ntre la Lliga Catalana de 1996, primer títol oficial del Valvi, i la que va guanyar dissabte el Bàsquet Girona, que estrena el palmarés del club de Marc Gasol, han passat 24 anys, un mes i dotze dies. D'entrada semblen triomfs incomparables, perquè un equip estava consolidat a l'ACB i l'altre tot just debutarà diumenge a la LEB Or, però tampoc ho són tant. La fita d'aquell Valvi entrenat per Trifón Poch gràcies a la cistella de Chris Corchiani al darrer segon obria un camí que pretenia il·lusionar una afició que, fins aleshores, pràcticament no havia fet res més que patir per no baixar. El Valvi ja ho havia fet (i va haver de comprar la plaça del Granollers per mantenir-se a l'elit) i amb Fontajau acabat d'estrenar es va salvar pels pèls en els històrics play-off contra Osca i Breogan. Amb aquella victòria a Manresa, s'acabava ser un equip perdedor. Perquè per fi s'havia guanyat alguna cosa.

El projecte de Marc Gasol, que pretèn tornar Girona a l'elit del bàsquet masculí després que el 2008 fes fallida l'Akasvayu (és a dir, l'antic CB Girona), és encara tendre, però ja ha arribat a la segona divisió espanyola. El pivot és el nexe d'unió entre els dos clubs, tant llunyans i tant propers. Exjugador dels dos últims anys d'aquella bombolla anomenada Akasvayu, va fer unes arrels tant fortes a la ciutat («hi vaig trobar la primavera després de l'hivern», li va confessar a Albert Om al programa El convidat), que va tenir clar des del primer moment que la va abandonar per fer prolífica carrera a l'NBA que hi tornaria. I que faria tot el possible per dur-la novament a l'elit. La Lliga Catalana que va apuntar-se el seu equip dissabte a Balaguer contra el Lleida és l'empenta que necessitava el projecte, després que el curs passat s'hagues escapat la Copa LEB Plata i que l'ascens, tot i que merescut i valorat, s'hagués de concretar als despatxos perquè la pandèmia va aturar totes les competicions de cop. Gasol va guanyar a Girona la FIBA Cup 2006/07 en aquell històric equip que dirigia Svetislav Pesic, al costat de Sada, San Emeterio... i l'any següent va perdre la final de la ULEB a Torí contra el Joventut, quan els problemes econòmics ja eren vox populi. A la banqueta hi havia Pedro Martínez. El 25 de juliol de 2008, el projecte feia fallida. Punt i final a 20 anys seguits a l'ACB amb un anunci que el club no tenia els recursos necessaris per poder formalitzar la inscripció.

La Lliga Catalana del 1996 trencava l'hegemonia del Barça i del Joventut en el torneig. Hi havia una tercera via. La gironina. El club confiava en Poch a la banqueta, després d'haver-li donat l'alternativa quan es va decidir destituir Quim Costa. L'aposta per un base americà, Chris Corchiani, va ser encertada. Feia tripleta amb Middleton i el corpulent pivot, Anthony Pelle, de poca capacitat anotadora però intimidador, rebotejador i taponador. El bloc es completava amb gent d'aquí. Cargol, Solana, Darnés, Esmorís i Rodríguez. Darrere d'aquell títol van arribar més èxits. El més sonat, la temporada 1999/2000, quan l'equip, ja sota la denominació Casademont, va plantar-se a les semifinals de la Copa Korac, on va caure eliminat pel Llemotges de Dusko Ivanovic. Pel camí havien aconseguit eliminar tres equips italians de nivell: Rimini, Imola i Roma. Ja en l'etapa Akasvayu va caure la FIBA Cup i es va ser finalista de la ULEB.

Amb l'esfondrament del CB Girona, un grup d'aficionats al bàsquet va recuperar l'antic Sant Josep, el club fundat per Ramon Sitjà el 1962 i que n'havia sigut precursor abans que es constituís la SAE amb l'ascens a l'ACB. Un any a LEB Bronze i tres a Or, adquirint la plaça del Vic, i un a EBA, ja afogats pels problemes econòmics, en van ser el balanç. El 2013 Girona es quedava sense bàsquet masculí. Un any més tard Marc Gasol arribava al rescat. Primer amb un projecte formatiu. Més tard creant un equip sènior. I la temporada passada ascendint a LEB Or. Ara, a més, ja té el primer títol.