«A Dubai soc un entrenador català, en canvi aquí a Girona soc bosnià»

dubai

«Després de Girona, vaig estar un any a Vitòria (d'ajudant de Zant Tabak al Baskonia), però vaig veure que el bàsquet professional de competició no acabava de ser el que jo volia per la seva poca estabilitat i vaig marxar a Dubai. Primer amb en Zoran (Savic) i després ja sol amb l'acadèmia PSSA (Prestige Star Sport Academy ) i el suport del xeic Mohamed AlRafi. Vaig passar del Baskonia d'Eurolliga a entrenar a Dubai en parcs i, començant de zero, ara l'acadèmia té 700 jugadors de diferents països i també locals de totes les edats. Vam venir a jugar el torneig Girona Costa Brava i es va veure que estem fent un bon treball de formació. Som l'acadèmia de bàsquet més important, abans érem l'única i ara ja n'hi ha 9, i de cara al futur estem mirant de fer una ciutat esportiva».

ser gironí

«A Dubai o a Sarajevo jo soc català o espanyol, en canvi aquí a Girona jo soc bosnià. Tota la meva formació com a entrenador ha estat aquí a Girona, no soc un entrenador de l'ex-Iugoslàvia, no hi he fet mai res allà, perquè vaig arribar molt jove i aquí continua la meva família. I ara sembla que Lance Armstrong sigui més gironí que jo. Per què? Per què econòmicament el projecte del Sant Josep no va anar bé? És una cosa que no entenc. Vaig formar-me com a entrenador aquí a Girona, en clubs d'aquí, els meus títols i vaig col·laborar molts anys amb la Federació Catalana en la formació d'entrenadors. Tècnics que encara ara segueixen entrenant. Només hi ha dos entrenadors gironins que estiguem ara treballant a fora. En Fran León, que estava fent una gran feina a Suïssa i que encara anirà a més, i jo a Dubai. I es parla poc d'ell, i mai de mi, com a entrenadors gironins».

el final d'akasvayu

«Jo vaig portar Svetislav Pesic a Girona. Amb ell es va guanyar la FIBA Cup i després no va continuar pel que fos, pels problemes que tenia Akasvayu i Josep Amat o per Antonio Maceiras, però jo vaig complir portant Svetislav Pesic a Girona. Quan ell va marxar jo podia haver anat al Dinamo de Moscou amb un contracte de dues temporades, però em vaig quedar perquè això era Girona, casa meva, i on tenia la meva família. Vaig passar d'ajudant del primer equip al sub-20, i crec que vaig complir, i després em vaig quedar al Sant Josep però jo no soc qui va anar a buscar en Ferroni i la seva junta, no els coneixia de res. A en Ferroni el van a buscar en Pere Capdevila i en Martí Artigas. Després, la junta va veure qui contribuïa al club i qui no, i va decidir fer canvis».

el sant josep de ferroni

«Econòmicament, el Sant Josep era gairebé impossible que funcionés. La gran majoria de clubs de bàsquet són deficitaris si no tenen una ciutat al darrere, com passa ara a Burgos, o un suport d'una persona amb molts diners al darrer com el que tinc jo amb el xeic a l'acadèmia de Dubai o ara el Bàsquet Girona amb en Marc Gasol. Francesc Ferroni i la seva junta es varen atrevir a agafar el club quan ningú volia, però en un moment de crisi no hi havia diners i va ser impossible. Vaig estar set mesos sense cobrar, posant diners de la meva butxaca, però jo no puc dir es contra de Ferroni ni de la seva junta. Tots tenien la seva feina, s'hi van posar per amor al bàsquet gironí i després van rebre crítiques».

el llegat del sant josep

«Esportivament els quatre anys del Sant Josep van ser bons. Els dos primers amb Borja Comenge, ara al València, i els altres amb Ricard Casas (Barça) i Zan Tabak (seleccionador d'Eslovàquia i al Zielona Gora polonès). Bons entrenadors, sempre arribant al play-off i fent jugar gironins a LEB Or. Gent com Edu Camós, Pau Vila, Jordi Bataller... I, durant tot aquell temps, fent un bon treball a la base. Els equips del Sant Josep sempre jugaven els Campionats de Catalunya i havien anat algun cop als d'Espanya. Ara quan es classifiquen per jugar a Preferent A ho celebren. Tres jugadors d'aquells equips del Sant Josep han arribat a jugar l'ACB: Yankuba Sima i Guillem Jou, que sent cadets jugaven amb el nostre júnior, i Zoran Nikolic. Se'ns va criticar perquè vam portar Nikolic, un senegalès i un rus, però gràcies a ells els nostres júniors van deixar de jugar a handbol, sense entrar mai dins de la zona, i jugadors com en Guillem Jou van aprendre a jugar amb pivots alts al seu mateix equip».

formació a girona

«Quan, després de la marxa de Pesic, Maceiras em baixa al sub-20 vaig tenir Francesc Senpau i Fran León d'ajudants. I, després, en els anys de Sant Josep, vam tenir Raul Galobardes, a Carles Ribot o a Jordi Sargatal. Són els mateixos entrenadors que continuen ara entrenant els principals equips. Senpau i Ribot entrenaran els dos equips gironins de Lliga EBA. On són els nous entrenadors? Què s'ha fet en els últims sis o set anys? I jugadors? Qui ha arribat després de Sima, Jou o Nikolic? La Bisbal anuncia com a fitxatge per l'EBA, l'Èric Jiménez que estava amb nosaltres a Sant Josep... En aquells temps hi havia una estructura i un sistema per formar entrenadors i jugadors».

projectes gironins

«Marc Gasol té tot el meu respecte. Va guanyar la FIBA Cup aquí i després ha triomfat molt a l'NBA i ara està posant diners aquí. En ell, igual com en el meu xeic a Dubai, ningú els pot dir res perquè tothom que posa diners al bàsquet se'ls hi ha de donar les gràcies, També s'ha d'aplaudir molt el que ha aconseguit l'Uni en tots aquests anys. Pere Puig ha fet una feina impressionant; i també té molt mèrit La Bisbal amb en Joan Ferrer que jugaran a EBA amb un gran entrenador amb en Francesc Senpau. Són gent que han fet molt pel bàsquet gironí com també m'agrada el que han fet en Papi Guardiola i en Roger Pujol amb el Girona Costa Brava. És un molt bon torneig».