Nova temporada. Té més dubtes ara que quan van debutar per primer cop a Divisió d'Honor Plata?

Molts més ara, aquesta temporada és molt més incerta que la primera a Plata. En aquella desconeixíem com serien els viatges, com assumiríem el repte de jugar contra equips i jugadors de molt nivell, la nostra resposta física... Però és que ara tenim partit diumenge, i encara no sabem ni tan sols si realment podrem arribar a competir i, si competim, com ho farem.

Què els falta per saber?

Gairebé tot. Ens faran PCR abans de jugar? No. Si tinc un jugador que ha donat positiu el partit se suspèn? I si en tinc dos? Què passa si estem pendents d'un resultat, podem suspendre un partit o el perdrem si no juguem? Ara hi ha hagut el cas del Logronyo que l'ha suspès, però no sabem si aquesta norma ja val per a tots. A Madrid estan jugant amb mascaretes en els amistosos i no sabem què passaria en un partit contra un equip de Madrid. Hauríem de jugar amb mascaretes?

El famós protocol del Consejo Superior de Deportes tampoc soluciona gairebé res per als equips de les lligues que no considera professionals.

Aquest protocol arriba tard, molt tard, i malament. Ens vam aturar al març, tenim calendari des del juliol i fins a la primera setmana de setembre no va arribar un protocol on només hi ha recomanacions i inconcrecions. Se'ns recomana que fem testos PCR a tot l'equip cada setmana, que viatgem amb autobús i no amb avió (i si has d'anar de la Corunya a Màlaga?), que si hem de fer nit en hotels ho fem en habitacions individuals... Són recomanacions impossibles per als equips d'aquesta lliga. Qui ho paga això? A Bordils segur que no podem assumir-ho.

Davant del panorama, cap jugador li ha dit que prefereix deixar-ho córrer?

No. Tots volen jugar, però sí que hi ha preocupació. Tots els nostres jugadors estudien o treballen i, per exemple, n'hi ha que són autònoms. Un positiu o una quarantena els pot deixar dues setmanes sense treballar, que per autònom vol dir sense cobrar. I això qui ho assumeix? Ningú. No hi ha res previst. Tots volem jugar, però la salut és primer.

I, virus a banda, el repte esportiu tampoc és fàcil. Ja no hi seran Jordi González, Canyigueral, David Masmiquel...

Com abans tampoc hi van ser Edu Nono, Esteve Ferrer, Marc Canyigueral o Pep Reixach, que van marxar i van tornar, o Dalmau Huix i Sergi Mach... Sempre ha estat així. Tenim clar que marxarà gent, perquè tindran ofertes, i el relleu vindrà de la nostra base. Recordo que, quan va pujar al primer equip, l'Arnau Palahí era el suplent del suplent de l'Edu Nonó i ara és un jugador referencial per a nosaltres. Que cada any ens posen com un candidat al descens està clar, allò de comentar «aquest any sí que no se'n surten», està clar. Però cada any ho fem, aquí continuem. I ja en fa vuit.

La base no s'esgotarà mai?

En això es treballa al club. Aquesta pretemporada ha jugat amb nosaltres en Tomàs Estany, que té 16 anys, i fèiem broma al vestidor que ja ha arribat la generació del 2004. Més que res per veure com ens hem fet grans els altres.

Li agrada el sistema de competició amb dos grups de 10 equips?

Entenc que pels viatges pot ser més senzill en la situació actual, encara que a nosaltres ens toca anar a Galícia, però per mi el sistema més just és la lliga de vint equips amb doble volta de tots contra tots. Serà molt igualat, suposo que tothom buscarà passar el tall dels cincs primers, però si normalment ja és complicat fer pronòstics, en la situació actual és impossible. No sabem com afectaran en cada equip totes les incerteses que hi ha.