17 de juny de 2020
17.06.2020
L'Empordà

Pini, el propietari invisible

?L'empresari argentí, que va intentar sense èxit adquirir el paquet majoritari d'accions del Girona el 2015, és des del passat desembre el soci del nou amo de l'Elx, el seu compatriota Christian Bragarnik

18.06.2020 | 06:30
Pini, a Llagostera el 2015.

D'aventures estrambòtiques a Montilivi se n'han viscut a cabassos. Algunes amb la pilota com a protagonista i d'altres als despatxos. La temporada 14/15, l'època de Josep Delgado al capdavant de la propietat escrivia els seus últims capítols. Es gestava un traspàs de poders, un canvi a la propietat. Però el canvi de mans no va anar com la seda, sinó que va tenir moments de tot. Abans que hi aterressin Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret, el pretext perquè el Pere Guardiola i el City Football Group acabessin per controlar la situació, Delgado va estar a punt de vendre el club a un empresari argentí: Ricardo Pini. Les negociacions no van arribar a bon port. Converses, ofertes, trobades. Semblava que estava fet. Però no va ser així. Ni una ni tampoc dues vegades. Curiosament, els camins del Girona i del propi Pini es tornen a creuar.

De la mà de Christian Bragarnik fa mesos que van adquirir el paquet majoritari d'accions de l'Elx, proper rival dels blanc-i-vermells. Ara mateix Pini no té cap càrrec oficial. Ni és director general ni tampoc conseller. Però forma part de la societat Score Club 2019 SL, l'actual propietària del club il·licità. El mes de desembre es va signar el traspàs de poders amb José Sepulcre, fins llavors màxim accionista de l'entitat. L'operació es va tancar per una xifra propera als 22 milions d'euros. Bragarnik i Pini, un cop tancades les negociacions i després de conèixer el seu nou club, van tornar cap a l'Argentina. La pandèmia del coronavirus els ha impedit sortir de nou del país. La nova propietat, per tant, encara no s'ha presentat en societat. Ningú ha parlat, es desconeixen els objectius i els pilars d'aquest projecte i tampoc hi ha hagut cap ball de càrrecs. Es manté l'actual directora general i també la direcció esportiva. Està previst que, un cop es puguin desplaçar de nou, tant Bragarnik com Ricardo Pini diguin la seva. Fins ara, però, la propietat està allà. Però de manera invisible.

Compra infructuosa

La tardor del 2014 van engegar les negociacions entre Josep Delgado i Pini perquè el Girona canviés de mans. Es van allargar uns mesos i l'argentí, fins i tot, es va desplaçar fins a Catalunya. Va estar-se tretze dies a la ciutat, però va tornar cap a casa sense un acord ferm, comunicant la renúncia de la compra a principis de febrer. Tip d'esperar una resposta afirmativa a la seva proposta, va claudicar. L'oferta era la següent: fer-se amb el 51 per cent de cop abonant més d'un milió d'euros, i després arribant fins al 81 per cent durant quatre anys, pagant en total 2,4 milions d'euros. Pini no estava sol. De la mà, el seu germà Sebastián, un tercer argentí, un resident als Estats Units i també un suís amb un fons d'inversió a Malta. La cosa no va quedar aquí perquè al març arribaria el segon intent. Pini i el seu assessor econòmic, Flavio Scalabrin, es van desplaçar fins a Girona. Semblava que aquest cop ja no hi hauria marxat enrere. Fins i tot se'ls va veure al Nou Sardenya, veient en directe la final de la Copa Catalunya contra l'Europa. La resposta va tornar a ser negativa. Delgado acabaria venent les accions a TVSE Fútbol. Un canvi de mans que no va pair gaire bé l'argentí. Ricardo Pini acabaria presentant una denúncia contra el club i les persones que van participar en aquesta operació al considerar-la «irregular». Enrere ha quedat tot això i molt probablement, demà s'asseurà davant la televisió per veure l'Elx-Girona. Animarà els locals, per descomptat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook