Avisava Pep Lluís Martí just abans de reprendre la competició que havia arribat el moment de focalitzar els objectius d'una manera diferent. De l'habitual partit a partit, el rei dels tòpics però alhora una filosofia instal·lada a la majoria dels objectius, es passava al setmana a setmana. Amb el calendari ben comprimit i un munt de partits en pocs dies, havia arribat el moment de marcar-se d'altres fites. Las Palmas, Racing i Elx eren els rivals d'aquest primer bloc. El resultat ni de bon tros ha sigut l'esperat. Cap victòria, ni un gol a favor, i un parell de punts de nou possibles. Pobres arguments per defensar que encara es lluita per l'ascens a la Primera Divisió. Perilla el play-off. Ahir es va estar a punt d'esfumar, però el Rayo acabaria empatant a Riazor (3-3) un partit que d'haver-lo guanyat hauria enviat els gironins fora de la promoció. No toca però cantar victòria encara. Avui, dues hores més de nerviosisme. A les cinc de la tarda el Mirandés rep el Ponferradina i si fa seva la victòria s'enfilarà fins el cinquè lloc, deixant de nou l'Elx a la sisena plaça i enviant els blanc-i-vermells a la setena posició.

L'escenari és ben possible. Per tant, el dimecres es podria rebre la visita del Numància a Montilivi amb l'equip fora del play-off. Atrapar-lo és l'objectiu mínim que se li pot demanar a la plantilla més cara de la categoria i a un club que, a l'estiu i durant uns quants mesos, anunciava sense embuts que s'havia de pujar sí o sí i que, si era possible, molt millor fer-ho de manera directa tancant la lliga com a primer o segon classificat. Ha passat el temps i els resultats han evidenciat que això és ben difícil. Que pujar li costarà un munt al Girona. No se n'acaba de sortir i malgrat millorar les prestacions a Elx, els resultats ni de bon tros són els esperats. S'ha tallat una ratxa de nou jornades sense perdre i el balanç més recent és força negatiu, amb només quatre punts dels últims quinze en joc. A tot això s'ha d'afegir que ja són més de 270 que l'equip acumula sense veure porteria. Preocupant, tenint en compte que a la plantilla a part de comptar amb el pitxitxi de la categoria, Cristhian Stuani, hi ha alguns dels futbolistes ofensius més cobejats del campionat: Borja García, Samu Sáiz o Àlex Gallar, per dir alguns noms.

La situació ni de bon tros és positiva i ja n'hi ha que assenyalen a Pep Lluís Martí com el màxim responsable. L'afició comença a tenir la mosca al nas. L'entorn, però, mira cap a una direcció i de portes cap a dins la visió és una altra. És evident que tant al club com al propi vestidor no es paeix massa bé l'actual dinàmica. Però ara mateix la continuïtat de l'entrenador no perilla. Queden encara per davant 8 jornades, un munt de punts en joc i tot és possible. Ara bé, és evident que la reacció ha d'arribar ben aviat, si no ja no hi haurà marge de maniobra. Després de perdre a Elx, més que indignació el sentiment generalitzat a l'expedició era el de la frustració. La sensació interna és que al Martínez Valero es va perdre una molt bona oportunitat no només per empatar, sinó fins i tot per guanyar, i que jugant així les victòries arribaran més aviat que no pas tard. Per això, destituir a Martí i el seu cos tècnic no entra ara mateix als plans de ningú. El balear no es jugarà el càrrec el dimecres contra el Numància. Estigui l'equip dins o fora de la promoció abans de disputar aquest partit. Tret que hi hagi una decepció majúscula, a Martí també se'l veurà a La Rosaleda, el diumenge vinent a la tarda. Qui mana i pren les decisions encara confia que ell, a dia d'avui, és la persona ideal per tirar aquesta situació endavant i treure tot el suc possible a la plantilla.