L'espera s'està fent més llarga del compte. En condicions normals, Pitu Comadevall hauria d'haver tornat a trepitjar la gespa a finals de la temporada 2019-20 un cop recuperat al cent per cent de la lesió al genoll. Des de la irrupció de la pandèmia del coronavirus, però, res segueix l'ordre establert i la seva reaparició ha quedat ajornada sense data. No hi ha cap més remei que acceptar-ho amb «resignació». Tot i així, el saltenc, que al novembre farà 37 anys, està a punt per rebre el comunicat de la Federació Espanyola amb l'inici de la competició i posar en marxa la pretemporada: «Encara està tot a l'aire, però sabem que a partir del moment que ens diguin la data d'inici de la «lliga tirarem vuit setmanes enrere i començarem la pretemporada. Suposem que serà a mitjan agost».

Pitu esperava ajudar l'equip d'Oriol Alsina cap a l'abril, però «quan ja estava gairebé a punt va arribar el confinament i ens van suspendre la lliga. A mitjan abril hauria pogut tornar a competir, però malauradament va arribar el coronavirus i m'he d'esperar a la temporada que ve». És per això que «l'espera encara s'està fent més llarga perquè ja fa més d'un any que em van operar i segueixo fent l'entrenament individual comptant els dies per poder-lo fer amb tot l'equip al complet». Mentre passa els dies del calendari, el futbolista pot dir amb orgull que està «recuperat», que seguirà donant guerra al Llagostera una temporada més i que, d'una manera o altra, «aquest temps servirà per recuperar-me millor de la lesió».

Ara el calvari de la lesió queda lluny, però recorda que «el principi va ser molt dur, sobretot la primera setmana abans d'operar-me, que ho veia tot negre. Amb 35 anys i tot el genoll trencat, vaig plantejar-me la retirada. L'Oriol Alsina, familiars i amics em van animar a seguir perquè no podia plegar d'aquesta manera. El meu final ha de ser diferent i millor». «Després de l'operació, vaig renovar els ànims i ho vaig veure diferent deixant-me guiar pel meu entorn. Vaig decidir centrar-me al cent per cent a recuperar-me de la lesió i, tot i que m'ha costat bastant, ho he aconseguit. Vull intentar jugar un any més i després decidir», explica.

Amb la renovació, el capità complirà la novena temporada defensant la samarreta del Llagostera i si bé «arribar a la desena seria una xifra ben maca» amb la lesió va «any a any». «Si puc aguantar dos anys, millor», diu. Com ja ha explicat, l'Oriol Alsina és un dels responsables que Pitu segueixi vestint de curt: «Tenim una molt bona relació per tots els anys que portem junts. Va ser una entesa molt ràpida i fàcil. Ell volia que seguís i jo volia seguir perquè quan em vaig lesionar em va dir que estigués tranquil i que m'ajudaria en tot el que pogués. No m'havia de preocupar pel futbol ni res. Això s'ha d'agrair i tenia clar que la millor manera de tornar-li era seguir vinculat al club. Estic molt content».

L'empremta de Pitu a Llagostera

Després de tants anys, el saltenc s'ha convertit en tota una institució al Llagostera. Tant és així que ha passat a ser el coordinador del futbol 7 i fa mesos que planifica la pròxima temporada 2020-21. «Amb la situació que hi ha és complicadíssim perquè no hi ha hagut partits de futbol base. Quan vaig saber que l'any vinent seria el coordinador, pensava veure partits per fer el seguiment dels jugadors, possibles fitxatges, altes, baixes... però estàvem tots tancats a casa. Planificar així 'a cegues' és molt complicat i per això m'està ajudant a deixar-ho tot preparat en Guillem Ferrer, que era el coordinador d'aquest any. Un cop comencin els entrenaments del futbol base, em posaré a treballar amb els nens».

La il·lusió del projecte és que els més menuts arribin algun dia al primer equip perquè «tenir jugadors del planter és un orgull i com més en tingui el Llagostera, millor». Pitu té molt clar que s'esforçarà perquè «siguin bones persones, estudiïn i juguin a futbol. Llavors em donaré per satisfet».