Entre març i abril, durant les primeres setmanes de confinament i quan la pandèmia del Covid-19 feia més de les seves, els esdeveniments esportius no només es van aturar en sec, sinó que es van encadenar els ajornaments i les cancel·lacions. Entre el munt de competicions que ho deixava estar, apareixia la present edició de la Copa Amèrica, que es traslladava al 2021. La notícia, per més curiós que sembli, va ser més que benvinguda a Montilivi. Sobretot, tenint en compte que la temporada de futbol, si es reprenia, s'acabaria jugant a l'estiu. Cosa que finalment passarà. Sense Copa Amèrica, el Girona tenia coll avall que podria disposar no només de Johan Mojica, una peça força habitual al lateral esquerre, sinó sobretot de Cristhian Stuani. L'uruguaià és qui és al club i a la ciutat. Pràcticament, una institució. El seu rendiment a la gespa és indiscutible i els gols s'amunteguen des que va arribar. Tenir-lo per afrontar el repte de pujar a Primera és una gran notícia per a Pep Lluís Martí i també pel vestidor. Ara bé, davant un calendari exigent i ben apretat com el que es presenta, l'equip necessita tenir pólvora a la recambra. Ara mateix, això genera una veritable incògnita. Perquè de davanters, i també de gol, fins ara no en sobra a la plantilla.

Stuani ha jugat 26 partits aquesta temporada i ha fet 23 gols. Números rodons que el converteixen en el pitxitxi de Segona i en una peça imprescindible per a Martí. Amb ell al camp, les aspiracions d'ascens es multipliquen. Cal contemplar, també, que el de Tala ja té 33 anys i que l'actual campionat es comprimirà de tal manera que els partits pràcticament s'enllaçaran, sense massa descans. Se li ha de sumar, a tot això, que es ve d'un període en què els entrenaments s'han fet a casa, primer, i després de manera individual i per grups durant uns quants dies a la gespa. El risc de lesió es multiplica i dosificar esforços serà clau si es vol afrontar el ruix final amb garanties, sobretot si hi ha un play-off pel mig. Si no juga sempre Stuani, caldrà trobar un relleu de garanties i és aquí on neixen els dubtes.

Marc Gual va fer les maletes al mercat d'hivern. A dia d'avui encara és el segon màxim anotador de la plantilla d'aquest curs, amb sis gols. El seu relleu, fitxat al gener, va ser Brandon Thomas. El balear estava en un bon moment de forma quan es va lesionar de gravetat al genoll, pel que no podrà tornar a jugar fins a finals d'any. Ni un ni l'altre estan a disposició de Martí, que té a dos davanters més per escollir, ja sigui per donar descans a Stuani o per acompanyar-lo a la gespa. Un d'ells és Jonatan Soriano. Camí dels 35 anys, la presència de l'uruguaià i les lesions l'han deixat a l'ombra. Ha jugat 12 partits i ha fet 3 gols, això sí. Si està en condicions, és una peça a tenir en compte. El gran interrogant es presenta amb Joaquín Zeballos. Fitxat al febrer com a aposta de futur, encara no ha debutat però les circumstàncies provocaran que ho faci més aviat de l'esperat. Ara caldrà veure quin és el seu rendiment. Com a jugadors de segona línia, l'únic que s'ha mostrat entonat de cara a porta és Borja García, amb cinc gols. Samu n'ha fet un i tant Gallar com Jairo s'han d'estrenar.