L'equip va jugar, hi havia públic a Fontajau i tot va sortir bé. Es va treure un pes de sobre?

La gent va tenir un comportament exemplar, fent cas a totes les normes i indicacions que des del club havíem anat explicant aquests dies, i això ha fet que el balanç sigui molt positiu. Estem molt contents perquè vam poder gaudir amb normalitat d'un bon espectacle de bàsquet.

Han estat els primers a atrevir-se a obrir les portes en un pavelló. Són els que ho han fet més bé o els més valents?

Hem treballat molt per poder encabir els nostres abonats a Fontajau. Sempre hem pensat en ells. Des del moment que la Generalitat va fer públic el pla de desconfinament de l'esport català ens vàrem posar a la feina i vam ser els primers a presentar un pla de partits específic per als nostres partits i hem passat tots els controls de Salut perquè se'ns aprovés. Ara, alguns clubs ens han demanat ajuda per fer els seus plans.

Al juliol, quan van posar sobre la taula els abonaments per grups de convivència, hi havia gent escèptica. Ara s'ha demostrat que funciona.

Sí. Durant el confinament jo estava dins la sectorial del món de l'esport i ja estava clar que els grups de convivència eren una bona opció perquè si tu convius amb un grup de persones, has de poder anar amb elles a un espectacle esportiu. Volíem que les famílies que venen a Fontajau ho poguessin seguir fent, perquè si posés una sola persona i deixés tots els seients del seu voltant lliures, crec que a Fontajau només hi podrien entrar com a molts unes 800 persones.

Quan va sortir el protocol del CSD amb 500 persones com a màxim en els pavellons van tenir dubtes?

No, perquè era una recomanació. Sabíem que cada Comunitat Autònoma podia decidir en funció de la situació en cada territori en cada moment. Els dubtes van venir més per les pressions que vam veure en premsa o per les trucades dels abonats, però jo parlava amb la Generalitat i em deien que el nostre pla estava aprovat. Estava clar que no és el mateix un pavelló com el nostre de més de 5.000 persones que un pavelló de 1.000 on en poden encabir 500. A Fontajau, 500 persones no seria ni un 10% de l'aforament. No hauria tingut cap lògica.

Ara que ja ho han provat, la idea és jugar amb públic tot l'any?

La idea és aquesta. Continuar jugant amb públic, però sempre ens haurem d'adaptar a la situació del país. Si les condicions es complexen i fent les coses ben fetes podem encabir gent a Fontajau, ho continuarem fent. Volem que tots els nostres abonats puguin venir a Fontajau. Ara, encara ens falta obrir el procés per abonar-se a les jugadores i a les famílies de la base, però ja en tenim uns 1.600 d'abonats.

Per tant, amb un bon partit i un bon horari, es veu acostant-se a aquest límit de 2.100 espectadors a Fontajau?

Suposem que sí. A poc a poc, no serà fàcil, perquè la situació és la que és, i hi ha gent que té una mica de por. A mesura que la gent que vegi que es pot venir amb seguretat cada cop vindrà més gent a Fontajau. L'afició de l'Uni és molt fidel i sempre hem tingut bons plens al pavelló.

En cap moment es vendran entrades?

No. Forma part del protocol. Vam demanar l'autorització per als abonats i no vendrem entrades. Aquest any només podran venir a Fontajau els abonats.

A l'Eurolliga sí que serà difícil veure partits a Fontajau. Com veu les «bombolles»?

Ha estat una imposició. No era la nostra opció. Nosaltres, igual que més equips com per exemple els francesos, volíem començar a jugar en format de lliga. Però n'hi havia altres que no veien clar assumir el cost dels controls necessaris per jugar cada setmana i es va decidir això de les «bombolles» que, segurament, és la fórmula menys costosa econòmicament.

Organitzar una «bombolla» a Fontajau seria viable?

No estan definides on es faran. No ho podem descartar. S'hauria d'analitzar en veure què demanen per acollir-la. Però, primer hem de saber on es jugarà la prèvia, que encara no està clar, i si la passem ja en parlarem.

Sense públic a Fontajau haurien hagut de tornar els diners de l'abonament. El club hauria quedat en una situació de risc?

La situació ja és complicada de per si. Totes les alteracions perjudiquen molt el pressupost del club. Evidentment que ens hauria afectat jugar a porta tancada, perquè ja vam agafar un compromís amb els abonats de tornar el cost dels carnets, però són moltes més coses. Hi ha tot el tema dels PCRs i requisits que ens demanen i, per desgràcia, els equips de Lliga Femenina-1 no tenim ingressos per televisió i depenem dels nostres patrocinadors, dels abonats i de les institucions. La situació és molt complicada. No només pels equips de Lliga Femenina-1, sinó per tot l'esport en general que és el que està en risc.

Creu que veurem algun club de la lliga amb problemes per acabar la temporada?

Evidentment que pot haver-hi clubs amb problemes. Pagar PCRs a la tota plantilla cada setmana pot ser un maldecap per a la viabilitat d'alguns clubs en la situació econòmica actual.