Jordi Tarrés va revolucionar el món del trial a finals de la dècada dels 80 i a principis dels 90. Amb un estil de pilotatge que va crear escola, el pilot va obrir el camí per a què els millors d'aquest esport es professionalitzessin. Just aquest 2020, es compleixen 25 anys del darrer dels seus 7 títols mundials. Nascut a Rellinars (Vallès Occidental), en el darrer tram de la seva carrera a l'alta competició va estar molt vinculat amb les comarques gironines ja que va pilotar i aconseguir diversos títols amb una moto Gas Gas, desenvolupada i fabricada a Girona. Un cop retirat, va seguir uns quants anys vinculat a la marca com a director esportiu.

En l'actualitat, Tarrés és el màxim responsable de TRRS, factoria en la qual es construeixen les diferents motocicletes One que es venen a tot el món. En una entrada al bloc de l'agència de comunicació JAS, Tarrés parla de com està passant la situació derivada de la pandèmia de la Covid-19:

«Vam haver de tancar la fàbrica entre l'1 i el 15 d'abril, però tant abans com després hem anat fabricant motos dins de les possibilitats que ens permetien les circumstàncies i també el subministrament de materials dels proveïdors, especialment de la Xina i Itàlia. La veritat és que no ens podem queixar. Tot i que no hem produït el que prevèiem ni al març ni a l'abril, actualment tornem a tenir un ritme de producció normal i aquest maig hem rebut alguna comanda important que el converteix en un bon mes».

«El trial té una forta tirada de vendes després de l'hivern, molt més que a l'estiu o en una altra estació. En l'època estival l'entusiasta ja té la seva nova moto i el que vol és gaudir-ne. L'encert de TRRS és que, encara que Espanya sigui el país on més venem, en realitat exportem gairebé el 90% de la nostra producció. Les nostres motos arriben a llocs recòndits: Taiwan, Corea, Hong-Kong, Japó, Tailàndia, Iran, Xina, Austràlia... Els països asiàtics són el futur perquè estan comprovant les grans possibilitats de les nostres motos en uns llocs sense tantes restriccions com a Espanya o a Europa en general», assegura Tarrés, i afegeix que «he aprofitat aquests dies per organitzar coses a casa i també fer més esport; la dieta i la manca de moviment començaven a fer de les seves. Tinc la sort que tinc molt de terreny per moure'm i a falta de moto he començat a sortir amb una de les primeres e-bike, una bicicleta elèctrica d'altes prestacions que introduirem aquest 2020. Per a mi, bellugar-me amb la bici elèctrica ha estat com l'èxtasi, la fem a TRRS però he quedat entusiasmat de les possibilitats que brinda. Per la resta he pogut fer coses impensables, com cultivar un hort en el qual tinc una mica de tot».

«Hi ha gent que pensa que TRS i TRRS són marques diferents, no és així. Quan vam llançar TRS motocicletes, el 2015, ens va fer una reclamació una empresa turca de recanvis de camions i vam substituir el nostre nom per TRRS, amb una altra R camuflada, el que en el fons és el mateix i es llegeix igual. Estic content de com ens han anat les coses en aquests gairebé 5 anys d'activitat, jo no tinc dubtes sobre el futur, hi haurà dificultats i això està clar, però si un trialer espera per comprar la seva nova moto, acabarà adquirint-la perquè el nostre client pertany generalment a un estatus que pot accedir a una activitat que l'apassiona i després de la inactivitat per la pandèmia les seves ganes de fer trial hauran augmentat», ha comentat Jordi Tarrés, que afegeix que «després de l'estiu tornarem a competir amb el nostre propi equip i amb altres de privats que utilitzen les nostres motos; possiblement els viatges entre països europeus trigaran a poder-se fer, però en tot cas, la competició estatal ho tindrà, a priori, molt més fàcil, i TRRS seguirà al peu del canó».