a darrera jornada va ser molt favorable als interessos del Girona. Del tercer al vuitè classificat només els de Pep Lluís Martí van guanyar. La victòria, a part de servir per consolidar l'equip a la part alta, ha de suposar una injecció de moral per a uns futbolistes que necessitaven retrobar-se amb el que significa tornar a sumar tres punts més.
Arriba la millor medicina. Els blanc-i-vermells necessitaven trencar la dinàmica negativa de resultats i dimecres davant el Numància ho van aconseguir i de la millor manera possible. En la primera acció d'atac i només iniciar-se el matx Samu Sáiz va aconseguir el primer gol postconfinament pels gironins. Un gol importantíssim i decisiu en el desenllaç final d'un partit que ha de servir per imprimir una injecció de moral a tot l'equip. La derrota d'Elx va ser dura, va arribar en un moment delicat i important dins aquest tram de tornada a la competició. A terres valencianes el Girona va demostrar que estava pel camí de la recuperació però una errada greu en el replegament defensiu es va pagar molt cara. L'equip va reaccionar mostrant ganes i ambició per com a mínim treure algun punt positiu del Martínez Valero però entre Édgar Badia i el travesser els punts van volar. Guanyar genera confiança i significa una dosi important d'energia per a uns jugadors que tenen l'objectiu fixat des de l'inici de campionat: aconseguir el desitjat ascens.
Les millors versions de Samu i Borja. El partit contra el Numància pot ser el punt de partida per encarar un final de campionat amb garanties. A part dels tres punts el matx també va servir per veure una versió molt positiva de dos jugadors cridats a marcar diferències sobre la gespa. Al mig del camp i a les bandes la posició dels jugadors a la zona de creació va millorar molt les prestacions ofensives de l'equip. Samu Sáiz va participar molt del joc ocupant d'inici la banda esquerra per poder buscar els passadissos interiors. La posició a cama canviada li va facilitar el tir a la jugada del gol mentre que les conduccions cap a dintre les podia fer amb la seva cama bona. A banda l'espai creat per l'atacant l'aprofitava Braian Olivan que podia progressar en una banda on van existir les superioritats numèriques. A l'eix de l'atac Borja García i Àlex Granell van connectar més del que és habitual, alliberats de tasques defensives en algunes situacions. Christian Rivera s'encarregava de les cobertures, van prodigar-se en passades i tirs des de fora l'àrea. El madrileny brilla més quan pot aparèixer entre línies. Rebia a l'esquena dels mitjos i tenia opcions d'encarar els centrals visitants. Borja va provar de filtrar tres passades de mèrit cap a Stuani, la darrera va servir perquè l'uruguaià sentenciés el matx aconseguint el segon gol. Quan els futbolistes de qualitat participen del joc l'equip en surt molt beneficiat i augmenta molt el seu nivell. En algunes fases de la temporada donava la sensació que Borja García i Samu Sáiz eren incompatibles dins el mateix onze però dimecres passat va quedar comprovat que quan coincideixen poden marcar diferències.
Stuani es troba amb el gol. Els davanters viuen del gol, sobretot de la confiança que els genera el fet que saben que poden marcar en qualsevol moment. Stuani, el futbolista que viu més proper a l'àrea rival, necessitava marcar el més aviat possible per poder recuperar l'olfacte golejador i retrobar-se amb les sensacions positives. El Girona disposa del millor davanter de la categoria i com és lògic depèn molt del seu rendiment. Que l'uruguaià no perdi la seva capacitat golejadora és bàsic per poder afrontar els partits que queden de lliga. Una encallada ara en aquest sentit hauria suposat un problema afegit per a un Girona que no es pot aturar. Stuani té gol i sempre ha demostrat la seva fortalesa davant la porteria rival. Els gols del davanter són la força de l'equip.
La defensa també suma. Tot i que fins al quart partit des de la represa de la Lliga el Girona no va aconseguir la victòria cal destacar el bon treball defensiu de l'equip. Un sol gol en contra, tot i que va suposar una dura derrota a Elx, és un bon balanç per a un conjunt que ha deixat la porteria a zero en tres partits. Asier Riesgo s'està consolidant com a porter titular i a l'eix la parella Juanpe-Ignasi Miquel ha jugat tots els minuts des que s'ha reprès el campionat. Cal destacar de manera especial el nivell defensiu d'Ignasi Miquel. El central ha tornat a un bon nivell de forma, concentrat en el marcatge, precís en les anticipacions i contundent en les jugades dividides. Per sumar punts i sobretot per poder competir al màxim nivell en una possible promoció cal defensar bé. Els equips que encaixen pocs gols són els especialistes en passar eliminatòries i en aquest sentit si el Girona manté aquesta actitud en pot sortir molt beneficiat. Ara Màlaga i Saragossa esperen en una Lliga que no para, a mesura que avança el campionat els resultats cada vegada seran més decisius i el partit de La Rosaleda ha de servir per mantenir una bona línia de resultats i de joc.
