Ja se sabia que no hi havia (gaire) res sen joc però això no és motiu perquè el Girona llancés a les escombraries la possibilitat de quedar tercer o quart i tenir avantatge en cas d'empat al play-off . Stuani havia de descansar sí, com Granell i algun altre. Ara bé, l'equip no va donar la talla i va caure merescudament al camp d'un Alcorcón que, sense res en joc, simplement va anar-hi una mica. Els madrilenys van tombar la minsa resistència gironina a la represa amb un gol de penal i un altre d'Arribas que va castigar que el trist partit del Girona. Una derrota que deixa els gironmins cinquens, els emparella amb l'Almeria i que ja es veurà si s'ha de lamentar d'aquí uns dies en cas d'empat a tot en alguna de les eliminatòries del play-off. Sigui com sigui, si algun dia podia arribar la primera derrota amb Francisco a la banqueta, era ahir.

Enmig del desconcert provocat per les notícies que arribaven de la Corunya arran del positiu de sis jugadors del Fuenlabrada, el Girona va saltar al Santo Domingo a mirar de sumar tres punts que el permetessin acabar el més amunt possible a la classificació. Francisco, amb vista al play-off, va voler provar un nou esquema tàctic i va presentar una formació amb tres centrals i dos carrilers. Així, Juanpe, Miquel i Alcalá van ser els centrals i Valery i Oliván van ocupar les bandes amb Rivera per davant. Més avançats Gumbau i Diamanka als interiors mentre que Jairo i Zeballos van quedar com homes en punta. És a dir, sense Borja García, sense Granell i, sobretot, sense Stuani. El màxim golejador de la Lliga va tenir descans 10 partits després pensant en tenir-lo fresc per a un play-off que ja se sap que no començarà dijous. Per la seva banda, l'Alcorcón encarava el partit sense cap mena de pressió després de quedar-se sense opcions de disputar la promoció d'ascens.

Haver-hi tant poc en joc va fer que el partit comencés amb un ritme més aviat baix, lluny de la intensitat i de la por de perdre de les últimes jornades. L'Alcorcón va aprofitar que el Girona estava un xic verd amb el nou sistema per fer-se amb la pilota als primers minuts i trepitjar àrea, això sí, sense perill. Els de Francisco estaven tranquils, mirant d'encaixar les peces i sortint amb velocitat al contracop amb Jairo. Les ocasions, tanmateix, van trigar a arribar. Un xut de Jairo des de fora l'àrea al llindar de la mitja hora va ser el primer xut a porteria del partit. Els locals buscaven Sandaza però l'exdavanter blanc-i-vermell no trobava situacions clares de remat. Un pseudo cop de cap de Jairo i un llançament de falta desviadíssim de Gumbau van ser la resta d'intents gironins d'una primera part d'allò més ensopida. Per part local, res de l'altre dijous. Al contrari, fins i tot encara menys perill van crear a la porteria de Riesgo.

L'entrada de Gallar a la represa en el lloc de Miquel va fer que el Girona tornés a l'habitual línia de quatre homes al darrere. A l'Alcorcón no li va caler fer ni mig pas endavant per avançar-se. Ho va fer gràcies a un penal infantil de Valery a Samu Sosa que el jugador local va transfomar enganyant completament Riesgo (m.55). El partit feia pujada per a un Girona que havia sortit encara menys intens a la represa. Tot al contrari que els madrilenys que, en una rematada creuada d'Ernesto a punt van estar de fer el segon.

Francisco va moure la banqueta per intentar que l'equip despertés i van entrar Aday i el jove debutant Pau Víctor. Tampoc hi va haver res a fer. L'Alcorcón va sentenciar el partit a un quart d'hora del final aprofitant les facilitats defensives d'un Girona irreconeixible. Paris Adot va interceptar una mala passada de Gallar i amb l'autopista que li van deixar al davant va plantar-se a l'àrea i va poder centrar perquè Stoichkov cedís a Arribas i aquest marqués. Tot sense que cap jugador del Girona fos incapaç d'aturar Paris Adot ni que, ja dins l'àrea, ningú fos prou contudent per refusars la pilota. Es confirmava el despropòsit. Ara espera l'Almeria, segurament el rival que ningú volia.