El Mundial exprés, el Mundial de la pandèmia, el Mundial dels PCRs, el Mundial de les mascaretes, el Mundial de les famílies separades, el Mundial de la incertesa, el Mundial on no corre el millor, el campioníssim Marc Márquez Alentá, el Mundial que quasi sempre domina l'Honda del noi (gran) de Cervera, necessitava, sí, un dia com el d'ahir.
I aquest dia, com no, només podia produir-se a Le Mans, a la incertesa de França, en el traçat Bugatti, on mai de la vida se sap quin temps farà, si plourà, si diluviarà, segur que farà fred (14º) o si, de cop, com va passar ahir, dos segons, bé, 20, abans que s'apagués el semàfor de sortida de MotoGP, va començar a ploure. I clar, tot va canviar. De sec es va passar a mullat.
Favorits, K.O.
Adeu a tots els favorits. A tots els favorits! Adeu a aquest líder, francès, que, a més, corria a casa, Fabio Quartararo (Yamaha), que havia comandat divendres i dissabte. El Diable va acabar 9è i, sí, manté el lideratge. Adeu a l'altre gran favoirt, el jove mallorquí Joan Mir (Suzuki), qui sortia des de la cinquena fila i va acabar 11è. Adeu al candidat de sempre, Maverick Viñales (Yamaha), que va creuar la meta 10è. Adeu al mateix Valentino Rossi (Yamaha), que en el seu any 25 en el circ, en la seva desena temporada perseguint el seu desè títol, va caure tot sol, sol, en la tercera corba. Adeu a Andrea Dovizioso (Ducati), triple subcampió en els tres últims anys (després de Marc Márquez, clar), que va acabar fora del podi, però encara està en la lluita.
I van sorgir les escortes, van aparèixer aquells que el cel beneeix de tant en tant. I ho van fer amb grans honors. Per exemple, l'italià Danilo Petrucci, acomiadat ja de Ducati, que la setmana que ve compleix els 30 i marxa a KTM. Però marxa guanyant, deixant un altre trofeu als de Borgo Panigale. «Jo encara serveixo per això, fins i tot per guanyar!», va cridar en el podi Petrux. Va aparèixer la millor persona que hi ha en el paddock dels 2.500 habitants, Álex Márquez Alenta, el rookie de MotoGP, el noi dièsel, lent, pausat, però segur, que va remuntar tota la graella fins a sumar el seu primer podi (2n) de la seva estrena a MotoGP i el primer per Honda aquest any. I va emergir Pol Espargaró, que comença a acomiadar-se de KTM amb un tercer lloc. I va estar a punt, a punt, de ser el guanyador, Álex Rins (Suzuki), que va caure quan ja estava agafant Petrucci.
Felicitat completa
«I això que per poc, per molt poc, va arruïnar la meva carrera i la de Miguel (Olivieira) en la primera corba en tocar-lo. Per sort, ens hem salvat», va comentar un serè però feliç Álex Márquez davant la càmera de Dazn. «Aquí estic, Maaaaaarc, aquí estic!», va dir mirant a l'objectiu, després de remuntar de la 18a posició al segon calaix del podi.
«La veritat és que la felicitat és completa, per mi, per la meva família, pel meu equip i per tots els que, a Honda, han confiat en mi. No sé, si no m'entretinc amb els avançaments de Cal (Crutchlow), Pol (Espargaró), i, sobretot, Dovi (Dovizoso), potser arribo a temps d'agafar Petrucci. Amb dues voltes més potser guanyo, però aquest podi és meravellós, reconfortant».
El germaníssim va reconèixer que «un podi sobre mullat té el seu just valor, no hem de llençar les campanes al vol, el que hem de fer, i això és el difícil! és, ara, a Aragó, per exemple, repetir-ho en sec, però aporta molta alegria a l'equip, als meus», va seguir Álex Márquez «i, sobretot, demostra que els passos que hem anat donant són els correctes per, aviat, estar davant o intentar seguir lluitant, com he fet avui, amb els favorits a guanyar cada diumenge».
Maverick Viñales, 10è
Maverick Viñales va acabar 10è i baixa una posició en la classificació general. Ara és quart, amb 96 punts, a 19 del líder, Quartararo.
