A Primera, la competició va ser un vist i no vist. Un cop superada l'aturada, les jornades es van anar encadenant fins a esgotar-se. Ara arriba la Lliga de Campions, amb un format diferent, però que també s'hauria de desenvolupar sense problemes. Sí, n'hi ha hagut a Segona A, on tot havia anat com una seda fins a l'última jornada. El play-off s'ha endarrerit, però ja té dates. El coronavirus no ha pogut aturar el futbol professional. Uns protocols estrictes i una organització digna d'estudi han permès que les competicions, les capdavanteres, avancin. Sense públic a les graderies, això sí, però al cap i a la fi el futbol tornava després d'unes setmanes d'incertesa. La situació, però, és totalment diferent quan es comencen a baixar esglaons. Sembla un altre món. Des de la Segona Divisió B cap avall, comptant també les categories de base i sense oblidar el futbol femení, la realitat és una altra. Els interrogants es multipliquen, fins al punt de no saber quan es podrà jugar i en quines condicions. A l'espera que aquest dilluns la Reial Federació Espanyola de Futbol marqui unes línies a seguir, els clubs viuen a l'expectativa, sense saber com serà el dia de demà. S'intenta treballar amb la màxima normalitat possible, planificant pretemporades, construint plantilles i fixant objectius. Però sempre amb la mosca rere l'orella. Amb mil i un dubtes. Li passa al Girona. Deixant de banda el primer equip, l'entitat mou una estructura que dona cabuda a 21 equips. Un grapat. S'està treballant dia rere dia per, com passa cada estiu, enllestir la feina un cop es reprenguin els entrenaments. Però enguany la incertesa és palpable. Dilluns, per exemple, el Girona B hauria de tornar a la feina amb ganes de fer un bon paper a la Tercera Divisió, cosa que no està gens clara. A dia d'avui sap contra qui jugarà, però no quan començarà ni en quines condicions competirà. De tot això i més en parla Albert Siria, el director esportiu del filial blanc-i-vermell i també de l'Acadèmia del Girona.
interrogants
El coronavirus continua fent estralls a la societat. La situació sembla empitjorar de nou i es fa difícil predir què passarà. El futbol no professional, sigui sènior o de base, viu a l'expectativa i Montilivi no se n'escapa. «Ho vivim amb respecte, com passa a qualsevol àmbit de la societat. A molts nivells ens està generant dubtes. Per començar, no disposem de cap escenari. L'únic que ens ha arribat són les circulars de prevenció de la FCF i la RFEF pel que fa a amistosos». En aquest cas explica que «generen una sèrie de controls que incrementen molt les despeses per poder treballar amb garanties mínimes. És un cost afegit que no es podia preveure». Afegeix que «no sabem com aniran aquestes despeses. Si les financiaran o serà una gestió de cada club. Si és així, podem tenir molts problemes. Em poso a la pell de tothom, sobretot d'aquells que no tenen una estructura professionalitzada. Pot ser un drama».
girona b
El filial, després d'un ascens més que merescut a Tercera malgrat el desdibuixat tram final de l'última temporada, en un principi començarà a entrenar-se dilluns. Malgrat el salt de categoria, un objectiu perseguit pel club des de fa un temps, la meta no és pas cap altra que «donar estabilitat» a la nova realitat i «seguir construint jugadors» que siguin vàlids per al primer equip. Res més. Siria ho té molt clar. «Tenim la plantilla gairebé confeccionada. Hem volgut donar continuïtat a una molt bona fornada de juvenils. Hi sumem alguns cedits, i algun jugador que es queda. Per un costat, el que volem és continuar amb la construcció del futbolista i per l'altre, en el marc classificatori, volem estabilitzar la categoria. Tot i la joventut trobo que hi ha un equip amb talent. Sortirem sempre a ser competitius, però sense pensar en classificacions». Continuïtat també a la banqueta, perquè Áxel Vizuete i el seu cos tècnic seguiran un any més. «L'estabilitat dona sempre un plus, cert nivell. Crec en les persones, en els professionals, i la seva feina ha sigut ascendent».
etapa juvenil
Un esglaó per sota, abans d'atrapar el filial, topem amb l'etapa juvenil. Una categoria important, trascendental. El club ha anunciat alguna incorporació de jugadors d'aquesta etapa a les xarxes socials, però de canvis n'hi ha hagut pocs. Siria explica per què. «No hi ha excessives novetats perquè hem estabilitzat el nivell. Això implica que cada cop es retoquin menys els equips. El juvenil A, per exemple, només ha fet quatre fitxatges i estem pendents de només un altre més, que s'ha de concretar. I així successivament amb les diferents franges d'edat. El juvenil de primer any és on potser hem fet el pic més alt de fitxatges. Però en general tenim molts jugadors estabilitzats que tenen molt de recorregut i el que ve de sota té un nivell que ja desitgem». Això parla positivament de la feina que ha fet el club a la base aquests darrers anys. «Ens vam marcar una línia i un projecte de creixement que creiem que s'ha produït. Som millors de quan vam arribar però també ens falta créixer. Hi ha jugadors entrenant-se amb el primer equip i a dia d'avui hi ha un gruix de futbolistes que el dia de demà pot ser la base del primer equip».
cos tècnic
Áxel Vizuete segueix al capdavant del Girona B. El mateix passa amb Àlex Marsal, al juvenil A. És la tònica per la qual ha apostat el Girona pel curs 20/21. «Li hem donat continuïtat a l'estructura dels cossos tècnics que hi ha. Gairebé es mantenen al cent per cent. Només hi ha un parell o tres de sortides. Ens hem topat amb una situació dura i per sobre de tot hi ha les persones. Hem valorat el seu rendiment esportiu, però també crèiem que comptar amb tots ells era la nostra obligació».
