n l'últim partit jugat a casa aquest passat dimarts, un seguidor ens donava la seva versió de l'empat i el joc de la primera part a través del seu Twitter. Em va cridar l'atenció que el seu nom a la xarxa fos el de @nocardemlanec.

Cardar és un verb que podem fer servir per la llana, per parlar de copulació i també pel significat de fer, amb la variant de fotre, sempre menys fina i estilista que el verb en si.

No sé per què, però em va quedar el nom tuitaire del nostre seguidor i des de dimarts no me l'he tret del cap. Crec que més pel seu significat aplicat al joc i resultats del Girona FC, que per la nomenclatura tuitera.

Potser també perquè després dels empats a Las Palmas i el de casa contra el cuer Racing, ens vèiem a venir el que avui ja podem dir: «Hem cardat l'ànec». El resultat d'ahir no fa altra cosa que ratificar que en set dies l'equip ha cardat, fotut o fet més pena que glòria. El joc no va i els resultats òbviament tampoc. I això ha fet que el Girona FC, que mirava l'ascens directe a vuit punts de distància, el vegi ja impossible.

Dimarts, també deia un company de feina, dels que coneixen bé el futbol, que aquesta temporada s'imaginava encontres de molts gols. I ho emparava en la milionada que Quique Cárcel es va gastar en peces ofensives. En canvi, portem zero dianes en els darrers tres partits amb la conseqüent frustració que això aporta. Oficialment ja es poden donar les dues primeres places per oblidades i pensar només en la promoció, sempre que no seguim cardant l'ànec, perquè avui els gironins en podrien saltar.

I a partir d'aquí, pregunto: solucions per recuperar la verticalitat dels laterals, un mínim joc del mig del camp, la sensació que la milionària segona línia no està desapareguda en combat i que Stuani pugui rematar pilotes, que ara no li arriben? Hi ha qui diu que un quart entrenador.