Els defensors del positivisme, els amants de veure el got sempre mig ple, troben la part optimista de qualsevol situació. Fins i tot del context actual. La pandèmia del coronavirus explica un present cru i un futur indefinit, però que tendeix més al fosc que no pas al blanc. Per no fer més feixuga l'estada, un bon exercici és trobar-hi punts de llum. Hi pot sortir guanyant el Girona, si s'hi apunta. Va plantar-se a l'aturada de la competició allargant la ratxa sense perdre, però deixant dos empats decebedors com a record més recent. Aquest parèntesi li podria anar bé al conjunt de Pep Lluís Martí si sap adaptar-se a les noves circumstàncies. Més exemples. Tot i perdre Brandon Thomas, qui hauria sigut baixa amb o sense coronavirus perquè es va lesionar just abans que tot s'aturés, la plantilla ha recuperat una peça més amb la que poc s'hi comptava. Valery Fernández, de les poques sorpreses agradables de la passada temporada, es feia mal al juliol. Tant, que encarava un munt de mesos de recuperació. A principis de maig havia tornat, però semblava difícil que pogués tenir una oportunitat. El confinament li ha permès guanyar temps. Primer, posant-se a to des de casa. I ara, agafant el mateix ritme dels companys. L'escalenc, per tant, és una arma més per a Martí. Un comodí que pot ser útil, sobretot si es té en compte que el calendari que es preveu arribarà carregat de partits, amb poc temps per al descans i amb la possibilitat que les lesions es multipliquin. Per tant, com més serem, més riurem.

Inesperada va ser la irrupció de Valery al primer equip com meteòrica la seva participació. De ser una peça pensada per complementar l'equip a la Copa, a un recurs més que utilitzat per Eusebio Sacristán. Amb el Girona encara a Primera i viu a les dues competicions, al tècnic de La Seca no li va quedar més remei que buscar solucions davant les baixes al carril esquerre. Aday i Mojica estaven lesionats i calia trobar un relleu. Valery va ser un dels comodins més utilitzats. Tant, que acabaria jugant 1.280 minuts, quan en un principi la seva missió era la d'ajudar el Peralada, llavors el filial, a la Segona Divisió B. Fins i tot va acabar fent un gol, en la història classificació pels quarts de final de la Copa al Wanda Metropolitano.

Es va guanyar la renovació, el dret a ser considerat un futbolista de la primera plantilla. Malgrat el sotrac del descens, va decidir quedar-se sense pensar-ho gaire. Amb tota la carrera per davant, estar al club de la seva terra i tenir l'oportunitat de consolidar-se al futbol professional jugant a Segona A era prou llaminer com per fer les maletes. El problema li arribaria a l'estiu. El 25 de juliol, mentre el Girona s'estava a Anglaterra, va patir una greu lesió al Pride Park de Derby. Li va quedar malmès el lligament encreuat anterior del genoll i el menisc també estava afectat. Tocava passar per la sala d'operacions. El club, veient que el perdria per mesos, el deixava sense fitxa del primer equip perquè es recuperés amb calma i sense presses, tot esperant trobar una solució a la primavera. El 4 de maig va realitzar el seu primer entrenament amb el grup. Va ser parcial, sense completar-lo al mateix ritme dels companys. Suficient per dir que estava de tornada. Llavors ja se li havia activat la fitxa com a jugador del filial, pel que Martí també el podia utilitzar. Es preveia just que tingués protagonisme, però l'aturada ho ha canviat tot. Ara és un més. Parteix de zero, com gairebé tothom. Si torna la competició, Valery serà un altre recurs per lluitar per tot.