Va arribar un moment que semblava que ja n'hi havia prou. Que seria impossible anar més enllà. Una mena de fins aquí hem arribat, és el que hi ha. El Girona veia com l'Osasuna el deixava amb un pam de nas i s'emportava el premi de l'ascens a Montilivi. Era l'última eliminatòria de play-off d'ascens a Primera del 2016. Un any després de caure dolorosament amb el Saragossa, també a la promoció, dies després que el Lugo arruinés la tarda a tota una ciutat. Només pocs cursos més tard d'estrenar-se en una fase per pujar i que l'Almeria estripés totes les il·lusions. Aquell 0-1 amb l'Osasuna era una mena de punt i final. Massa plantofades pel Girona, un club que volia créixer i treballava per fer-ho, però que una vegada i una altra topava amb la crua realitat. Quan no era un all, era una ceba.
El que passa és que en comptes de llançar la tovallola, aquell vestidor es va rebel·lar. Dotze mesos després, la tossuderia d'aquells jugadors els duria a celebrar una gesta històrica. Mai un empat a res havia significat tant. Per al club, per a tothom. L'aventura a l'elit va durar el que va durar. De la tristor del cop que va suposar el descens, es passava al neguit i a la desesperació per veure que l'actual plantilla, feta amb la caixa més plena que mai, no se'n sortia. Trontollava més que marxava a velocitat de creuer. Però, coses que té el Girona; la temporada més llarga i estranya que es recorda és a punt d'escriure, de nou, el final més feliç possible. L'ascens, que seria el segon en només tres anys, és a tan sols 90 minuts. O 120, pels amants de la intriga.
Arribats a aquest punt, tot es resumeix a un partit. El que aquesta nit viurà Montilivi. Sense públic pel context actual, però amb gairebé tots els ingredients que necessita una cita d'aquesta envergadura. Per començar, dos equips, Girona i Elx, que tenen a tocar el llaminer premi de l'elit. Conjunts que fins fa quatre dies competien a Primera i que volen recuperar el prestigi perdut. Ho tenen a l'abast, uns i altres. El 0-0 de l'anada ho deixa tot ben obert. Poques conclusions deixava el duel al Martínez Valero, tret d'una gespa impracticable i el plantejament de Pacheta, capaç de desactivar un rival que venia de signar dues actuacions molt positives contra l'Almeria, un dels clars candidats a pujar. Podria el Girona limitar-se a seguir el mateix guió de fa tres dies. A buscar fortuna en accions esporàdiques i contenir les embranzides del rival, fent-se fort al darrera, cosa que destaca sobretot des de l'arribada de Francisco a la banqueta. Perquè l'empat a res ja li serveix. L'aposta és arriscada i, a més, es traduiria en una pròrroga que multiplicaria els nervis a banda i banda. Però un 0-0, al cap i a la fi, beneficiaria els gironins per la millor classificació (cinquè contra sisè) a la Lliga regular.
Però jugant a casa, davant d'un equip que està obligat a marcar si vol pujar, i disposant d'homes a l'onze com Samu Sáiz, Borja García i Cristhian Stuani, sembla pràcticament impossible que els de Montilivi es conformin amb un plantejament conversador i a veure-les venir. El seu rendiment com a local els avala. Encara no han perdut un sol partit de lliga en tot el 2020, període en el qual acumulen vuit victòries i tres empats, havent encaixat només quatre gols en un grapat de mesos. A més, al llarg de tota la temporada, fins a 17 dels 22 resultats que s'han produït a l'estadi els seria suficient per segellar l'ascens.
Retocs a l'onze
Retocs a l'onzeSi una cosa ha demostrat Francisco és que és un entrenador amant de no tocar allò que funciona bé. Des que va fer-se càrrec de l'equip, ara fa gairebé dos mesos, només ha perdut un partit i va ser a Alcorcón, en l'última jornada i quan el bitllet pel play-off ja estava certificat, amb canvis substancials a l'onze. Amb l'andalús, l'equip ha rutllat i sobretot ho ha fet a casa. Ha quedat clar que no és amant de les rotacions, sinó de donar continuïtat a aquells futbolistes que rendeixen, cosa que ha confirmat durant aquesta promoció. Contra l'Almeria, per dues vegades, i dijous amb l'Elx, gairebé ha calcat els onzes. Avui no serà una excepció, tot i que està a l'espera de decidir què fer amb dos dels seus homes. Johan Mojica i Aday Benítez no van jugar al Martínez Valero, però el tècnic deia ahir durant la prèvia que tant un com l'altre estan en condicions de participar. Si és així, seran titulars. Amb el colombià instal·lat a l'esquerra, el dubte es trasllada a la banda dreta de la defensa. Aquí Francisco haurà de decidir si hi posa Pablo Maffeo, titular a la lliga, o si per contra hi manté Jonás Ramalho, a bon nivell durant la promoció. El problema és que el basc va patir un cop dijous i serà dubte fins a última hora. Aday, estant bé, té tots els números de recuperar el seu lloc al camp, asseient un Jairo a la banqueta que aquests dos últims partits no ha acabat de rendir. Gerard Gumbau i Àlex Granell tenen el seu lloc assegurat al mig del camp, mentre que una vegada més Juanpe Ramírez serà la parella de ball d'Ignasi Miquel a la defensa. El central català va evitar ser amonestat el dijous a Elx; d'haver vist una targeta, li hauria tocat descansar per sanció.
De la seva banda, l'Elx de Pacheta es presenta al partit decisiu amb l'obligació de marcar si vol pujar (li val una victòria o un empat amb gols) i alhora motivat i confiat en les seves possibilitats. A tot això se li suma el retorn del davanter Jonathas de Jesus, que ve de complir dos partits de càstig. El brasiler ha fet set gols des que va fitxar el passat mercat d'hivern.
