an passat quatre anys des que Joan Bayona va anunciar la retirada, en tenia 36 i havia aconseguit mantenir el Palamós a Tercera, però ara per ara no sembla que estigui disposat a complir-la. A les portes de fer-ne 41, el porter de Sant Feliu de Guíxols continua amb més corda que mai i es prepara per afrontar una nova temporada amb l'equip del seu poble, a Segona Catalana. La retirada li va durar poc. «De seguida, tot i que seguia vinculat al futbol com a entrenador de porters, em va venir el cuc de tornar-me a posar a sota els pals, a mi el que m'agrada és l'ambient del vestidor, competir, entrenar, i quan vaig tenir l'oportunitat no m'hi vaig repensar», explica. Així, aquell primer curs que havia de passar allunyat de la gespa el va acabar jugant amb el Sant Antoni a Quarta Catalana, i d'allà va acceptar el repte que li va proposar el seu amic Toni Lima, excompany al degà, de competir a la lliga d'Andorra amb l'Inter Escaldes. Ara és precisament aquest club qui l'ha reclutat de nou per un sorprenent repte europeu: la setmana passada disputaven a Nyon la prèvia de la pròxima Lliga de Campions i, havent quedat eliminats en mans del Drita, el campió kosovar, ara esperen el sorteig per intentar avançar cap a la fase de grups de la Lliga Europa. «M'han dit que ens podria tocar el Milan, per exemple, seria brutal anar a San Siro, o d'altres equips com el Tottenham o el Granada fins i tot», assegura Bayona, que combinarà aquesta aventura amb un nou any al Guíxols.

Tot just aquesta nit l'Atalanta i el PSG donaran el tret de sortida a les eliminatòries exprés de la Lliga de Campions 2019/20. Els focus del millor futbol europeu estaran apuntant a Portugal, on hi ha reunits els vuit millors equips d'aquesta inacabable campanya marcada per la covid-19. Però els més modestos ja han començat a competir pensant en el curs 2020-21. L'Inter Escaldes, com a campió andorrà, accedia a la fase prèvia de la màxima competició continental, però en el seu històric debut va caure per 2-1 i va quedar eliminat. Bayona va ser reclutat d'urgència. «Tenien un problema amb els porters, al final havien de convocar-ne un de cadet, i em van trucar per si volia tornar a jugar amb ells aquesta competició prèvia», recorda. El porter ganxó ja va estar dos anys al club, entre 2017 i 2019, cridat per Toni Lima. «Havia tornat a l'activitat amb el Sant Antoni després de veure que potser m'havia precipitat amb la retirada. Jo m'entrenava a casa i els caps de setmana pujava a Andorra a jugar els partits», relata. Amb l'Inter hi va celebrar l'ascens de Segona a Primera divisió, i ara, hi ha pogut tastar la Champions, encara que sigui en la prèvia, i en un format de concentració a Nyon pels efectes del coronavirus. Bayona va ser suplent, no va jugar, però valora molt positivament l'aventura «tot i les restriccions obligades pel virus, com no poder sortir de l'hotel, o no poder disputar l'eliminatòria amb partits d'anada i tornada com hauria sigut habitual».

La setmana passada se la va passar a Andorra, entrenant-se amb els companys de l'Inter. Dimecres, havent sopat, van agafar l'autobús per viatjar a Nyon (el viatge es va fer per carretera per aïllar al màxim l'equip). Dissabte es va disputar l'històric partit, i ara, després de perdre'l, els andorrans tenen un roc a la faixa: el 17 de setembre coneixeran el seu rival en la prèvia de la Lliga Europa, la segona divisió continental, on optaran a classificar-se.

Bayona ha superat el mig miler de partits i la seva història futbolística va començar la temporada 1998-99 en la Segona Divisió B, al Palamós. Després va jugar al Palafrugell, el Guíxols i el San Marcial i va tornar, l'estiu del 2004, al degà per quedar-s'hi i jugar sempre a Tercera Divisió, a excepció de la temporada 2011-2012, que va jugar a Primera Catalana. El porter de Sant Feliu de Guíxols va anunciar la retirada el 2016, però mesos després va recuperar els guants i ha militat des d'aleshores al Sant Antoni, a l'Inter Escaldes i al Guíxols. Aquest estiu ha tornat al club andorrà pels compromisos internacionals, combinant tota aquesta carrera esportiva amb la seva feina en un magatzem de construcció a Platja d'Aro.

Cap ganes de retirar-se

Després de deixar-ho el 2016, el «mono» de competir ja li va venir «en el primer partit de pretemporada, quan veig els companys del Palamós, on feia d'entrenador de porters, canviant-se al vestidor». Quan li van oferir jugar amb el Sant Antoni a Quarta Catalana els últims mesos d'aquell curs no ho va desaprofitar i ja no ha tornat a aturar-se. No només això, és que tampoc visualitza el final. «Des que vaig tornar no m'he plantejat retirar-me un altre cop. No em fa mandra anar a entrenar-me, semblo una criatura. Ara ho penses i potser el 2016 quan vaig plegar es van reunir una sèrie de coses que m'ho van fer plantejar, però ara no hi penso, només tinc ganes de competir i que l'entrenador decideixi si haig de jugar», afirma. Més enllà de gaudir de l'oportunitat de tastar el futbol europeu amb l'Inter Escaldes, Bayona aspira a portar el Guíxols a Primera Catalana, objectiu que aquest curs s'ha tornat a resistir al club, que en breu estrenarà nova directiva. «Jugar no té res a veure amb fer d'entrenador», afageix, necessitat de l'adrenalina que proporciona la competició.

Company de vestidor a Palamós, «el club de la meva vida, com el Guíxols», de mites com Vílchez, Robi o Jordi Condom, en els seus inicis, admet Bayona que els joves d'ara poc tenen a veure amb els que començaven a formar-se en el futbol fa un parell de dècades. «Ara són més descarats, considera. Què li queda per fer al futbol, ara que aviat farà 41 anys? «Com que jugar un Mundial o debutar a Primera (espanyola, perquè a l'andorrana sí que ho he fet), ja no podré aconseguir-ho, he de gaudir del que més m'agrada, i si en la competició europea puc jugar algun minut, ja seria l'hòstia».