Amb la Lliga regular cada cop més a prop d'acabar-se, ahir Pep Lluís Martí deia a la sala de premsa de La Rosaleda que el Girona «ha de guanyar també fora de casa» i que sumar punts lluny de Montilivi «es una assignatura pendent pels propers partits». Si es fixa ara aquest objectiu la plantilla potser anirà una mica tard, tenint en compte quin ha sigut el seu rendiment fins ara. Són molts els aspectes a millorar de l'equip, que a Màlaga va evidenciar les múltiples carències que converteixen l'objectiu de pujar a Primera en una missió cada cop més difícil. A l'evident manca de punteria (si Stuani no està del tot encertat, no hi ha manera) se li suma el pobre bagatge com a visitant. O nefast, més ben dit. Els números a fora són impropis d'un aspirant a l'ascens. Bàsicament perquè el registre del Girona, en aquest aspecte, és el segon pitjor de tota la categoria.
Són 18 els desplaçaments d'aquesta temporada. Doncs només s'ha guanyat a tres camps. 0-3 al Racing, 0-1 a Fuenlabrada i 1-3 a Extremadura. Maquillen l'estadística cinc empats perquè la resta són derrotes: un total de deu. El balanç és esfereïdor: 14 punts de 54 possibles. Si fa no fa, només un quart dels punts possibles. A fora són 17 els gols a favor per 26 els que s'han encaixat. Els números no surten. Només el Numància presenta un bagatge pitjor, amb 12 punts en el mateix nombre de sortides. És curiós veure com el cuer de la categoria, el Racing, o també els altres equips que ara mateix ocupen plaça de descens a la Segona Divisió B (Extremadura, Lugo i Oviedo) presenten millors números com a visitant i superen així tot un Girona, cridat a pujar sí o sí a Primera.
