07 de juliol de 2020
07.07.2020
L'Empordà
Futbol. Figueres

«A Messi, encara li queda corda i acabarà la seva carrera al Barça, no marxarà»

Entrevista a la periodista figuerenca Laura Brugués: «Quan tenia 6 anys, el meu somni era ser periodista d'Esports de TV3 i seguir el Barça i m'ho passo molt bé»

06.07.2020 | 19:26
Laura Brugués ve sovint a la seva ciutat, Figueres.

Nascuda a Figueres (1983), Laura Brugués va debutar amb 16 anys a COPE Figueres, i amb 17, al Diari de Girona. L'octubre del 2004, fa la beca de pràctiques de 4t de Periodisme de la UAB, a TV3, col·labora a Barça TV i entra a treballar a Esports de TV3.

Tenia 4 anys i ja anava a l'estadi de Vilatenim a veure la UE Figueres, a Segona Divisió A, i va créixer veient els partits del Dream team del Barça. Des de l'estiu del 2005, treballa a TV3. Ha seguit durant sis anys el Girona, i també ha fet retransmissions a peu de gespa, del Barça B, Sabadell i Girona. Segueix el primer equip del FC Barcelona des de la temporada 2014-15.

Aquesta és la temporada futbolística més estranya per a tothom. Com s'hi ha trobat, vostè?
Amb la pandèmia i l'aturada pel coronavirus, la veritat és que ha sigut molt estrany. Primer, vaig pensar que no tornaria el futbol. Els francesos van dir que s'acabava la temporada i, realment, pensava que, aquí, farien el mateix, perquè no ho veia gens clar. A més, les vacances dels futbolistes no són mai tan llargues, han estat tres mesos sense competir, amb unes circumstàncies molt estranyes, perquè han estat a casa seva entrenant-se, no en l'àmbit professional. Normalment, els que jo tracto són jugadors que, quan acaben la temporada normal amb el Barça, se'n van amb la seva selecció, continuen jugant i tenen molt poques vacances, fins que tornen a començar la pretemporada amb el Barça. Veia una situació molt complicada, que no es tornava i, fins a l'últim moment, vaig pensar que no tornaria el futbol.

Quin és el millor record que s'emporta d'aquest confinament?
Doncs, la manera com he treballat des del primer dia, la primera setmana del confinament, la del 15 de març, per la manera com ens vam reinventar periodísticament, perquè, al Telenotícies, els Esports seguien, malgrat que s'anul·laven totes les competicions i ens havíem de reinventar i era, trucant a jugadors que coneixíem, demanar-los que ells mateixos es gravessin i proposar-los un reportatge, que la seva parella els enregistrés i, a partir d'aquí, ens ho enviaven. Per exemple, vaig entrevistar en David Juncà, de Riumors, que és al Celta, i es va gravar entrenant-se al garatge de Vigo d'on viu. No podíem accedir a la gent, però jo havia de seguir treballant i havia d'agafar l'agenda de contactes. De jugadors del Barça B, en coneixia molts, i també del Girona. Periodísticament, m'ho vaig passar molt bé, perquè la gent ens va felicitar i ens en vam sortir molt bé.

Per tant, van haver d'agafar una altra línia a la feina...
Sí, perquè el TN seguia tenint deu minuts d'Esports. Evidentment que la informació principal era la pandèmia, però, com a periodista, l'editor del TN volia temes i havia de portar endavant les idees. Vaig poder entrevistar l'entrenador del Barça, Quique Setién, per Skype. Una cosa impensable, fins ara. No s'havia fet mai. Ell era a casa seva i ens va atendre durant una hora. També, vaig fer dos reportatges al taekwondista empordanès, Joel González. Amb les noves tecnologies, ens ha anat molt bé, per sobreviure, amb aquesta situació.

Quan veia missatges a les xarxes socials dient que els Esports havien de desaparèixer als Telenotícies per la manca d'activitat, què li provocava?
Precisament, creia que els Esports eren molt necessaris, perquè, el que et recomanaven era que no estiguessis 24 hores sentint informació del coronavirus, perquè això era perjudicial. Veure els esportistes com s'havien d'espavilar per entrenar-se i, evidentment, també eren notícia les competicions que s'anaven anul·lant. Veure un bloc d'Esports que feia patxoca ajudava la gent a distreure's en un moment molt difícil per a moltes persones. La gent mereixia distreure's.

Després de tants anys a Televisió de Catalunya, es veu en un dels seus millors moments?
Quan jo tenia sis anys, el meu somni era ser periodista d'Esports de TV3 i seguir el Barça. Això és el que estic fent ara, des de fa sis anys. És el meu somni complert. Ara mateix, m'ho passo molt bé. M'ho vaig passar molt bé, abans, fent el Figueres, quan estava a la COPE i fent retransmissions, per la tele, a Segona A, del Barça B, del Girona i del Sabadell.

A Leo Messi, li queda poc temps, al Barça?
No, encara en veurem més. Acaba de complir 33 anys i li queda corda, encara. És el millor. Crec que acabarà la carrera al Barça. Ell sempre va dir que tenia el somni d'acabar a Rosario, però, ara, té la vida muntada aquí i, si no ha marxat ja, no marxarà.

Amb quin jugador blaugrana té millor tracte?
Sobretot, amb els catalans, com Sergi Roberto o Jordi Alba, i amb Rakitic i Ter Stegen, també. De tota manera, no tinc cap problema amb ningú.

Tastaria la ràdio, ara?
M'agrada molt el llenguatge televisiu, poder jugar amb les imatges, perquè expliques tantes coses, amb les imatges!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook