26 de juny de 2020
26.06.2020
L'Empordà

A punt pels 500 partits a l'elit

?El Girona arribarà diumenge a Màlaga al mig miler de partits al futbol professional d'ençà que hi va tornar el 2008 ?L'equip ha escrit els millors capítols de la seva història durant aquests anys amb els dos cursos a Primera com a fita principal

26.06.2020 | 06:30
Miquel i Oliván protegeixen una pilota perquè l'agafi Riesgo durant el partit de dimecres contra el Numància a Montilivi, el número 499 al futbol professional del Girona.

Tots els aficionats del Girona somiaven l'estiu passat, quan va començar la pretemporada i el club anava anunciant incorporacions, poder repetir a finals de curs una festassa com la de fa tres anys, quan es va aconseguir l'ascens a Primera. Va ser el primer cop que Girona arribava a la màxima categoria i les celebracions es van perllongar durant dies i fins i tot setmanes. La realitat, tanmateix, és ben diferent. L'equip es mou en zona de play-off i, per tant, manté ben vives les possibilitats de pujar, però la via directa és pràcticament una utopia. A més a més, en el cas que hi hagués sort i s'aconseguís l'objectiu, ningú sap ben bé com seria una hipotètica celebració. Sigui com sigui, la realitat del Girona és ara mateix el partit del Màlaga de diumenge (2/4 de 8). Un matx en què els de Pep Lluís Martí tenen l'oportunitat de fer un pas endavant per consolidar-se a la zona de play-off i, qui sap, acostar-se una mica a la d'ascens directe. El partit a Màlaga tindrà, a més a més, un afegit interessant com és l'arribada al mig miler de partits al futbol professional d'ençà del retorn el 2008. Una xifra d'allò més destacable i prestigiosa per a un club que es va estar mig segle sense trepitjar les categories nobles del futbol estatal.

A La Rosaleda, doncs, el Girona complirà 500 partits ininterromputs entre Primera i Segona A des que ara fa 12 anys, aquell memorable gol de Migue González impulsés el conjunt gironí a l'elit contra el Ceuta (1-0). Des de llavors, el Girona ha viscut un procés de transformació realment espectacular. El club ha passat de ser un nouvingut humil, pobre i, fins i tot passerell alguns cops, a convertir-se en un clàssic de la categoria de plata i a tenir també dos anys de glòria a Primera Divisió.

En aquests 499 partits, que es van complir dimecres contra el Numància, hi ha hagut de tot. L'aventura entre els millors va començar l'agost del 2008 quan el Girona es va plantar a Vigo desvergonyit i va endur-se els tres punts (0-1) gràcies a un gol de Jaume Duran, que feia quatre dies que havia fitxat pel club procedent del Palamós, de Tercera. Des de llavors, més alegries que tristeses. De disgustos també n'hi ha hagut i de grossos però han estat gairebé sempre amb xarxa. És a dir, decepcions per no aconseguir premis molt buscats com tres ascensos a Primera el 2013, el 2015 i el 2016. El descens del curs passat també tenia el consol de caure a Segona A malgrat la forta garrotada que va suposar per a l'entitat perdre la Primera Divisió després de només dues temporades.

La victòria a Balaídos en el debut a Segona A mig segle després és un dels partits històrics d'aquests anys. També ho és el de la darrera jornada del curs següent (2009-10) contra el Múrcia a Montilivi en què en joc, a més a més de la permanència a la categoria hi havia la continuïtat d'un club ofegat pels deutes. La ventura va voler que el penal llançat per Kiko Ratón se li escapés de les mans al porter del Múrcia Alberto Cifuentes i el Girona es mantingués a Segona A en un dels finals més surrealistes i emocionants que s'han vist mai a l'estadi.

A aquella salvació miraculosa se n'hi han afegit després d'altres de fins i tot més meritòries com la del curs 2011-12 o la del 2013-14 amb Pablo Machín. De la mà del tècnic sorià, el Girona ha escrit aquests anys els millors capítols de la seva història. El fatídic desenllaç contra el Lugo en l'última jornada del curs 2014-15 va evitar que el Girona tastés abans la Primera. Un any després va ser l'Osasuna qui va barrar el pas dels gironins de poder jugar amb els millors. Llavors, el Girona ja estava controlat per Pere Guardiola, a través d'una societat vinculada com TV Sports Events, i més tard apareixeria en escena el City Football Group. A la tercera va anar la vençuda i el Girona va tocar el cel la campanya 2016-17. El 0-0 contra el Saragossa a Montivili va dur l'èxtasi a la ciutat i una demarcació que, per fi, tenia un equip a Primera.

El Girona es va anar obrint pas i fent un nom entre els millors durant una temporada i mitja en què va signar moments memorables i per a la història com el debut contra l'Atlètic de Madrid (2-2) i la victòria contra el Reial Madrid a l'estadi (2-1) del primer any o l'empat al Camp Nou (2-2) i triomf al Bernabéu (1-2) del segon. A mitja segona temporada però, a l'equip d'Eusebio se li va acabar la benzina, li van entrar tots els fantasmes i una ratxa de 3 punts de 30 possibles va acabar amb el descens a Segona A.

Un descens traumàtic per a un club que estava posant les bases per consolidar-se entre els més grans i que veia com, incomprensiblement, la nau s'enfonsava i tornava a la categoria de plata. El disgust va costar de pair -fins i tot alguns encara no ho han fet- i més veient com l'equip no responia a les expectatives i s'allunyava dels llocs d'ascens directe a mesura que avançava la Lliga. Ara, a 7 jornades pel final, el premi gros és molt lluny (9 punts) i pràcticament impossible però la fase d'ascens és prou assequible. Estacar-la en aquestes jornades restants serà el primer petit èxit per a un equip que desitja continuar allargant els millors anys de la història del club. El primer pas serà diumenge a Màlaga on un triomf arrodoniria l'efemèride.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook