mecenes que si s'ha de posar un cànon, el posarà. Però repeteixo, no se'l pot deixar sol. En Marc necessita l'ajuda d'empreses, d'institucions i de l'afició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook