Arribar al futbol professional és d'allò més complicat. Fer-ho és una fita a l'abast d'uns pocs escollits que representen un tant per cent ínfim respecte a tota la mainada que cada cap de setmana corre rere una pilota en els milers de partits de futbol formatiu que es disputen. Adrián Guerrero (Blanes, 1998) és un d'aquests nanos que, de petit, corria i corria perseguint la pilota pels camps del Ca la Guidó i del Blanes. Guerrero gaudia i s'ho passava bé jugant mentre somiava algun dia poder fer-se un lloc entre els millors. Han passat molts anys d'ençà que va canviar el Blanes pel Vilassar de Mar abans d'entrar al futbol formatiu del Barça (2012). Tenia només 12 anys i baixava cada dia amb taxi a la Ciutat Comtal amb l'actual jugador de l'Arsenal Hèctor Bellerín (Calella, 1995) però tenia clar què volia. Deu anys després i amb la samarreta del València, Guerrero va recollir el premi que tant anhelava. Va ser dissabte al Nuevo Los Cármenes quan va estrenar-se a Primera Divisió a la segona part del partit que va enfrontar el València amb el Granada. Van ser 45 minuts que mai oblidarà el jove selvatà, que guarda com un tresor la samarreta amb el dorsal 31 a l'esquena. «Sabia i tenia l'esperança que podia passar però mai m'hauria pensat que fos tan ràpid. És quelcom que somiava tota la vida», confessava Guerrero al web del conjunt valencià.
La constància té premi
El camí de Guerrero cap al futbol professional no ha estat gens fàcil. El blanenc va anar cremant etapes a Can Barça fins que al primer any de juvenil va ser cedit a la Damm. Quan va tornar, després d'una notable temporada, no va poder ser inscrit per la sanció de la FIFA i, al cap de pocs mesos, li van diagnosticar un problema cardíac. Res, tanmateix, ha aturat Guerrero. Tancada la porta del Barça i, amb una aproximació per fitxar pel Girona que no va reeixir, el 2017 va signar pel Reus. Després d'un curs a Tercera amb el filial, la temporada passada va fer el salt al primer quip a Segona A (8 partits). Els del Baix Camp, però, van ser expulsats de la Lliga per impagaments i el gener del 2019 Guerrero va trobar refugi a Segona B, al filial del València. Des de llavors, ha estat indiscutible amb el Mestalla, fet que li ha valgut ser tingut en compte pel nou entrenador valencianista, Voro González.
Les baixes de Gayà i Piccini van fer que Guerrero fos inclòs a la llarga convocatòria de 23 futbolistes. El gironí veia lluny l'estrena fins i tot quan el lateral esquerre titular a Granada, Jaume Costa, va demanar el canvi a la mitja part. Guerrero es va escalfar durant el descans a la gespa juntament amb Florenzi i la sorpresa va arribar quan li van comunicar que era ell l'escollit per substituir Costa. «Quan em van dir que escalfés ja se'm va remoure una mica tot, però em pensava que entraria Florenzi. Després em van dir que seria jo», explica. Guerrero revela que tant Voro com la resta del cos tècnic el van calmar. «Em van dir que gaudís i que fes el que feia al filial. Que estigués concentrat i em buidés al camp», detalla Guerrero, que al cap de pocs minuts d'entrar es va enganxar amb el local Soldado. Païdes les emocions del debut, Guerrero confia a continuar entrant als plans de Voro. Demà mateix, el València rep el Valladolid a Mestalla i si Jaume Costa no es recupera, qui sap si el blanenc podria tenir una altra oportunitat.
Guerrero agafa el relleu de Dani Sarabia com l'últim blanenc que va debutar a Primera Divisió. Sarabia ho va fer el curs 2002-03 amb el Racing de Santander de la mà de Dimitri Pitterman.
