Parlem en condicional. Si el cacau de Gumbau hagués entrat en comptes de fer trontollar el travesser, les línies que continuen parlarien d'una història ben diferent. O si Édgar Badia no hagués estat excels rebutjant els xuts d'Aday, Stuani o el mateix migcampista de Campllong. Passa que el futbol només s'entén parlant en present. Es poden fer mil i un supòsits, somiar i imaginar, que mana la realitat. Aquesta diu que el Girona va fer un bon partit al camp de l'Elx. Així, sense entrar en massa detalls. Moltes més arribades que el rival, més oportunitats i algunes de clares. El rival, en canvi, pràcticament no va xutar entre els tres pals. Ara bé, la qüestió és que la pilota entri. No hi ha volta de full. Això li costa un món a l'equip de Pep Lluís Martí, que ha reprès la competició amb el punt de mira tort. Si a Las Palmas i contra el Racing es parlava d'apatia, l'empenta no va ser un problema ahir. Hi va haver reacció, això és innegable. Llàstima d'una pífia majúscula, que acabaria sent determinant.

Curiosament, i per més mentida que sembli, el gol en contra va néixer d'un córner a favor. Acabava de començar el segon acte i el Girona li havia donat continuïtat al bon regust de boca ofert als primers 45 minuts. Sense meravellar, la imatge era un altre. No era pas difícil millorar el despropòsit del dimarts o l'insípid empat a Las Palmas. Ahir, una marxa més, un mig del camp participatiu i alguna arribada amb cara i ulls. Encara que el gol es resistia, les sensacions eren prou bones. Només tornar dels vestidors, Borja García provava de sorprendre Édgar Badia amb un globus des de certa distància. El bot va fer encara més difícil la intervenció del porter, que se'n va sortir com va poder. Servei de cantonada i les torres que pujaven per intentar rematar. No hi va haver sort, però és que l'Elx va ser capaç d'iniciar un contracop que va agafar la defensa ben descol·locada. Ara bé, vist d'inici, semblava ben difícil que Josan se'n sortís. Marxava tot sol contra el món, decidit a buscar-se la vida i a provar fortuna. Mojica no tenia el dia i ho va evidenciar. Està ben lluny de la seva millor versió el colombià, titular aquests tres últims partits, en què se l'ha vist ben poc i fins i tot ahir, sense recanvi perquè Brian Oliván havia quedat fora de la convocatòria. El 3 va quedar retratat per Josan, que es va desfer d'ell com va voler. Ningú se'n va adonar que Escriche entrava tot sol pel mig. Sí Riesgo, que va fer un pas endavant, encara a l'àrea. Josan va aixecar el cap i va veure el seu company, a qui li va enviar la pilota bombejada. Escriche, gairebé sense oposició i amb Riesgo quedant-se a mig camí, va rematar a plaer cap a barraca.

La defensa, que havia tancat amb clau contra Las Palmas i Racing, i que no estava patint massa al Martínez Valero, feia aigües en ben pocs segons. Error dels que fan mal i condicionen. Gerra d'aigua freda i reacció obligada, si es volia marxar d'Elx amb bon regust de boca i no pas encenent, encara més, les alarmes.

Setge incomplet

Des del precís moment que el gol pujava al marcador fins que l'àrbitre va xiular el final, el Girona va oferir els millors minuts en moltes jornades. El problema és que ja perdia i si a això se li sumen les urgències pels últims resultats, fa que la pressió vagi en augment a mesura que passen els minuts i el gol no arriba. Perquè el gol, encara que sembli mentida, no va arribar. D'oportunitats, l'equip en va tenir un grapat. Es calcava el guió del partit de fa uns mesos a Vallecas, en una segona meitat marcada pel setge dels de Martí, però on la poca fortuna i la manca de punteria acabarien ser determinants. A Elx, tres quarts del mateix.

Édgar Badia va ser un dels principals culpables de la desesperació dels visitants. Ja havia aparegut al primer temps, quan va treure una gran mà a sota davant un xut ras i creuat de Stuani. Però el recital de la darrera mitja hora va ser de traca i mocador. El seu equip, malgrat anar per davant, es va veure superat i no va tenir més remei que endarrerir metres. Se'l menjava el Girona, cada cop més ambiciós, decidit a acumular homes a camp contrari. Valery i Jonatan Soriano van entrar al camp just després que Aday desaprofités una clara ocasió. Badia, aquest cop, va treure el peu a temps. Martí encara va posar més pólvora a la gespa. Primer, fent entrar Jairo per un Mojica que ni hi era ni se l'esperava. Després, posant tota la carn a la graella amb Zeballos, que va debutar veient una targeta groga i cedint la pilota perquè Stuani, en una rematada acrobàtica, no trobés porteria per ben poc. Llavors, torn per a Gerard Gumbau. Acabava d'entrar quan va monopolitzar dues accions d'atac més pel seu equip. La primera, amb un cacau marca de la casa que va picar al travesser. Martí es posava les mans el cap. Hi havia temps per a més. Al 86, amb el descompte a tocar i les forces cada cop més justes, el propi Gumbau va tornar a provar-ho des de mitja distància. Un xut ben dirigit, creuat i al pal llarg del porter, però Édgar Badia va aparèixer de nou per aixafar la guitarra al gironí. Amb una gran estirada va evitar el que hauria significat l'empat. L'Elx ja havia desistit a tenir la pilota. Tenia els cinc sentits posats a la defensa, tot buscant la sentència al contracop, però el cert és que no va posar més a prova a Riesgo i l'únic que va fer va ser esgarrepar segons al temps extra. Així es va acabar el partit, amb el Girona bolcat a l'atac, decidit a marcar un gol que no arribaria mai. I ja fa tres partits i més de 270 minuts que no se'n surt de cara a porta. Això, i l'apatia de les dues jornades anteriors, l'han penalitzat fins al punt de poder perdre la seva posició de play-off. El candidat a tot ha tornat a la competició amb mal peu. El calendari s'escurça i la reacció cada cop és més necessària. Ara falta rubricar-la amb el gol.