El rival més temible d'aquesta temporada és el coronavirus?

Probablement sí perquè no saps ni on ni quan te'l pots trobar. Serà una temporada on la paraula «adaptació» serà clau. Haurem d'anar setmana a setmana, i les coses podran anar variant en qualsevol moment. Mentalment serà una temporada diferent.

Aquesta incertesa els ha condicionat ja durant la pretemporada?

Sí. Els protocols eren molt clars i marcats des del principi. Vam haver de començar a treballar sense contacte, per exemple, i ha costat molt poder lligar partits amistosos, i molts han acabat caient. Ens hem trobat davant de situacions que no s'havien viscut mai. No crec que l'equip afronti la temporada amb temor, però sí amb respecte. Els jugadors són conscients que cal protegir-se i prendre totes les mesures de seguretat. Les ganes de competir i la il·lusió hi són. Des de primers d'agost que treballem i la pretemporada s'ha fet llarga.

És prudent començar? Quina seria la solució ideal?

El problema és que aquí no tenim capacitat de fer testos com en l'esport professional, com el futbol i el bàsquet. És molt difícil saber si els equips estan jugant amb positius asimptomàtics o quina és la situacó real. I això és fomut. L'Amenábar té sis positius i ja ha suspès el primer partit contra el Zamora. Nosaltres no deixem de ser un equip amateur amb jugadors que tenen la seva vida i la seva feina i la seva situació familiar. Tot crea una mica d'incomoditat. Si ens diuen que anem a jugar, hi anirem, i si s'acaba aturant, ho respectarem. Per a equips com el nostre si se suspenen moltes jornades el problema serà gran. No tenim la capacitat d'anar fora de Catalunya entre setmana, i jugar dos partits el cap de setmana em sembla inviable. L'ideal seria que hi hagués un pla B. Han de trobar la manera que poguem seguir jugant a handbol amb garanties, i que si la lliga no es pot acabar, hi hagi alguna manera d'escurçar-la.

Subscriu els temors de l'Amenábar, que es plantejava no competir?

En moltes coses del seu comunicat m'hi veig reflectit. Els meus jugadors tenen situacions molt semblants i les inquietuds són les matexies. Nosaltres, de moment, hem tingut sort i ho tenim controlat. L'evolució del virus és preocupant, per exemple a Madrid. La situació crea neguit però hem d'aprendre a conviure-hi.

L'Alcobendas juga amb mascareta. S'imagina un partit del Sarrià així?

Costa d'imaginar. Ni ho hem provat ni usat en cap partit. Sembla que en competicions estatals no serà obligatori jugar amb mascareta, però també està a l'aire.

Li agrada el sistema de competició?

A mi no. Soc molt de tots contra tots a doble partit. És el més just i raonable. El que menys m'agrada és que hi hagi 5 descensos de 20 equips, un percentatge molt alt, tot i que entenc que no era fàcil per a la Federació decidir com acabar la temporada passada i que es va optar per fer ascensos i cap descens, i que ara som més equips.

Han marxat Guitart, Palacios, Rovira, Sergio García i Aleman, i han arribat Toro, Martínez, Lozano i Masmiquel, més Adrià Font. Està content amb l'equip?

Està ben compensat entre veterans i joventut. Per a nosaltres la base és molt important. Hem perdut Guiti a la porteria, però Toro té condicions importants, i hem pujat l'Aleix Biosca del segon equip. Amb l'Antonio Moreno tenim tres porters que es complementen bé. Les baixes les trobarem a faltar, tot i que s'han cobert bé.

Què l'ha fet decidir a seguir a Sarrià?

Ofertes sempre n'arribem però el Sarrià va fer un esforç perquè em quedés. Hi estic molt a gust. Tenia la sensació que el projecte no estava acabat, no em semblava després del confinament que fos moment per abandonar el vaixell.