És paradoxal, però l'equip del màxim realitzador de Segona té una feinada de por per trobar el gol. Què hauria passat si aquest Girona no hagués convençut Cristhian Stuani per quedar-se una temporada més a Montilivi? De moment part de l'escàs botí aconseguit per l'equip en els sis partits que s'han disputat des de la represa (8 punts de 18, amb dues victòries contra Numància i Saragossa, dos empats a Las Palmas i amb el Racing, i dues derrotes contra Elx i Màlaga) s'explica per la sequera: els gironins, amb només tres dianes, són amb el Las Palmas el conjunt que menys gols ha fet en aquest tram de la competició, no és gens extrany, doncs, que en el duel que van disputar al Gran Canària el resultat fos de 0-0. Tenerife, Osca, Alcorcón i Deportivo, quatre dels equips més en forma des que ha tornat el futbol, han marcat nou gols en aquestes sis jornades.

Trobar la manera de combatre la sequera serà un dels maldecaps que haurà de resoldre el nou entrenador, Francisco Rodríguez, si vol somiar tant com es pugui, encara, amb un possible ascens directe o, almenys, classificar l'equip per al play-off. És un autèntic misteri com l'arsenal ofensiu del Girona ha fet figa de la manera com ho ha fet aquesta temporada. Stuani porta 25 dels 43 gols de l'equip, però per trobar el següent futbolista més inspirat de cara a la porta rival cal retrocedir fins als 5 que ha fet Borja García. Samu Sáiz tot just n'ha marcat un parell, mentre que Gallar i Jairo encara s'han d'estrenar amb la samarreta blanc-i-vermella (el català duu un gol aquesta temporada, el que va fer a Las Palmas per donar la victòria a l'Osca en la primera jornada, poc abans que es concretés el seu traspàs). Un altre aspecte que es troba a faltar és l'estratègia: a Segona molts partits es resolen per allò que en diuen petits detalls i el Girona fa segles que no resol un duel amb un córner, per exemple (sovint se li giren en contra, com amb l'Elx) o una falta. Stuani, qui si no, ha fet dos dels tres gols de l'equip des de la represa, un des del punt de penal, el de divendres contra el Saragossa. L'altre ha sigut obra de Samu Sáiz.

Aquest poc poder ofensiu de l'equip contrasta amb la solidesa que ha anat guanyant en defensa. Salvant imperdonables errades individuals que han fet perdre punts a Elx i a Màlaga, en línies generals l'equip s'ha mostrat solvent al darrere. Aquí pren especial rellevància la consolidació d'Ignasi Miquel i Juanpe com a parella de centrals, tant amb Pep Lluís Martí com l'altre dia en l'estrena de Francisco. El Girona en sis partits només ha encaixat tres dianes, tantes com n'ha marcat. Dues a Màlaga, ben evitables, perquè una neix d'una pèrdua al mig del camp després d'una falta a favor i l'altra en una contra on Oliván està descol·locat i trenca el fora de joc, i l'altre a Elx, en un altre partit d'infaust record. Contra el Las Palmas, el Racing, el Numància i el Saragossa la porteria de Riesgo s'ha mantingut a zero. Mantenir aquesta eficàcia al darrere però guanyar pes ofensiu serà clau en les cinc finals que resten i les quatre de propina que poden venir.