Dimarts, l'aposta era clarament ofensiva. Pep Lluís Martí havia quedat ben tip de justificar la pobra imatge oferta a Las Palmas i per això, durant la prèvia, va prémer el botó de l'optimisme. Convenciment absolut en l'ascens i tres quarts del mateix per guanyar el Racing. Això últim no va passar i està per veure si la primera part també es complirà. Decidit a sumar el tres punts, el tècnic va fer jugar, d'entrada, Cristhian Stuani, Borja García, Samu Sáiz i Aday Benítez. Poca broma. Gent amb clara vocació atacant, a la qual se li poden sumar Johan Mojica i Pablo Maffeo als laterals, així com també alguns dels homes de relleu: Jonathan Soriano, Àlex Gallar o Jairo Izquierdo. Són algunes de les moltes peces de caire ofensiu que el Girona té a la banqueta. Alguns d'ells, futbolistes cobejats a la categoria. I també, el pitxitxi de la Lliga: Stuani suma 23 gols. Malgrat tot, l'equip ha reprès la competició amb una marxa menys. O dues. Potser fins i tot tres. Martí ha aconseguit que sigui més sòlid que no pas a les primeres jornades, quan era tot un desgavell i la irregularitat estava a l'ordre del dia. Però del mig del camp cap endavant, precisament allà on disposa de més jugadors de qualitat i amb fam de fer mal, és on menys produeix. Ja costava abans de l'aturada. Just després, el panorama és desolador. Poc va fer en atac al camp del Las Palmas i tampoc massa més el dimarts amb el cuer, el Racing. Suficient per repetir resultat: 0-0. El que serveix per evidenciar que hi ha coses que no funcionen.
A grans trets, i sense fixar-se en els detalls, el Girona és un dels equips que més xuta a porteria de tota la Lliga. Fins aquí, una bona notícia. Ho ha fet 137 cops. Només el superen el Rayo Vallecano, Osca i Saragossa. Ara bé, aquesta presència ofensiva ha perdut pistonada, i de quina manera, des que la competició ha aixecat de nou el teló. Mirant quatre números és suficient per adonar-se'n. Només cal agafar com a referència les nou últimes jornades. Precisament, les que l'equip s'ha mantingut imbatut. Sense perdre, sí, però alhora sense convèncer i sumant, en global, 15 punts de 27. Abans del parèntesi, els de Martí miraven més cap endavant. Com a mínim, la seva presència a l'àrea contrària era més constant. 5 xuts a porta contra l'Oviedo, 4 davant el Fuenlabrada, 8 enfront l'Osca, 6 al camp del Deportivo, 5 amb el Ponferradina i mitja dotzena a Anduva, llar del Mirandés. En aquests mateixos partits, les arribades, comptant els xuts entre pals i també a fora, feien patxoca: 15, 11, 16, 20, 14 i 12, respectivament. Just abans que tot s'aturés, el Girona empatava amb l'Albacete a casa. El rendiment en atac va baixar un xic, amb 6 llançaments i 3 d'ells a porta. Però és que un cop represa la Lliga, la cosa ha canviat i de quina manera. Al camp del Las Palmas, mitja dotzena d'arribades i només un parell de xuts entre pals. Un de Diamanka al primer temps i un altre de Gumbau, des de ben lluny, que a punt va estar de sorprendre el porter. Dos migcampistes. Dimarts, amb el Racing, van tornar a pujar les rematades. Fins a 13. Comprensible, jugant a casa i contra el cuer. El problema, és que només una d'elles va anar ben dirigida. Un xut de Cristhian Stuani que Luca va rebutjar sense massa dificultats.
Tres xuts a porteria en 180 minuts. Cap gol en aquest temps. Dues oportunitats perdudes i un ascens que es va complicant de mica en mica. Per plantilla, el Girona continuarà sent encara un candidat a pujar. Ara bé, aquest mateix equip s'ha quedat un terç dels partits que ha disputat a la Lliga (11 de 33) sense ser capaç de batre al porter rival.
Reaccionar a Elx
N'és conscient el vestidor que la imatge, i també els resultats, no són pas bons. Que cal despertar i fer-ho ben aviat. Amb aquest nou format, la competició no s'atura i demà hi torna a haver una nova prova. Un test d'alçada, al camp de l'Elx, un rival directe en la lluita pel play-off. «Ara toca recuperar-se i preparar el proper partit. No tenim cap altra cosa al cap que guanyar-lo», deia Pep Lluís Martí el dimarts a la nit, just després d'admetre que contra el Racing «no hem enstat encertats en les finalitzacions», evidenciant que hi ha un problema de cara a porteria. Un xic d'autocrítica també va sortir de la boca d'Ignasi Miquel. El central es va animar a «aprendre», tant ell com els seus companys, de l'ensopegada amb el cuer. «Hem gaudit de les ocasions que cal tenir per marcar però no ho hem fet, i hi ha hagut fases en què hem fet faltes innecessàries fruit de la frustració. Amb les que hem tingut, hauria hagut de ser suficient per guanyar. Tenim la sensació que s'hauria pogut fer més. Hem de començar a puntuar de tres en tres. Toca mirar endavant perquè ens espera un partit importantíssim».
