No gaires alternatives tenia Martí per triar l'acompanyant de Gumbau al mig del camp. Sense Granell ni Christian Rivera, lesionats, el mallorquí es va decidir per Pape Diamanka. El senegalès, gens habitual amb el tècnic abans de l'aturada, va ser una de les novetats de l'onze del nou Girona. Ignasi Miquel, a l'eix central al costat de Juanpe, Maffeo i Jairo Izquierdo van ser les altres novetats respecte al llunyaníssim darrer partit contra l'Albacete. L'empat d'aquell dia a Montilivi (1-1) va deixar tothom frustrat i la sensació que l'ascens directe era una quimera. Tres mesos i una pandèmia després, el Girona es plantava a Las Palmas per començar una Lliga nova i fer-ho de la millor manera. Així ho havia recalcat Martí durant la setmana. És a dir, no es podia concedir cap concessió i calia sortir al 100% des del primer segon. Tot plegat, amb la incògnita de saber com rutllarien les cames i el cap dels gironins després d'una preparació tan estranya com escassa.

Els dos equips van sortir amb molta prudència i mirant de prendre gaires riscos. El Girona va arribar un parell de cops amb un xut de falta de Gumbau i un cop de cap de Juanpe sense gaire perill. Per part canària, no pas gaire res més llevat d'un parell de serveis des de la cantonada ben resolts per la defensa gironina. Els de Martí s'abonaven al joc horitzontal evitant tant com fos possible una errada que permetés córrer els talentosos jugadors locals. En atac, Jairo apareixia poc i Gallar encara menys i tot el pes es carregava en Borja García i un solitari Stuani. Al darrere, Maffeo patia amb Narváez tot i que en línies generals, el Girona tenia controlat el rival. A mesura que avançaven els minuts, els de Martí van començar a guanyar metres i a creure que podien fer mal. Diamanka es mostrava sòlid en defensa i participatiu en atac -una versió inèdita fins ara del senegalès- i en una acció començada per ell amb una bona recuperació va posar a prova un segur Josep Martínez amb un xut amb poc angle.

La de Diamanka va ser l'única jugada trenada de perill d'una primera part on la prudència va manar. Es va arribar, doncs, sense gols i amb el partit ben obert a la mitja part. La represa va començar amb un tímid cop de cap de Stuani desviat i amb un xut de falta molt llunyà que a punt es va estar a punt d'empassar Josep Martínez. El porter va saber rectificar a temps per desviar a córner el llançament de Gumbau. Mel havia deixat al vestidor la jove estrella Pedri per fer entrar Fede Varela, un altre jugador elèctric i amb gol. Martí, per la seva banda, no va moure fitxa. Sí que ho va fer a l'hora de joc fent entrar dos homes de banda de refresc com Aday i Valery per Jairo i Gallar. Era el retorn de Valery a l'equip després de la greu lesió patida durant la pretemporada a Anglaterra. Eren minuts on el Girona duia el pes del partit però faltava el premi. A punt va estar de trobar-lo Juanpe en un servei de córner en què va rematar forçat a porta buida.

Veient que el Las Palmas semblava fer un pas endavant amb l'entrada d'Aridai, Martí va refrescar encara més l'equip amb Jonatan Soriano i el jove Ibrahima Kebé, que debutava. El lleuger domini del Girona havia desaparegut i ofensivament els de Martí no existien. Valery i Aday no entraven en joc i, ja sense Borja García, l'equip no feia cap sensació de perill. És més, el Las Palmas començava a inclinar el camp, arribar per les bandes i enviar centrades a l'àrea de Riesgo. Res de destacat però, sí uns avisos que no es podia abaixar la guàrdia. S'arribava als minuts decisius don no es podia fer cap pas en fals. A Martí li sobrevolava el dubte de si el punt era bo o valia la pena arriscar. Els locals van arribar més fins i amb més cames i en una acció de Tana i en contracop de Clau a punt van estar a desnivellar el marcador. El Girona feia estona que havia dimitit per conformar-se amb les engrunes.