Com són les coses. Dissabte, abans de viatjar cap a Màlaga, Pep Lluís Martítot analitzant l'actualitat del seu equip, desgranant les qualitats del proper rival i dient la seva sobre la competició. Es mostrava «sorprès» davant la destitució fulminant de José María Gutiérrez, Guti, al capdavant d'un Almeria instal·lat en places de promoció i llavors encara tercer a la classificació. Venia a dir que Guti, com ell mateix i la resta d'entrenadors, ho intentaven fer sempre el millor possible i que, com era lògic, es podien equivocar. No trobava del tot just que fos el tècnic el que sempre pagués els plats trencats, però que en un esport on els resultats manen, és habitual viure situacions d'aquest tipus. Només quatre dies després li ha tocat viure precisament això en primera persona. La seva etapa ha sigut més breu de l'esperada. Del que s'imaginava el club quan el va fitxar, els aficionats i segurament ell mateix. Dicten els números, els que solen decidir, en l'esport d'alt nivell, si es val o no. Si tens dret a gaudir de confiança i continuïtat o si, per contra, et toca obrir la porta de sortida. El cert és que Martí va aterrar a Girona per acabar amb la irregularitat de l'equip i millorar el rendiment ofert fins llavors amb Juan Carlos Unzué. A l'hora de la veritat, aquesta revifalla ha sigut mínima i les anades i vingudes s'han anat repetint, amb tardes per a l'esperança i d'altres moments per estirar-se els cabells.

El 28 d'octubre s'anunciava la incorporació de Pep Lluís Martí, que aterrava a Montilivi amb dos homes de la seva confiança: Fabián Rivero i José Manuel Remon. Acceptava el repte i després de quedar-se fins a dos cops a les portes de pujar a Primera, es mostrava convençut que a la tercera aniria a la vençuda. Que se'n sortiria amb el Girona. Mesos després és del tot conscient que això, ara per ara, no podrà ser. Pel camí, un trajecte amb alts i baixos, amb clarobscurs. Amb ratxes d'imbatibilitat i moments per a l'optimisme, però també farcit d'alguna derrota cruel, actuacions ben ensopides i la sensació que no hi havia manera de reaccionar. Martí, comptant la Lliga i la Copa del Rei, ha dirigit 26 partits oficials. N'ha guanyat més (11) dels que ha perdut (7), i se li han de sumar 8 empats. També els gols a favor són més (33) que no pas els que s'han encaixat (28).

Les ratxes a la Lliga

És a la competició domèstica on hi havia posades totes les mirades. Aquí, amb Martí s'han disputat 23 partits, amb un balanç de 9 triomfs, 8 igualades i mitja dotzena d'ensopegades. Són 35 punts de 69 possibles. Pràcticament la meitat. Insuficient per a la plantilla més cara de tota la Segona Divisió i per un aspirant a l'ascens directe que, ara per ara, veu fins i tot perillar la seva plaça de privilegi al play-off. Són guarismes pràcticament calcats als de Juan Carlos Unzué, l'escollit l'estiu passat per la direcció esportiva i la propietat. Al navarrès se'l va fer fora a mitjan octubre després de caure al camp de l'Oviedo (4-2), tot confirmant que a fora s'encadenaven els desencisos. Unzué havia aconseguit just la meitat dels punts que s'havien disputat: 16 de 32. Molt semblant al que ha passat amb Martí, tot i que el balear ha gaudit de més marge de maniobra.

I això que amb ell, la inèrcia sobretot a l'inici va ser prou positiva. L'equip va ser capaç d'enllaçar sis jornades sense perdre, adjudicant-se 14 dels primers 18 punts en joc, escalant alguna posició a la taula i colant-se a la promoció. Aquesta, però, no és la millor ratxa amb el balear a la banqueta. El Girona també ha sigut capaç d'encadenar nou partits imbatuts. Ara bé, tot i no perdre, tampoc acabava de guanyar perquè en aquest període va sumar 15 punts de 27. El retorn a la competició, amb una única victòria en cinc jornades i quatre partits sense marcar, sumat a les sensacions que ofereixen els blanc-i-vermells, han sigut el detonant. Amb el de Palma, l'equip s'ha passat 16 jornades (no pas totes consecutives) ocupant alguna posició de play-off. Però també és cert que mai ha sigut capaç d'enfilar-se com a mínim fins a la quarta plaça. S'haurà de veure si amb Francisco la cosa millora, si els números es mantenen o si, per contra, fins i tot s'empitjoren. Martí s'ho mirarà, això sí, des de la distància.