La sortida de Messi del Barcelona representa un abans i un després en la història de club, de la mateixa manera que va passar el 2018 amb la de Cristiano Ronaldo del Reial Madrid o, en menor mesura, amb la de Neymar Júnior el 2017. La gran diferència és que en el cas del jugador brasiler el club comprador va abonar la clàusula de rescissió (222 milions d'euros) i en el de Cristiano Ronaldo, el Madrid va acceptar vendre'l per 112 milions d'euros (un import molt inferior a la seva clàusula, estipulada en 1.000 milions). El Barcelona podria explorar aquesta via davant el risc que es produeixi una controvèrsia judicial o arbitral de resultat incert, amb el deteriorament d'imatge per al club.

La qüestió contractual resulta aparentment concreta i senzilla. Es preveu en la seva renovació de 2017 que en l'últim any de contracte pogui quedar lliure sempre que manifesti la intenció de deixar el club amb anterioritat al 10 de juny. Si interpretem literalment aquesta clàusula sembla que no hi ha discussió i que el burofax dels advocats de Messi resulta extemporani en haver-lo enviat el 25 d'agost. Però hi ha qüestions addicionals a tenir en compte. Aquesta data màxima respon a un termini raonable després de la finalització ordinària de la temporada, i estem en una temporada que és de tot menys ordinària, havent finalitzat el 23 d'agost la final de la Lliga de Campions i poques setmanes abans la Lliga. Què hauria d'haver fet Messi? És que comunicar la seva decisió de sortir abans d'acabar la Lliga i de dirimir l'eliminatòria pendent de Champions? Si ens cenyim a la redacció literal així hauria d'haver estat.

El seu equip jurídic no ho entén així i considera que la clàusula de sortida ha estat activada en temps i forma, ja que en aquesta anòmala temporada els contractes es van prorrogar fins a la finalització de les competicions, i el sentit previst de la data de comunicació de la sortida es projecta a un termini raonable posterior a la finalització de la temporada. En la interpretació dels contractes pot prevaler la intenció dels contractants sobre les paraules escrites, analitzant per a això els actes de les parts, coetanis i posteriors al contracte (art. 1.282 de el Codi Civil, que té la seva aplicació a l'àmbit contractual laboral).

Seria interessant disposar d'una informació més concreta sobre el signat a l'ERTO que va afectar el Barcelona i, en concret, sobre la rebaixa de sous dels jugadors, ja que aquesta modificació o novació en el contracte laboral, amb pròrroga al seu torn dels seus efectes fins a la finalització de les competicions, pot tenir un aspecte transcendent per determinar si la clàusula de sortida està correctament esgrimida, i si el jugador queda lliure, a cost zero.

Si Messi decideix anar-se'n sense acord, les institucions federatives internacionals no restringiran el transfer al jugador, ja que en els precedents de FIFA i del TAS dels últims anys es prima el dret del jugador a desenvolupar el seu treball, sense perjudici que es dirimeixin les qüestions indemnitzatòries en clau judicial o arbitral. La resolució contractual i les seves conseqüències indemnitzatòries corresponen als jutjats socials de Barcelona.

La possibilitat alternativa de dirimir aquesta qüestió en seu FIFA i posteriorment en via arbitral de TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu de Lausana) estaria oberta via Reglament sobre l'Estatut i la Transferència de Jugadors. La Cambra de Resolució de Disputes seria competent pel que fa a controvèrsies entre clubs i jugadors en relació amb el manteniment de l'estabilitat contractual.

La competència del TAS ve determinada per una clàusula de submissió a aquest procediment en el contracte, a un acord posterior, o a una disposició expressa dels estatuts de les Associacions esportives a què pertanyen. Les vies de resolució de les controvèrsies són alternatives i excloents, podent dirigir-se als tribunals ordinaris en lloc de sotmetre als òrgans esportius o TAS, però un cop iniciat el procediment en una via la controvèrsia ha de resoldre en la mateixa.

Si les parts exploressin la via federativa i arbitral internacional probablement obtindrien un pronunciament més ràpid que en la justícia ordinària. No obstant això, el TAS no funciona amb un sistema de Jurisprudència, pel que pot donar-se una resolució totalment diferent en casos similars. Que li ho diguin al Saragossa, que va ser condemnat pel TAS a pagar 12 milions d'euros per incorporar el brasiler Matuzalem, que havia rescindit el contracte amb el Xakhtar Donetsk sense causa legal justificada en 2008. Tot just un any abans un cas similar únicament va condemnar a pagar el Wigan Athletic 150.000 lliures per contractar el jugador Webster, que va rescindir pel mateix motiu el seu contracte amb el Heart of Midlothian escocès.

En el cas de Messi tot apunta que, sense acord, la procedència o no de la indemnització i la seva quantificació es dirimirà en els tribunals ordinaris, tenint en compte a més que el contracte té prevista una clàusula de rescissió de 700 milions, tret que fos correctament plantejada la clàusula unilateral de sortida, quantitat que podrà ser objecte de moderació judicial tenint en compte que es va establir el 2017 i que la rescissió es produiria en l'últim any de contracte.

Aquestes arestes jurídiques representen una incertesa i un risc per al nou club, que podria incorporar Messi sense saber si hauria d'assumir un preu de traspàs o la clàusula. Per això, les tres parts estan obligades a entendre, a cedir en els seus màxims i a tancar un acord clar i definitiu: el jugador començarà un nou camí professional, amb una projecció contractual fins gairebé el final de la seva carrera; el Barcelona disposarà d'una important quantitat per reestructurar l'equip amb un preu de traspàs i l'estalvi de la fitxa d'el jugador; i el nou club incorporarà un extraordinari jugador que no només suposarà un salt de qualitat en l'equip sinó, sobretot, donarà al club una projecció mediàtica impagable.