Tota la paciència que es va tenir a Montilivi fa una temporada, quan es va mantenir al càrrec a Eusebio Sacristán malgrat que la fuita d'aigua cada cop era més grossa, ha desaparegut per complet aquest curs. No n'hi ha ni rastre. En pocs mesos, el Girona ha vist passar entrenadors com aquell qui compta ovelles abans d'anar-se'n a dormir. Si Juan Carlos Unzué va ser un vist i no vist i a l'octubre ja era fora, Juan Carlos Moreno va ser una solució pont abans que arribés Pep Lluís Martí. Semblava que a la tercera aniria la vençuda, però el retorn a la competició després del parèntesi forçat pel coronavirus
El crèdit que mantenia el balear malgrat haver perdut a Elx després de dos empats a res consecutius contra Las Palmas i Racing, ha quedat sotarrat. La victòria amb el Numància era un miratge, perquè uns dies després es queia de nou a Màlaga i s'oferien sensacions irregulars. Tant, que mantenir una plaça al play-off s'ha complicat fins i tot per a la plantilla més cara de la lliga. La plana major meditava què era millor: no tocar res i esperar que la qualitat dels jugadors acabés per aparèixer, o sacsejar el vestidor per a un ruix final, tot esperant els resultats. A diferència del que va passar l'últim any, on no es va poder o no es va voler evitar la pèrdua de categoria, aquest cop s'ha optat per la segona opció. Quan queden sis jornades perquè s'acabi la lliga regular, el primer equip estrena el seu quart entrenador en pocs mesos de diferència. Pep Lluís Martí se'n va amb poc més d'una volta al sarró, sense haver sigut capaç de catapultar el Girona a la part alta i consolidar-lo com un candidat a l'ascens. Just el que intentarà a partir d'ara Francisco Rodríguez.L
'andalús, de 42 anys, ja sonava amb força l'estiu passat. Quique Cárcel, el director esportiu, sempre l'ha situat al capdamunt de la llista de candidats. Tot i això, per un motiu o per un altre les converses mai van arribar a bon port. Fins aquesta setmana. La derrota de diumenge a Màlaga i les hores posteriors, ho acabarien precipitant tot. Martí es veia amb forces per seguir i es mostrava convençut, de portes cap a fora i també endins, que l'ascens era possible. Malgrat tot, el crèdit que mantenia intacte després de patinar al Martínez Valero s'acabaria de cop i volta. Es decidia donar un cop de timó i Francisco era l'escollit per intentar fer de revulsiu. Les negociacions no s'han allargat gaire. En poc més d'un dia estava tot dat i beneït. El tècnic acceptava el repte. Signa pel que queda de la present temporada i també per la següent, sigui quin sigui el desenllaç. Es pugi o no. Per tant, projecte d'efecte immediat però alhora a mig termini, perquè encara que no s'aconsegueixi l'ascens la intenció és comptar amb ell el curs vinent, es militi a Segona o a Primera. Són dues categories que Francisco coneix perfectament. Les ha tastat amb els equips que ha dirigit fins ara: Almeria, UCAM Múrcia, Lugo i Osca. A l'elit hi acumula més d'una vuitantena de partits.
Martí era ahir ja conscient que no dirigiria la sessió programada per a les sis de la tarda. Ni ell ni tampoc cap dels seus ajudants més immediats: Fabián Rivero i José Manuel Remon. El balear va deixar-se caure per La Vinya per acomiadar-se dels que han sigut els seus futbolistes al llarg dels últims mesos. Jugadors que, passat el dia de descans pertinent, es posavan a treballar sota les ordres del propi Francisco. Primera de les sessions programades per preparar a consciència el duel d'aquest divendres a Montilivi contra el Saragossa. L'equip que ara mateix marca la frontera amb l'ascens directe, que es troba a nou punts.
Canvis al cos tècnic
Com va va sent habitual aquesta temporada, reguitzell de cares noves al cos tècnic. Pep Lluís Martí no se'n va sol i cal omplir el buit amb la gent de confiança de l'entrenador que arriba. Francisco ho farà amb la seva mà dreta, Jaime Ramos, qui actuarà com a segon entrenador. Sergio Pardo es farà càrrec de la preparació física, mentre que José Manuel Rodríguez Ortega serà l'assistent tècnic i analista. Ahir, presa de contacte per conèixer els seus nous futbolistes, encara que amb algun d'ells ja ha coincidit al llarg de la seva aventura a les banquetes.
A Pedro Alcalá el va fer jugar més d'una cinquantena de partits a la Segona Divisió B entre el 2011 i 2013 quan dirigia el filial de l'Almeria. També coneix Ignasi Miquel i el porter Juan Carlos Martín. Els va entrenar al Lugo fa dues temporades. El porter era indiscutible mentre que el central va disputar menys partits. L'any passat va fer-se càrrec de l'Osca a Primera i allà va coincidir amb Christian Rivera i Àlex Gallar. El primer era un fix en els seus esquemes però curiosament serà baixa pel seu debut ja que va veure la vermella diumenge a Màlaga. L'egarenc, en canvi, només va ser titular quatre cops amb l'andalús.
